enllaç=https://en.wikipedia.org/wiki/File:RedRoomGueridon.jpg|miniatura|Un guéridon de c. 1810 del fuster francès americà Charles-Honoré Lannuier. xapas de caoba, fusta de satí, palissandre i possiblement sicòmor, llautó daurat i marbre. Situat a la Sala Vermella de la Casa Blanca. Una taula auxiliar, vetllador o gueridon en altres idiomes és una taula petita sostinguda per una o més columnes, o figures escultòriques humanes o mitològiques, sovint amb una part superior circular. El gueridon va originar-se a França cap a mitjan segle XVII. N'existeixen de molt senzilles, merament utilitàries i també edicions de luxe, que fan servir fusta noble, or i argent, esmalt, figures de bronze etc. . En el món de la restauració fa referència a una petita taula que que es porta a costat de la taula, per fer el toc final com ara flamejar, netejar un peix… Això és diu també servei a la russa. En el mobiliari domèstic serveix per posar un candelabre, els gots, canapès, els segons plats, ampolles de vi, …
Gueridon Una varietat de petites taules auxiliars ocasionals (aquelles sense cap funció particular) ara s'anomenen guéridons en francès.
Història Els suports dels primers guéridons sovint es van inspirar en l'antic Egipte i Grec, així com en diverses figures tradicionals humanes africanes (inspirades en les cariàtides). Ja n'hi ha exemplars trobats a les excavacions de Pompeia a Itàlia. Segons la moda, recolzava en una figura humana africana, de la mitologia greco-romana o egipciana.
Tot i que sovint tenia propòsits humils, com ara sostenir un canelobre o un gerro, podia ser una peça decorativa d'alt estil de moble de cort. Quan Lluís XIV va morir el 1715, hi havia diversos centenars de guéridons a Versalles, i en una generació havien adoptat un nombre gairebé infinit de formes: columnes, trípodes, terminis i figures mitològiques. Algunes de les formes més senzilles i artístiques eren de fusta tallada amb motius decoratius familiars i daurada. S'han utilitzat plata, esmalt i, de fet, gairebé qualsevol material amb què es pugui fer moble per a la seva construcció.
Galeria
Referències
Bibliografia .
Kenny, Peter M., Frances F. Bretter i Ulrich Leben. Honoré Lannuier, ebenista de París: La vida i obra del francès Ébiniste a la Nova York federal. El Metropolitan Museum of Art, Nova York i Harry Abrams: 1998. ISBN. Monkman, Betty C. La Casa Blanca: El mobiliari històric i les primeres famílies. Abbeville Press: 2000. ISBN.
Categoria:Taules