miniatura|Foliot mostrant el temps amb una sola agulla La història del rellotge o de la rellotgeria és la seqüència d'esdeveniments que han ocorregut al voltant dels descobriments científics dels rellotges i autòmates per a marcar el pas del temps (dispositius mecànics capaços de fraccionar, comptar i guardar memòria de seqüències de temps). Aquests dispositius han estat creats per proporcionar l'hora en situacions on els astres no eren capaços de ser observats. Alguns dels dispositius tenen uns orígens clars en certes tècniques i tecnologies ben datades, com pot ser el cas dels rellotges de sorra la construcció dels quals està lligada al bufat de vidre. Moltes cultures han tingut curiositat per mesurar el temps i les dates del calendari amb la simple observació dels fenòmens naturals i astronòmics, aquest coneixement els ha proporcionat una prosperitat degut en part al fet que eren capaços de predir amb precisió el temps de les collites, el de sembrar i altres activitats agrícoles.
La rellotgeria ha anat passant per etapes en què la regularitat dels astres proporcionava una mesura suficient del temps, a poc a poc les maquinàries han estat capaces de substituir aquesta mesura fins que els dispositius electrònics i atòmics han assolit mesures del temps molt precises emprades per exemple en la localització mitjançant GPS. Durant aquest temps no només ha crescut l'habilitat dels rellotges per mesurar el temps amb precicisió i regularitat sinó que a més el cost dels rellotges ha anat baixant fins a arribar a ser molt populars, un exemple d'aquest abaratiment és el rellotge de polsera.
Períodes miniatura|Il·lustració d'un rellotge a l'Acta Eruditorum, 1737
La poca precisió dels primitius aparells de rellotgeria fa que pugui dividir la història d'aquests dispositius en quatre períodes importants, marcats tots ells per la capacitat de precisió que eren capaços de mesurar les diverses tecnologies rellotgers.
Període anterior al rellotge de pèndol - marcat per dispositius incapaços de mesurar precisions de desenes de minuts, es cobreix un període anterior al 1290 que coincideix amb l'aparició dels primers rellotges de torre a les grans ciutats europees. En aquest període els rellotges de característiques no-mecàniques són els més apropiats, com ara rellotges de sol, clepsidres, rellotges de foc, etc. Període entre el pèndol i l'aparició de l'escapament en què els dispositius marcaven precisions d'un minut, aquest període cobreix un interval que va des de 1290 fins 1656. Els rellotges mecànics comencen a donar temps d'una manera més fiable, però els rellotges de sol són una referència per als rellotges mecànics. És en aquest període quan es produeix l' època daurada de la gnomònica (segle XVII). Període de precisió - emprant millores successives en les maquinàries s'arriba a precisions d'un segon. Període que va des de mitjans del fins a començaments del . La investigació minuciosa sobre la regulació dels mecanismes i les seves progressives millores fan que els rellotges arribin precisions del segon. En algunes ocasions es manté la precisió independent de les condicions de l'entorn. El final d'aquest període coincideix amb l'aparició en escena dels rellotges elèctrics. Període de rellotges elèctrics - L'aparició dels oscil·ladors de quars que fan servir un cristall de quars (diòxid de silici - SiO ₂) l'any 1917, filed April 10, 1918, Grant August 27, 1940 i els rellotges atòmics que fan aparició el 1949 al US National Bureau of Standards (NBS)
Sistemes horaris Els mètodes de mesura del temps es fonamenten des dels seus començaments en el sistema sexagesimal que és l'emprat majoritàriament en el món occidental, exceptuant l'intent fallit de la Revolució Francesa, de passar-ho tot al sistema decimal. Aquest sistema horari es va originar fa prop de 4.000 anys a Mesopotàmia i Egipte;Barnett, p. 102Knight & Butler, p. 77 i curiosament un sistema similar va ser desenvolupat posteriorment aMesoamèrica.'Avinguda, p. 136 El primer calendari podria haver estat creat l'últim període glacial, per una societat de caçadors-recol·lectors que van emprar eines com 'pals' i 'ossos' per traçar el pas del temps mitjançant alineaments de l'ombra dels mateixos o les aparicions de certs astres o per poder controlar les fases de la lluna o les estacions. Es van construir per aquesta època disposicions en forma de cercles de pedra, que van ser construïts en diferents parts del món, especialment en la Europa prehistòrica, com ara el famós Stonehenge, i són considerats com uns dels primers calendaris utilitzats per predir les estacions i els esdeveniments anuals com ara els equinoccis o els solsticis. A causa de la manca de registre escrit d'aquestes societats megalítiques poc se sap de les construccions i de les tecnologies emprades.
L'ús dels sistemes horaris han anat parells a la història de la rellotgeria. Els primers sistemes horaris dividien el dia (el arc diürn del sol) a 12 hores, el que feia que les hores fossin més llargues a estiu, i més curtes a hivern. Aquesta divisió del temps va proporcionar l'anomenat sistema horari temporal. El sistema d'hores itàliques (Horae ab Occasu) i les hores babilòniques (Horae ab Ortu). Les hores canòniques (així com la seva subdivisió en dos grups de hores menors i hores majors) emprades en les comunitats cristianes. Fins a arribar al Temps Mitjà de Greenwich.
Primers dispositius miniatura|Il·lustració de la clepsidra de Ctesibi d'Alexandria datada al segle III a. C. Els dispositius que inicialment van mesurar el temps estaven directament lligats a l'observació dels moviments regulars dels astres al cel, un exemple d'això són els rellotges solars. La regularitat mostrada pels astres a poc a poc es va anar simulant amb alguns dispositius bàsics de recompte com ara els rellotges de sorra, clepsidres (rellotges d'aigua), rellotges de foc, etc. alguns d'ells es fonamentaven en l'observació de fenòmens regulars a la natura com pot ser el rellotges de marea. Aquests dispositius primitius eren capaços de mesurar el transcurs del temps amb molt poca precisió, en aquestes primeres etapes pot ser que no arribessin a fer més enllà d'un quart d'hora.
Els primers rellotges solars d'occident van ser construïts gràcies als coneixements astronòmics dels egipcis que els permet orientar la piràmide de Keops, 2550 aC, mitjançant referències estel·lars. Mil anys després, en l'època del faraó Tuthmosis III (c. 1500 aC), es dissenya un instrument anomenat sechat;; es tracta d'un petit rellotge solar per mesurar el temps mitjançant la longitud de les ombres que constava de dues peces prismàtiques, pètries, d'uns tres decímetres de longitud, situades perpendicularment, on una tenia marcades les hores i l'altra servia d'agulla. Va haver de ser un instrument molt popular entre els sacerdots egipcis doncs, per les seves dimensions, permetia que fos un instrument portàtil. Els primers rellotges solars es construïen mitjançant la projecció de la ombres d'un Ortoestil sobre una superfície reglada.
En el cas dels rellotges de sorra la gravetat força a lliscar els fins grans de sorra procedents d'una ampolleta de vidre que queien lliscant per un forat a una ampolla inferior, aquest temps es mesurava en forma d'interval quan paraven de caure els grans de sorra en haver-se buidat la ampolleta superior. Aquest tipus de rellotges podia arribar a mesurar fins a un quart d'hora. Els rellotges d'aigua (clepsidres) tenien un funcionament similar mitjançant l'ús de líquids en comptes de sorra i d'aquesta forma el degoteig anava marcant el transcurs del temps, en alguns casos un flotador amb un índex de nivell feia d'indicador de l'hora. La millora i estudi detallat dels mecanismes que regulaven aquests primers dispositius va fer que, a poc a poc, anés apareixent un mecanisme rudimentari capaç d'oscil·lar mecànicament: es tractaven dels primers rellotges abans de la introducció del pèndol en el mecanisme.
És en plena edat mitjana quan el rei Alfons X el Savi al dins de les seves obres astronòmiques esmenta un conjunt de possibilitats de mesurar el temps,"Llibres del saber d'Astronomia" d'Alfons X el Savi, compilats en 1267-1277. En una recopilació en els llibres dels rellotges parla dels rellotges de sol i de les clepsidres, així com rellotges elaborats amb foc, mercuri (Relogio d'argent viu), etc.Sánchez Pérez, José Augusto. La personalitat científica i els rellotges d'Alfons X el Savi. Acadèmia Alfons X el Savi. Múrcia, 1955. Exceptuant l'existència del misteriós mecanisme d'Anticitera no hi ha notícies de rellotges mecànics anteriors a aquesta data.miniatura|Rellotge d'aigua persa.
Pèrsia miniatura|Rellotge d'aigua persa de fa 2500 anys.
Rellotges de sol i d'astres
Els rellotges de sol han acompanyat la humanitat des dels primers temps en què hi va haver la curiositat astronòmica d'observar el transcurs del temps amb la simple observació directa o indirecta del moviment dels astres. En el cas dels rellotges de sol l'observació i mesura de l'evolució de l'ombra d'un stilo sobre una escala indica el pas del temps. És molt possible que els primers dispositius solars estiguessin dedicats a proporcionar més una informació relativa al calendari, indicant el pas de les estacions.O. Neugebauer, "The Exact Sciences in Antiquity", Dover Publications, 2 edition (June 1, 1969), D'aquesta manera es tenen disposicions de pedres allargades i ordenadament disposades per produir "alineaments" específics com és el cas de Stonehenge.
Rellotges dempeus: rellotge de missa (hores canòniques), Rellotge de sol d'August
Rellotges d'aigua i de sorra miniatura|Rellotge de sorraL'ús documentat de dispositius de mesura del temps mitjà de aigua (anomenats també clepsidres) es remunta a la Dinastia Shang i la seva introducció en Xina potser provinguera de Mesopotàmia en algun instant durant el segon mil·lenni davant Sde Crist.Joseph Needham, "Chinese Science; Explorations of an ancient tradition" (1973) Durant la dinastia Han (202 aC) es van fer millores en els dispositius d'aigua i se'ls va ser incloent un flotador capaç de fer de fidel. Un dels precursors de les clepsidres primitives és Zhang Heng, les millores realitzades van ser documentades posteriorment per l'inventor i científic Shen Kuo. Durant la dinastia Sui els inventors: Geng Xun i Yuwen Kai van ser els primers a crear la clepsidra equilibrada amb posicions estàndard gràcies a l'ús d'una balança de ferro La clepsidra equilibrada permetia l'ajust estacional de les hores (sistema temporal) mitjançant el control del flux d'aigua.
Durant el el matemàtic grec Ctesibi va elaborar diversos rellotges d'aigua com a resultat dels seus estudis a hidràulica. Posteriorment Plató fa menció d'un dispositiu hidràulic que feia servir com a rellotge despertador dels alumnes en l'acadèmia d'Atenes. Els usos més documentats d'aquests rellotges d'aigua eren en la mesura dels intervals de temps dels oradors dels tribunals, així apareix en el Teetet de Plató.
Els enginyers àrabs del , durant el que s'anomena com edat d'Or de l'Islam, perfeccionament les diverses clepsidres que provenien d'orient, un exemple és Al Jazarí que l'any 1206 va fer diversos estudis relatius als rellotges d'aigua elaborats pels xinesos, coneixement que va acabar reflectint en un rellotge anomenat rellotge elefant.
Rellotges de foc