miniatura|Retrat de Manuel Bartolomé Cossío (cap a 1920), fet pel fotògraf José Padró (1900-1931), en el seu estudi de la calle Huertas de Madrid. Conservat a la Casa Museu d'Unamuno (Repositori Documental de la Universitat de Salamanca). Les Misiones Pedagógicas van ser un projecte de solidaritat cultural patrocinat pel Govern de la Segona República Espanyola a través del Ministeri d'Instrucció Pública i des de les plataformes del Museo Pedagógico Nacional i la Institución Libre de Enseñanza. Creades el 1931, van constituir una experiència d’educació popular sense precedents; i es van desmantellar al final de la guerra civil.Exposiciones en el 75 aniversario de la fundación de las Misiones Pedagógicas Consultat en maig de 2018
Convocats per Manuel Bartolomé Cossío, president del Patronat de les Missions Pedagògiques, s'arribarien a reunir més de cinc-cents voluntaris d'origen divers: mestres, professors, artistes i joves estudiants i intel·lectuals. Entre ells es trobaven: la filòsofa María Zambrano, el dramaturg Alejandro Casona, el cineasta José Val de l'Omar, el poeta Luis Cernuda, el pintor Ramón Gaya, el músic Eduardo Martínez Torner, i una nodrida infanteria de la qual més tard sortiran els noms de Rafael Dieste, Maruja Mallo, Diego Marín, Antonio Sánchez Barbudo, Pedro Pérez Clotet, Pepita i Elisa Úriz, l'acadèmica Carmen Conde o el seu marit Antonio Oliver.I juntament a ells altres menys coneguts: pintors com Miguel Prieto Anguita, Cándido Fernández Mazas, Eduardo Vicente, o universitaris institucionistes com Gonzalo Anaya, Enrique Azcoaga, Carmen Caamaño, Leopoldo Fabra (més tard comandant metge de l'Exèrcit republicà), Diego Marín, Eugenio Mediano Flores, Gonzalo Menéndez-Pidal, Carmen Muñoz Manzano, Eugenia Serrano, Cristóbal Simancas, Natalia Utray (la jove inspiradora de l'obra de Casona Nuestra Natacha, neta d'Agustín Sardá, cofundador de la ILE, i que després de la guerra civil es casaría amb Leopoldo Fabra), i un llarg etcètera.
Entre 1931 i 1936, la labor del Patronat (i malgrat els intents de sabotatge durant el Bienni Negre), va arribar a prop de 7.000 pobles i viles, a través de 196 circuits de Missions Pedagògiques, amb la participació aproximada de 600 "missioners". Fins al 31 de març de 1937, es van repartir 5.522 biblioteques, que en conjunt sumaven més de 600.000 llibres. El Coro i Teatro del Pueblo va realitzar 286 actuacions, i les Exposicions Circulants de Pintura del Museu del Poble, van poder veure's a 179 localitats.Las Misiones Pedagógicas, 1931-1936. Catálogo General de la Exposición. Publicaciones de la Residencia de Estudiantes. Madrid, 2006
Introducció A causa del retard de la reforma educativa d'Espanya en comparació amb alguns països europeus, amb una taxa d'analfabetisme entorn del 44%, aguditzada en l'àmbit rural, el Govern de la Segona República va desenvolupar les anomenades "Missions pedagògiques". Sent President Niceto Alcalá-Zamora i Ministre d'Instrucció Pública Marcelino Domingo, el 29 de maig de 1931, es va crear per Decret el Patronat de Missions Pedagògiques amb l'encàrrec de «difundir la cultura general, la moderna orientación docente y la educación ciudadana en aldeas, villas y lugares, con especial atención a los intereses espirituales de la población rural». miniatura|Retablo de fantoches. Aquest Patronat depenia del Ministerio de Instrucción Pública y Bellas Artes i estava dirigit per una Comissió Central, la seu de la qual es va instal·lar en el Museo Pedagógico Nacional, en actiu des de 1882, com una de les aplicacions de la Institución Libre d'Enseñanza. El Patronat i la Institució, que comptaven amb objectius i compartien mitjans i l'equip de col·laboradors, van ser la peça fonamental del procés de renovació de l'Ensenyament Públic que va culminar en els anys de la Segona República. Ja en 1881 Francisco Giner havia proposat una sèrie de reformes que incloïen la idea d'unes Misiones Ambulantes,Antecedentes de la Misiones Pedagógicas en la Exposición permanente en la Residencia de Estudiantes (Madrid). Consultat en maig de 2018 que no es van materialitzar fins a la creació de les Misiones Pedagógicas: el servei de biblioteca, el museu del poble, el cinema, el cor i el teatre del poble (amb una secció de titelles batejada com a Retablo de fantoches).
Entre els dies 17 i 25 de desembre de 1931 es va realitzar la primera d'aquestes Misiones Pedagógicas a la localitat segoviana d'Ayllón.
El Patronat de les Misiones Pedagógicas va tenir com a president i ànima ideològica a un ja ancià, malalt, però encara carismàtic i entusiasta Manuel Bartolomé Cossío, i amb l'ajuda i eficàcia de Luis Álvarez Santullano com a secretari.Otero Urtaza, Eugenio.M., Manuel Bartolomé Cossío: trayectoria vital de un educador(1994); portal CSIC. (Para documentación sobre las Misiones Pedagógicas ver p. 377-382) Consultat en maig de 2018 En la Comissió Fundadora del Patronat figuren els noms de José Ballester Gozalvo, Domingo Barnés (vicepresident), Francisco Barnés Salinas, Luis Bello, Amparo Cebrián, Óscar Esplá, Rodolfo Llopis, Ángel Llorca, Antonio Machado, Lucio Martínez Gil, María Luisa Navarro Margothi, Marcelino Pasqua, Enrique Rioja Lo Bianco, Pedro Salinas i Juan Uña Shartou."Misioneros", reportaje visual en la Exposición permanente en la Residencia de Estudiantes (Madrid). Consultado en marzo de 2014
Precedents El baix nivell de l'educació a Espanya al final del havia intentat superar-se amb la creació, el 18 d'abril de 1900, del Ministerio de Instrucción Pública y de Bellas Artes. La gran demanda social plantejada feia necessaris la seva reestructuració i replantejament. Faustino Rodríguez-San Pedro va crear llavors la Junta Central de Primera Enseñanza, per reial decret del 18 de novembre de 1907, perquè assumís les funcions de l'anterior organisme, a més de dirigir i organitzar institucions complementàries de l'escola, classes d'adults, conferències i "missions pedagògiques". Aquesta Junta estava formada per reconeguts personatges de la política espanyola, com José Canalejas, Eduardo Dato, Carlos María Cortezo, Melquíades Álvarez, entre d'altres, i recolzada per la Institución Libre de Enseñanza i el Museo Pedagógico Nacional. Un nou Reial decret del 20 de desembre de 1907 va incloure en el programa les Juntes provincials d'Instrucció Pública, perquè recolzessin els següents objectius: atendre les missions pedagògiques, fomentar la creació i desenvolupament de museus escolars i biblioteques públiques, organitzar conferències per a adults amb la intervenció de persones competents, fomentar caixes escolars, associacions protectores de la infància, colònies de vacances i totes aquelles institucions que poguessin competir amb la difusió de l'ensenyament primari i donar-li un caràcter de solemnitat a la festa escolar. Així va quedar recollit en el Reial decret del 7 de febrer de 1908.
Els continus canvis polítics i la precària situació pressupostària van donar resultats lamentables (baixos sous, edificis ruïnosos, mobiliari antiquat i insuficient i escàs material escolar) fins a la proclamació de la Segona República el 14 d'abril de 1931. Llavors es van engegar les Misiones Pedagógicas amb els següents objectius:
Objectius Fomentar la cultura general mitjançant biblioteques populars, organització de lectures, sessions cinematogràfiques per conèixer altres pobles, sessions musicals de cors i orquestres, audicions per ràdio, exposicions d'art amb museus itinerants. Orientació pedagògica amb visites a escoles per conèixer la seva situació amb la posterior celebració d'una setmana o quinzena pedagògica i cursets per a mestres, en els quals els mostren o ensenyen com fer classes als nens i els materials dels quals disposen. Convocatòria de reunions als pobles per revisar l'estructura de l'estat i els seus poders.
Organització miniatura|Albarà signat per Cossío cap a 1932. Es recullen xifres de la concessió d'ajuda econòmica i facturació de despeses per la posada en funcionament de les Misiones Pedagógicas; també figura el nom del Secretari del Patronat de les Missions: Luis Álvarez Santullano. La Comissió Central i la Comissió Provincial havien d'estar formades per persones qualificades en l'ensenyament i fora de l'àmbit docent. Les despeses dels serveis i material serien a càrrec del Ministeri d'Instrucció Pública. Manuel Bartolomé Cossío, hereu espiritual de Francisco Giner de los Rios, en les idees del qual es basaven les mateixes Missions,En el seu origen es clara la influència de l'Escola Nova, fundada el 1910, i creada el 1876 per Francisco Giner de los Ríos i promoguda per una burguesía culta i progresista, que va suposar una profunda renovació de la pedagogia a Espanya. va ser nomenat President del Patronat; amb Luís Álvarez Santullano com a Secretari i Constantino Suárez a la Secretaria Tècnica; com a vocals es va nomenar vells institucionistes com Antonio Machado, Pedro Salines, Amparo Cebrián i María Luisa Navarro (Ordre del 6 d'agost de 1931).
Per a l'assignació d'una missió a una determinada localitat, era necessari que aquesta realitzés una proposta acompanyada d'un informe que recollís dades sobre geografia, economia, distribució de la població, situació cultural i escolar, ambient social, comunicacions, itinerari possible i qualsevol altra peculiaritat de la comarca que pogués ser útil per a l'organització de la futura missió. Malgrat les dificultats inicials, als pocs mesos les sol·licituds eren tantes que va ser imprescindible una selecció, donant preferència als pobles més petits i aïllats.
Les missions no tenien una durada fixa, que podia oscil·lar entre un i quinze dies, depenent de les activitats programades en cada lloc i de l'itinerari pendent. L'equip missioner, encarregat de dur a terme les activitats, disposava de projectors, gramòfons, escenaris de senzill i ràpid muntatge, projeccions de pel·lícules educatives o d'esbarjo; representacions teatrals, musicals o corals; conferències seguides de col·loquis; xerrades sobre temes professionals, sanitaris i d'educació cívica, etc. Una vegada acabada la visita, es lliurava al mestre una petita biblioteca per instal·lar a l'escola i, a vegades, un gramòfon amb un petit lot de discos. Aquestes modestes biblioteques, tot i situar-se normalment a les escoles, estaven dirigides al conjunt de la població, a fi de poder motivar la seva afició per la lectura i elevar el seu nivell cultural. Aquest era l'únic servei que es quedava, una vegada la missió marxava a un altre lloc.
Serveis prestats Biblioteques en les missions pedagògiques L'administració de la biblioteca corresponia al Consell Local de Primer Ensenyament, que redactaria un reglament, aprovaria el seu pressupost, organitzaria lectures públiques i conferències, i celebraria festes i col·lectes. També tramitaria l'intercanvi de llibres amb altres biblioteques i proposaria a l'inspector de primer ensenyament les noves adquisicions. Al seu torn, els inspectors, en les seves visites per les escoles, devien informar sobre l'estat de les biblioteques. Es va encomanar la gestió de les biblioteques rurals en la seva majoria a mestres, i en certes circumstàncies a persones de l'àmbit docent. A cada biblioteca, el mestre realitzava la gestió del catàleg de llibres, portava la comptabilitat, el registre dels llibres prestats i elaborava un informe al final de l'any, en el qual indicava el moviment de la biblioteca i la situació de caixa. Tot això, sense rebre cap retribució a canvi. miniatura|Segell del Patronat de les Misiones Pedagogicas.