miniatura|Cartell demanant "Papers per a tots i totes" en una tancada de persones immigrades i refugiades el 2018 a Barcelona El llenguatge no sexista, llenguatge inclusiu o bé llenguatge de gènere és un llenguatge que evita el biaix cap a un sexe o gènere social determinat. En català s'esmenta l'ús de substantius que no són específics de gènere per referir-se a rols o professions, així com evitar els pronoms "ell", "ells" i "els seus" per referir-se a persones de gènere desconegut o indeterminat. També s'acostumen a utilitzar noms genèrics com "persones" o "gent".
El llenguatge no sexista generalment neix de la confusió entre el gènere gramatical i el sexe de les persones i comprèn una sèrie de disciplines que investiguen els efectes del sexisme i l'androcentrisme en el llenguatge. L'estudi del llenguatge sexista és paral·lel al del llenguatge no sexista i cau dins l'àmbit de la filosofia, la sociologia del llenguatge, l'antropologia lingüística, la sociolingüística o l'etnografia de la comunicació.
El llenguatge no sexista es contraposa als usos androcèntrics del llenguatge, que són els que tendeixen a invisibilitzar o amagar la presència o actuació de les dones; als usos sexistes, els que menystenen o desvaloren un dels dos sexes.Universitat de Barcelona. Guia per a l'ús no sexista del llenguatge a la Universitat Autònoma de Barcelona (2011). Cal destacar, en tot cas, que la llengua en si no és sexista, sinó l'ús que se'n fa.
Recursos Els recursos més importants de llenguatge no sexista se sintetitzen en tres blocs: formes genèriques, formes dobles i formes concretes.
Formes genèriques Les formes genèriques són un recurs inclusiu, és a dir, que inclou tots dos sexes. Aquest recurs té l'avantatge que permet evitar les marques de gènere gramatical en la redacció de textos administratius i, per tant, l'especificació de sexe. Per exemple:
es poden utilitzar mots col·lectius, del tipus personal, cos, plantilla, etc.: el cos d'auxiliars tècnics en comptes dels auxiliars tècnics; la comunitat científica en comptes dels científics; a l'hora d'esmentar professions, titulacions i càrrecs, es pot anomenar l'organisme en comptes de la persona: el ministeri fiscal en comptes dels fiscals; es poden utilitzar els mots persona i part: les persones encarregades de la vigilància en comptes de els encarregats de la vigilància; la part contractant en comptes de els contractants; es poden utilitzar expressions que no tinguin un referent personal, com per exemple el tractament de vós: Us avisarem si queden places lliures en comptes de Els/les avisarem si queden places lliures. Exemples:
+En lloc de...Fóra millor utilitzar...els beneficiarisles persones beneficiàriesl'interessatles persones interessadesels afectatsles persones afectadestotstothomels alumnesl'alumnatels professorsel professoratels treballadorsel personalels homesles persones, els éssers humans
Formes dobles Les formes dobles són un recurs visibilitzador que consisteix a repetir els noms i/o els adjectius en tots dos gèneres gramaticals. Aquest recurs permet fer visibles les dones en les referències genèriques a professions, oficis, càrrecs o funcions. Per exemple:
Hem enviat un missatge informatiu als funcionaris i funcionàries del Departament de Cultura. Aquest missatge s'adreça a l'enginyer o enginyera que s'encarrega del projecte.
Cal tenir en compte, però, que s'han de prioritzar recursos que no comporten l'ús de formes dobles i limitar-les als casos en què es vulgui fer visibles les dones. És especialment útil en els textos en els quals no es puguin fer servir formes genèriques o despersonalitzades.
Formes concretes Les formes concretes són un recurs visibilitzador que consisteix a adaptar el discurs al gènere que correspon quan un text fa referència a una persona determinada o a un grup de persones del mateix sexe. Per exemple, en una placa d'un despatx, en comptes de "Laia Martí, assessor" escriurem "Laia Martí, assessora". I si ens adrecem a les jugadores d'un equip de futbol femení, per exemple, farem servir la fórmula de salutació "Benvolgudes" i no "Benvolguts".
Pel que fa al masculí plural, atès que té valor genèric i inclou tant homes com dones, es pot fer servir en casos en què resulti estrany o forçat utilitzar un nom genèric o abstracte que s'allunyi del sentit exacte del que es vol dir. Per exemple:
En aquest projecte tothom s'hi ha d'implicar: alumnes, professors, degans, rectors, administratius, etc. (i no En aquest projecte tothom s'hi ha d'implicar: alumnat, professorat, deganat, rectorat, administració, etc.)
A l'hora d'aplicar recursos per a un ús no sexista del llenguatge, s'ha de tenir en compte el tipus de text, la finalitat i a qui va destinat. L'anàlisi d'aquests factors determinarà el recurs més adequat en cada cas. Cal vetllar per la coherència entesa com el conjunt de solucions adequades en cada cas dins d'un text. Finalment, el text resultant ha de mantenir la genuïnitat, la llegibilitat i la claredat en la comunicació.
Altres recursos En alguns casos, és més útil redactar el text d'una altra manera per tal de no caure en un llenguatge sexista però alhora tenir un resultat més natural. Algun exemple en seria:
+En lloc de...Fóra millor utilitzar...La persona sol·licitantQui sol·licitiSi esteu interessats enSi teniu interès enBenvinguts aUs donem la benvinguda a
Altres recursos: formes no acceptades oficialment A part dels recursos que les normes lingüístiques actuals permeten, han sorgit noves formes per erradicar el llenguatge sexista. Entre aquestes noves formes, es troba el llenguatge neutre i el femení genèric.
Per una banda, el llenguatge neutre és aquell recurs del llenguatge inclusiu que no fa servir cap marca de gènere, ni masculina ni femenina. D'aquesta manera, segons els defensors d'aquestes formes, tant un home, una dona, com una persona no binària es poden sentir identificats amb les paraules i expressions utilitzades.
El pronom neutre del català és elli en singular i ellis en plural, encara que no és oficial, atès que no apareix en el DIEC (Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans). Aquest pronom ha de tenir una concordança de gènere entre determinants, noms, adjectius i també amb altres pronoms.
Per tal d'aconseguir-la, s'han de fer servir les terminacions -i/-is, a diferència de les flexions masculines ∅/-s i les femenines -a/-es. En els substantius, en els determinants, en els articles i en els pronoms, aquesta norma s'aplica al final de la paraula. Tot i això, la flexió neutra dels pronoms pot ser una mica confusa, perquè s'agafa l'arrel del femení i s'afegeix la terminació del llenguatge neutre.
Un exemple del llenguatge neutre aplicat al català seria “Li treballadori és intel·ligent”. Alguns altres exemples serien: MASCULÍFEMENÍNEUTREElLaLiElsLesLisEllEllaElliEllsEllesEllisUnUnaUniUnsUnesUnis Per altra banda, el femení genèric tracta de fer servir el gènere no marcat en femení. D'aquesta manera, es visibilitza aquesta part de la població, assegurant que la llengua també pertany a les dones. Per tant, es parla en femení tot i que es faci referència a un grup format per homes i dones.
Un exemple del femení genèric seria Totes les ciutadanes d'Espanya volen que s'acabi la guerra. Seguint les normes actuals del gènere no marcat, aquesta frase faria referència només a les dones, però utilitzant el femení genèric, engloba a tothom (homes i dones). No obstant això, el problema d'aquesta alternativa és que, segons els defensors del llenguatge neutre, invisibilitza les persones no binàries.
Debat i postures Real Academia Española (RAE) La RAE (Real Academia Española), que és la institució encarregada de la regulació de la llengua castellana, defensa que el llenguatge no és sexista i posa en evidència el fet que han existit, existeixen i existiran missatges sexistes, però aquests no són propietat de la llengua, sinó de l'ús que es fa d'ella. Així doncs, no es corregeixen millorant la gramàtica, sinó erradicant els prejudicis culturals mitjançant l'educació.
A part d'això, a l'informe sobre el llenguatge inclusiu elaborat per aquesta institució, es diu que “encara que intentin descriure i definir el lèxic d'una llengua, els diccionaris són obres redactades per individus, manifestacions de discurs on es poden infiltrar tant opinions i actituds personals com prejudicis ideològics.” A continuació, s'exposen exemples de supressions o correccions que s'han portat a terme al llarg del temps per a erradicar opinions sexistes. Un exemple són la substitució dels termes marcats, com en el cas de herrero. En 2001, el diccionari definia el terme com a “hombre que tiene por oficio labrar”. Amb el pas dels anys, fins al 2014, la societat va evolucionar i cada cop hi havia més dones que es dedicaven a aquesta professió, així que el diccionari va canviar la definició a “persona que tiene por oficio labrar el hierro” per a donar visibilitat a la dona.
Aquest informe sobre el llenguatge inclusiu també inclou un apartat on destaca la importància de la diferenciació entre el gènere gramatical i el gènere semàntic. El primer és aquell destinat a establir relacions de concordança i el segon és el que mostra el sexe. Tots els substantius gaudeixen de gènere gramatical, però no tots tenen gènere semàntic.
A continuació, hi ha un altre punt que tracta del masculí genèric, fent referència a les crítiques que reben els morfemes de gènere: la lenta formació de femenins de professió i el masculí genèric. Es considera que l'ús inclusiu del masculí ha de ser substituït per altres expressions genèriques com seria la ciutadania. Els dos arguments que recolzen aquesta postura són el fet que el masculí genèric ha estat identificat com la supervivència en el llenguatge del domini del patriarcat i l'ocultació de la dona. Tanmateix, la RAE defensa que “el masculí posseeix un valor genèric que neutralitza la diferència entre sexes i un valor específic. El masculí genèric és anterior al masculí específic.” Altrament, afegeix alternatives de l'ús del masculí genèric, sempre que no afectin el sistema lingüístic encara que puguin violentar altres elements discursius o pragmàtics. Algunes d'aquestes solucions són el desdoblament, la substitució de masculins genèrics per col·lectius o epicens, l'eliminació de l'article i la substitució de relatius amb article, entre altres opcions.
Institut d'Estudis Catalans (IEC) A Catalunya, la institució lingüística més important és l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). L’IEC va ser fundat l'any 1907 per Enric Prat de la Riba i el seu objectiu és ocupar-se de totes les disciplines del coneixement en la cultura catalana, a més d'internacionalitzar-la. El diccionari que elabora s'actualitza dues vegades a l'any, amb les propostes que els lingüistes de l'IEC fan arribar a la Comissió de Lexicografia, qui estudia un llistat de paraules que tenen possibilitat d'entrar al diccionari. La decisió final està en mans de la Secció Filològica.