miniatura|Rellotge dels flamencs o gran rellotge de Barcelona, 1576 La fabricació de rellotges mecànics a Catalunya va assolir un gran nivell. Al costat dels rellotges de torre o campanar, hi ha documentada la fabricació de rellotges de petites dimensions amb tota mena d'accessoris i prestacions (campanetes, indicacions de les fases lunars…).

Aquesta és una llista de rellotgers catalans o establerts a Catalunya. Representativa i no pas exhaustiva.

Exemple del El gran nivell dels rellotgers catalans pot deduir-se a partir d'un exemple. Una carta del 6 de febrer de 1376, del rei Pere el Cerimoniós a Elionor, una de les seves filles, descriu un rellotge amb moltes prestacions que li trametia com a obsequi (pàgines 265 i 266 de la referència).Documents per l'historia de la cultura catalana mig-eval. Rubió y Lluch, Antonio, 1856-1937.

Les característiques del rellotge eren les següents: Tres campanetes per a tocar les hores Astrolabi giratori en la part frontal (una volta cada 24 hores) Tres làmines per a les latituds dels territoris reials. (NOTA: mal descrites en la carta) Primera (39 graus en una cara i 40 en l'altra cara) Segona (41 en una cara i 42 en l'altra) Tercera (43 graus/44 graus) Indicació del moviment de la lluna Indicació del moviment del sol Representació del zodíac i d'algunes estrelles fixes.

Llista de mestres rellotgers A continuació es presenta una llista representativa d'alguns artesans rellotgers, ordenada cronològicament. La llista està basada en artesans que fabricaven rellotges mecànics, però inclou altres detalls interessants relacionats amb el tema.

Segle XIV Mosse Jacob (Perpinyà). Bernat Fermí (Barcelona). L'any 1332 construí un rellotge per al rei. Joan Alemany. (Joan de Tornay: "Johannes Alemanus magister operis orlogiorum"). 1378. Rellotge construït a Tortosa. 1378. Encàrrec del rellotge de València. Nathan del Barri (Perpinyà). Isaac Nafucí (Mallorca). Bernat Desplà (Barcelona 1382).Catàleg de ferrers documentats en les fonts escrites d'època medieval. Luïsa Amenós. Antoni Core (de Bolonya). 1390. Rellotge de la Seu de Lleida. Joan Torrent (Bagà 1394).

Segle XV Joan de la Pedra (Palamós/Vic).Johan de la Roca, un rellotger palamosí del a la cort del rei Martí I l'Humà. Joan Agustí (Girona).Pedres de Girona. Rellotges de la catedral. Jaume Ferrer I. Jaume Ferrer II. Miquel Petro. Jaume Sala. Bertran Soler. Mestre Agustí. Arquitecte. 1479. Encàrrec del rellotge de la Seu de Girona.

Segle XVI Pere Anés (Girona).CALZADA OLIVERAS, JOSEP: Les campanes de la catedral de Girona. Girona: Diputació de Girona, 1977 Barceló, Joan. Manyà, rellotger municipal de Mataró de 1580 a 1611COSTA, FRANCESC. Mataró a l'hora. Crònica de rellotgers. Mataró 1991 Bernardí, Joan. Rellotger de Lleida a qui l'any 1592 s'encarrega la fabricació del rellotge de l'església de Sant Fèlix de SabadellROIG DEULOFEU, ALBERT: Campanar de Sant Fèlix (Sabadell, Vallès Occidental). Ed. Ajuntament de Sabadell, 1999 Bruguer, Gabriel. Mossèn que el 1565 s'encarrega del manteniment del rellotge de la catedral de VicGUDIOL CUNILL, JOSEP: El rellotge de la Catedral de Vic. "La Veu del Montserrat", 1900, vol. XXIII, I n. 1 p. 3-4, II n. 2 p. 10-12 i III n. 4 p. 27-29 Ferrer, Gabriel. Constructor de rellotges documentat a Valls el 1585RÀFOLS, J.F.: Diccionario Biográfico de Artistas de Catalunya. Barcelona: Ed Millà, 1954 Ferrer, Jaume (Barcelona)XARRIÉ, JAUME i FARRÉ, EDUARD: El Rellotge Català. Ed. Efadós, El Papiol (2008) Nicolau, Simó. Rellotger flamenc, coautor amb Ossen del cinquè rellotge de la catedral de Barcelona el 1576Vergés i Trias, Martí: El mecanisme d'esperit dels rellotges primitius. “Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona” Real Academia de Ciencias y Artes (Barcelona) Volum 51, nº 5 (1992) Molet, Antoni. Rellotger de Barcelona autor del rellotge de l'Antic Hospital de la Santa Creu que funcionà entre 1511 i 1732BERMAN, GIDEON: El reloj del hospital de la Santa Cruz de Barcelona. Tempus Fugit II. Madrid-Valencia: Ed Albatros, 1979

Segle Amador Soler. Rellotger municipal de Barcelona, responsable, el 1685, de la proposta de canvi de regulador de foliot a pèndol del rellotge de la Catedral que realitzà el rellotger Sitjar.JARDÍ BORRÀS, RAMON: El rellotge dels flamencs de la seu de Barcelona. en Miscel.lànea Fontseré. Barcelona: Ed. Gustavo Gili, 1961. Reed.: La rueda catalina. Madrid-València: Ed. Albatros, 1983 Miquel Sitjar de Barcelona.Rellotges i rellotgers de la conca del Llobregat. Eduard Farré i Olivé. L'any 1685 va transformar el mecanisme del rellotge de la catedral de Barcelona, canviant l'escapament d'agulla i esperit en un sistema de pèndol.El gran rellotge de Barcelona. Martí Vergés i Trias. Joan Baró. Daguer de Barcelona que el 1615 tenia al seu càrrec el rellotge de la catedral.COMAS, RAMON N.: Excursió des del carrer de l'Avellana a la torre del seny de les hores. Barcelona (1901) Joan Bonavent. Pedrenyaler i rellotger municipal de Mataró de 1680 a 1683COSTA, FRANCESC. Mataró al'hora. Crònica de rellotgers. Mataró (1991) Joan Calvet. Membre del consell municipal de l'Espluga de Francolí que el 1662 adobà el rellotge de campanar de la vila pel que cobrà 14 lliuresTARÉS, JOAN: El rellotge del campanar i els ferrers Prats. "El Francolí", n. 125, desembre 1994, p. 26 Joan Casals. Rellotger de Vic. El 1606 va construir el rellotge de campanar de Cardona.JUNYENT, EDUARD: Pórtico erudito de la relojería catalana. "Cuadernos de Relojería", n. 12, 3r trimestre, 1957, p. 117-119 Reed.: Cuadernos de relojería. Madrid-València: Ed. Albatros, 1982 Jacint Duran. Serraller que el 1660 i el 1663 adoba el rellotge de la Catedral de Vic.GUDIOL CUNILL, JOSEP: El rellotge de la Catedral de Vic. "La Veu del Montserrat". vol. XXIII, I n. 1 p. 3-4, II n. 2 p. 10-12 i III n. 4 p. 27-29, 1900 Francesc Vives. Rellotger documentat a Vilafranca del Penedès al 1658.RÀFOLS, J.F. : Diccionario Biográfico de Artistas de Catalunya. Barcelona: Ed Millà, 1954 miniatura|Rellotge lluminós. Disseny de Joan Cabrerizo. Via Laietana, 69 (Barcelona). 1936.Rellotge lluminós. Segle Josep Balí (Mataró). Segimon Noguera (Manresa). Joan Puigferrat (Gironella). Miquel Rosals (Manresa). Josep Rosals (Manresa). Antoni Safoy (Girona) Josep Sanesteva (Moià). Francesc Crusat (Moià). Baltasar Rosal. Rellotger de Berga que el 1696 i el 1726 se’l troba relacionat amb reparacions fetes al rellotge de l'església de Sant Pere.COMELLAS SALA, JOAN : Rellotges de campanar de Berga. “Revista Estudis del Berguedà”, n. 4, 1989

Segle Albert Billeter (Barcelona)FARRÉ OLIVÉ, EDUARD: Alberto Billeter, un relojero suizo en Barcelona. (1ª parte) "Arte y Hora", n. 121-H/4, Nov-Dic 1996, p. 12-18; (2ª parte) "Arte y Hora" n. 122H5, Ene-Feb 1997, p. 6-11 Francesc Farriols (Berga). Bru Farriols (Berga). Josep Obiols i Serra (Berga). Frederic Soler i Hubert (Barcelona) No hi ha documents que indiquin que en Pitarra fos constructor de rellotges però regentava una rellotgeria a Barcelona. Josep Esplugues (Arenys de Mar). Llorenç Biscarri (Montblanc).Rellotges i rellotgers al Montblanc del s. XVIII. Eduard Farré i Olivé. Agustí Pomès (Montblanc). Oswald Maurer (Barcelona)FARRÉ OLIVÉ, EDUARD (2021): Els Maurer, d'Eisenbach a Barcelona, “La Busca de Paper”, n. 100, p. 48-58

Referències

Enllaços externs L'ESCAPAMENT CATALÀ. Joan Pedrals. Escapements in motion

Rellotgers