Anícia Juliana (Constantinoble, 462 - 527/528) va ser una princesa imperial Romana, filla de l'emperador Romà Occidental Olibri i de Placidia la filla més jove d'emperador Valentinià III i Licinia Eudoxia.

esquerra|miniatura|149x149px|Bust en marbre de dona aristocràtica presumiblement per ser Anícia Juliana, al Metropolitan Museum of Art. de Nova York esquerra|miniatura|El retrat de la benefactora, la patricia Anicia Juliana. Cod. med. gr. 1. Foli 6 verso.

Biografia Es va casar amb Flavius Areobindus Dagalaiphus Areobindus, i els seus fills van ser entre d'altres Olibri cònsol pel 491. Amb el seu marit, va passar la seva vida a la cort pre-justiniana de Constantinoble, del qual va ser considerada com «la mes aristocràtica i la mes rica habitant».Maas, Michael. The Cambridge Companion to the Age of Justinian. Cambridge University Press, 2005. Page 439.

Al marge de la seva genealogia brillant, se'n recorda principalment com una de les primeres benefactores d'art no regnants de la història escrita. Tot i que sabem poca cosa de les seves predileccions personals, sembla que «va intervenir directament en la determinació del contingut, i també, potser, en l'estil» de les obres que va encarregar.Natalie Harris Bluestone, Double Vision: Perspectives on Gender and the Visual Arts (Fairleigh Dickinson University Press, 1995), p. 76

Els seus punts de vista polítics pro-romans, tal com s'exposen en la seva carta al papa Hormisdes (conservats a la biblioteca reial de l'Escorial), es reflecteixen en la crònica del Comte Marcel·lí, que s'ha associat amb el seu cercle literari. Es desconeix si Juliana va actuar amb ambicions polítiques pròpies, però se sap que el seu marit es va negar a prendre la corona durant els 512 motins. Tot i que es va oposar decididament a les disposicions del monofisisme de l'emperador Anastasi I, va permetre que el seu fill Olibri es casés amb la neboda de l'emperador.G.W. Bowersock, Oleg Grabar, Late Antiquity: A Guide to the Postclassical World (Harvard University Press, 1999), p. 300-301

Arbre genealògic

Influència artística El nom de Juliana s'associa al Dioscòrides de Viena, també conegut com a Còdex d'Anicia Juliana, un dels primers i més esplèndids manuscrits il·luminats encara existents. Juliana apareix al frontispici, el primer retrat de donant en la història de la il·luminació manuscrita, flanquejat per les personificacions de la Magnanimitat i la Prudència, amb una al·legoria de la«Gratitud de les Arts» postrada davant d'ella. La inscripció que l'envolta proclama Juliana com un gran mecenes de l'art.

Dels seus projectes arquitectònics, només coneixem tres esglésies que va encarregar de ser erigides i adornades a Constantinoble. La basílica de Sant Polieucte va ser construïda sobre els extensos béns familiars durant els últims tres anys de vida, amb l'objectiu de destacar el seu il·lustre pedigrí que es remuntava a Teodosi I i Constantí el Gran. Fins a la construcció ampliada per Justinià de Santa Sofia, va ser l'església més grossa de la capital imperial, i probablement la construcció va ser considerada com un desafiament per a la dinastia regnant. La inscripció dedicatòria compara Juliana al rei Salomó i al·ludeix a Aelia Eudocia, la besàvia de Juliana, que va fundar aquesta església:

Referències

Bibliografia Arnold Hugh Martin Jones, John Robert Martindale, John Morris,"The Prosopography of the later Roman Empire. Vol 2", Cambridge University Press, 1980, 1342 p. () "Anicia Juliana", dins Aleksandr Kajdan, Oxford Dictionary of Byzantium, vol. 1, 1991 (), p. 99-100 ; Alföldi-Rosenbaum,E. "Portrait Bust of a Young Lady of the Time of Justinian", Metropolitan Museum Journal, 1968, p. 19-40 ; Bardill,James "A New Temple for Byzantium : Anicia Juliana, King Solomon and the Gilded Ceiling of the Church of St. Polyeuktos in Constantinople", The Social and Political Archaeology of Late Antiquity, W. Bowden et Machado, C. (éd.), 2006 Bowersock,G.W. Peter Brown et Oleg Grabar, "Anicia Juliana", Late Antiquity, A Guide to the Posclassical World, 1999, p. 300-301 Brubaker,Leslie "The Vienna Dioskorides and Anicia Juliana ", Byzantine Garden Culture, A. M. Littlewood, H. ; Wolschke-Bulmahn, J. (ed.), 2002, p. 189-214 Capizzi,Carmelo "Anicia Giuliana (462 ca.-530 ca.) : Ricerche sulla sua famiglia e la sua vita", Rivista di studi bizantini e neoellenici, vol. n. s. 5, 1968, p. 191-226 Capizzi,Carmelo, "Anicia Giuliana, la committente (c. 463-c. 528)", Jaca Book, 1997, 150 p. () Kiilerich,Bente, "The Image of Anicia Juliana in the Vienna Dioscurides : Flattery or Appropriation of Imperial Imagery ?", Symbolae Osloenses, vol. 76, 2001, p. 169-190 ; Magdalino,Paul "Aristocratic oikoi in the tenth and eleventh regions of Constantinople", Byzantine Constantinople : Monuments, Topography and Everyday Life, ed. Nevra Necipoğlu, 2001, p. 53-69 ; Milner,Christine "The Image of the Rightful Ruler : Anicia Juliana's Constantine Mosaic in the Church of Hagios Polyeuktos", New Constantines : the rythm of imperial renewal in Byzantium, P. Magdalino (éd.), 1994, p. 73-81 ; Pizzone,AMV "Da Melitene a Costantinopoli : S. Polieucto nella politica dinastica di Giuliana Anicia : alcune osservazione in margine ad A.P. I 10", Maia, vol. 55, 2003, p. 107-132 ; Whitby,Mary "The St Polyeuktos Epigram (AP 1.10) : A Literary Perspective", Greek literature in late antiquity : dynamism, didacticism, classicism, 2006, p. 159-188 Continuité gentilice et continuité familiale dans les familles sénatoriales romaines à l'époque impériale, Oxford University (R.-U.), Linacre College, coll. "Prosopographica & Genealogica", 597 p., 2000 ().

Categoria:Romans d'Orient del segle V Categoria:Constantinopolitans Categoria:Morts a Constantinoble