Niall James Horan (Mullingar, Irlanda, 13 de setembre de 1993) és un cantant i compositor irlandès conegut per ser integrant de la banda One Direction.
Després de participar en el càstig del programa The X Factor i ser acceptat, els jutges li van suggerir que formés part d'un grup anomenat One Direction juntament amb altres concursants: Harry Styles, Zayn Malik, Liam Payne i Louis Tomlinson. El grup va arribar al final del programa i van quedar en tercera posició.
Tot i no haver guanyat, Simon Cowell va pagar un contracte amb la discografia Syco perquè firmessin un contracte amb aquesta.
Des de petit va mostrat interès per la música després que la seva família li regalés una guitarra per Nadal. Cita a Michael Bublé com una de les seves grans influències. Després que One Direction anunciés un descans indefinit, va seguir en la música com a solista amb el seu àlbum debut Flicker (2017), que va aconseguir la primera posició en el Billboard 200 dels Estats Units i incloïa «This Town», «Slow Hands» i «Too Much to Ask», que van entrar en el top 10 en diversos països. Posteriorment, va publicar el seu segon àlbum Heartbreak Weather (2020), que va arribar a la primera posició a Irlanda i el Regne Unit.
Primers anys de vida Horan va néixer a Mullingar, comtat de Westmeath, Irlanda."Niall Horan Biography". Biography.com Té un germà gran, Greg.Lisa McGarry (6 novembre 2010). "X Factor 2010: Niall Horan's brother says One Direction get along well". Unrealitytv.co.uk. Archived from the original on 18 març 2012. Consultat 17 març 2012. Els seus pares, Bobby Horan i Maura Gallagher, es van divorciar quan ell tenia cinc anys, així que ell i el seu germà van viure amb la seva mare durant un any. Després de passar un any separats del seu pare, van decidir més tard anar-se'n a viure amb ell."Mums of One Direction stars reveal how the boys have grown into music sensations". Daily Record. Glasgow. 16 abril 2012. Consultat 11 maig 2012. Va assistir a la "St. Kenny's National School", una escola primària, i al "Mary's College" (irlandès: Coláiste Mhuire), una escola catòlica de nois, que es troben a la seva ciutat natal de Mullingar.
Horan va intentar tocar la guitarra que el seu germà va comprar per al seu matrimoni, però no va poder tocar-la. Horan, que llavors tenia 11 anys, va ensenyar ell mateix a tocar la guitarra seguint els tutorials de YouTube. La seva tia va descobrir les seves habilitats un dia quan anava al cotxe amb en Horan mentre ell començava a cantar, i inicialment havia pensat que la ràdio estava encesa. Quan era adolescent, va actuar al "Mullingar Arts Center" durant una recaptació de fons per a l'equip de futbol local, els Shamrocks. També estava fent una plaça de suport amb l'antic concursant de X Factor Lloyd Daniels al club Academy de Dublín."Niall Horan Answers the Web's Most Searched Questions". Wired. 18 octubre 2019. Archived from the original on 2 novembre 2021. Consultat 13 març 2020 – via YouTube.
Carrera 2010: El Factor X El 2010, als setze anys, Horan va fer una audició per a la setena sèrie de "The X Factor" a Dublín.John D. Buchanan. "Niall Horan Bio". microsoft. Consultat 26 febrer 2017 Va cantar "So Sick" i va rebre comentaris contradictoris dels jutges. Louis Walsh estava a favor seu, però Cheryl Cole i la jutge convidada Katy Perry van sentir que necessitava temps per créixer. Simon Cowell va votar per deixar-lo passar, Cole va dir que no, Walsh va dir que sí i Perry va decidir votar que sí. Llavors, Horan va ser sotmès a bootcamp.
Al bootcamp, va cantar "Champagne Supernova", però no va aconseguir classificar-se per a la categoria. Després d'un suggeriment de la jutge convidada Nicole Scherzinger, Horan es va posar en un grup amb quatre nois que tampoc no van poder seguir endavant a la competició, i com que estaven massa bons per deixar-los anar, els jutges van decidir estar d'acord amb Scherzinger. Horan juntament amb Harry Styles, Liam Payne, Louis Tomlinson i Zayn Malik van formar "One Direction". Styles va idear el nom de la banda, que va pensar que sonaria bé quan el locutor Peter Dickson llegís el seu nom als espectacles en directe.
El grup es va reunir durant dues setmanes per conèixer-se i practicar. Per a la seva cançó de classificació a les "cases dels jutges" i la seva primera cançó com a grup, "One Direction" va cantar una versió acústica de "Torn". Simon Cowell va comentar més tard que l'actuació el va convèncer que el grup "era confiat, divertit, com una colla d'amics, i també una mica sense por". Durant les quatre primeres setmanes dels espectacles en directe, van ser l'últim acte de Cowell a la competició. Durant la competició, la banda va interpretar diferents cançons com ara "My Life Would Suck Without You" de Kelly Clarkson i "Total Eclipse of the Heart" de Bonnie Tyler, guanyant ràpidament popularitat a les Illes de Plata. Van acabar en 3r lloc, darrere de la subcampiona Rebecca Ferguson i el guanyador Matt Cardle.
2011–2015, One Direction Després de "The X Factor", Cowell va signar "One Direction" amb un contracte discogràfic Syco de 2 milions de lliures. Van començar a gravar el seu àlbum debut a Los Angeles el gener de 2011. Aquell febrer, es va publicar un llibre amb llicència de "One Direction": "Forever Young" (Our Official X Factor Story), que va encapçalar la llista de més venuts del Sunday Times. Aquell mateix mes, la banda i altres concursants de la sèrie van participar en The X Factor Live Tour. Durant la gira, el grup va actuar per a 500.000 persones a tot el Regne Unit. Després que la gira va concloure a l'abril, el grup va continuar treballant en el seu àlbum debut. La gravació va tenir lloc a Estocolm, Londres i Los Angeles, ja que "One Direction" va treballar amb productors com Carl Falk, Savan Kotecha, Steve Mac i Rami Yacoub.
El primer senzill de "One Direction", "What Makes You Beautiful", va ser llançat el setembre de 2011. Un èxit global i comercial, la cançó va assolir el número u a diversos països."Niall Auditions For The X Factor". Capital FM. Consultat 31 desembre 2015."One Direction on UK". The Official Chart Company. Consultat 1 gener 2016."Mexico Airplay". Archived from the original on 18 juliol 2012. Consultat 1 gener 2016."Chart Track Archive". GFK Chart Track. Archived from the original on 27 agost 2017. Consultat 1 gener 2016. Els senzills posteriors, "Gotta Be You", "One Thing" i "More than This", també havien tingut èxit,"Ask Billboard: One Direction's Career Sales". Billboard. 19 juny 2016"More Than This on Charts". Hung Medien. Consultat 1 gener 2016."One Thing on Charts". Hung Medien. Consultat 1 gener 2016. i els dos primers es van convertir en els deu millors èxits al Regne Unit. El novembre d'aquell any, l'àlbum debut del grup "Up All Night" va ser llançat a Irlanda i el Regne Unit, aconseguint el número u i el número dos de les llistes, respectivament. L'àlbum va ser llançat internacionalment el març de 2012, i One Direction es va convertir en el primer grup del Regne Unit que el seu àlbum debut va arribar al número u als Estats Units."Gotta Be You on Charts". Hung Medien. Consultat 1 gener 2016. Per promocionar l'àlbum, es van embarcar en la seva primera gira de concerts, la "Up All Night Tour". Originalment pensat amb espectacles que tinguessin lloc només a Europa, es van afegir dates addicionals a Amèrica del Nord i Austràlia a causa de la demanda extrema. La gira va ser un èxit comercial; les entrades es van esgotar en pocs minuts, i la gira va ser rebuda amb crítiques positives de la crítica que va aplaudir les seves habilitats per a cantar i la seva presència a l'escenari."One Direction Debut at #1, Make Album Chart History". 21 març 2012.
Al maig de 2012, la banda va llançar el DVD de la gira, "Up All Night: The Live Tour"."Heraldsun.com.au | Subscribe to the Herald Sun for exclusive stories". Heraldsun.com.au. Consultat 4 octubre 2019."Up All Night – Live Concert DVD". One Direction Music. Archived from the original on 19 març 2012. Consultat 1 gener 2016. Aquest mateix mes, el primer llibre d'One Direction amb llicència als Estats Units, "Dare to Dream: Life as One Direction", es va publicar i va encapçalar la llista de més venuts del New York Times."One Direction prepare for 'Up All Night' Tour With Watford Concert". Capital FM. Archived from the original on 9 abril 2012. Consultat 1 gener 2016. El setembre de 2012, el grup va llançar "Live While We're Young", el senzill principal del seu proper segon àlbum. El segon senzill de l'àlbum, "Little Things", va generar el segon senzill número u de la banda al Regne Unit.Cowles, Gregory (10 juny 2012). "Best Sellers". The New York Times. Consultat 24 agost 2012. El novembre de 2012 es va publicar "Take Me Home", el segon àlbum d'"One Direction". Va arribar al número u en més de 35 països,"One Direction score Number 1 single AND album!". Official Charts. Archived from the original on 30 agost 2018."Irish Albums Chart – Take Me Home". GFK Chart Track. Archived from the original on 13 novembre 2013. Consultat 1 gener 2016."One Direction Chart History (Billboard 200)". Billboard. Consultat 1 gener 2016."One Direction Chart History (Canadian Albums)". Billboard. Consultat 1 gener 2016. i, després d'aconseguir el número u al Billboard 200, el grup es va convertir en la primera banda de nois de la història de les llistes dels Estats Units a gravar dos àlbums número u. en el mateix any natural al costat de convertir-se en el primer grup des de 2008 a gravar dos àlbums número u el mateix any."Australian Album Charts – One Direction". Hung Medien. Consultat 1 gener 2016. Per donar suport a l'àlbum, es van embarcar en la seva segona gira principal, "Take Me Home Tour", amb més de 120 concerts en quatre continents. L'agost de 2013, es va estrenar One Direction: This Is Us, una pel·lícula de concert documental en 3D que va ser un èxit de taquilla, amb una recaptació de més de 68,5 milions de dòlars."One Direction's 'Take Me Home' Debuts at No. 1 with Year's Third-Biggest Opening". Billboard. 21 novembre 2012.Sullivan, Caroline (20 agost 2013). "One Direction fans queue for prime view of a global success story". The Guardian. ISSN 0261-3077. Consultat 4 octubre 2019."One Direction: This is Us". Consultat 18 març 2019. El tercer llibre d'"One Direction": Where We Are: Our Band, Our Story: 100% Official, es va publicar aquest mateix mes."One Direction Movie in 3D". Coming Soon. Consultat 1 gener 2016