Gleb Ivànovitx Uspenski (, Tula, 25 d'octubre de 1843 - Sant Petersburg, 6 d'abril de 1902) fou un escriptor rus i una important figura del moviment naródnik.
Biografia Primers anys Gleb Uspenski va néixer a Tula, fill d'Ivan Iàkovlevitx Uspenski, un alt funcionari de l'oficina del govern local de la Propietat Estatal, i Nadejda Glebovna Uspenskaia (de soltera Sokolova). Va rebre el seu nom per causa del seu avi matern, Gleb Fomitx Sokolov, que fou el cap de l'Oficina de Propietat de l'Estat a Tula (fins al 1848) i de Kaluga (a partir de 1848). Gleb Uspenski va rebre la seva educació primerenca a les llars dels seus pares i avi. El 1853, Gleb va entrar al gimnàs de Tula on va destacar: "el seu nom mai va sortir de l'anomenat" escriptori d'or "allà", segons les memòries d'un altre estudiant. El 1856 es va traslladar amb la seva família a Txernígov. Mentre estudiava al gimnàs local, Uspenski dedicà gran part del seu temps a llegir els clàssics russos i va participar en l'almanac literari de l'escola Molódie pobegui ("Brots joves").Anthology of Russian Literature, Leo Wiener, G.P. Putnam's Sons 1903.«Breu biografia i bibliografia de Gleb Ivànovitx Uspensky. Cronologia». Obres de G.I.Uspenski en 9 volums. Moscou, 1957 [Consulta: 1 març 2012].
Al setembre del 1861 es va matricular a la Facultat de Dret de la Universitat de Sant Petersburg, només per ser expulsat tres mesos més tard, quan la universitat es va tancar temporalment a causa de disturbis estudiantils. El 1862 ingressà a la Universitat de Moscou, però a l'any següent la va deixar a causa de la falta de fons.Segons una altra font Uspenski no havia proporcionat els documents necessaris per al registre. La mort d'Ivan Uspenski el 9 de gener de 1864, va deixar a Gleb amb la responsabilitat afegida de donar suport a la seva família.The Great Soviet Encyclopedia, 3a edició (1970-1979). 2010, The Gale Group, Inc. Va tornar a Txernígov i va obtenir un ajut de 400 rubles en forma de beca.
Carrera Els primers relats d'Uspenski van ser publicats el 1862, al diari pedagògic de Lev Tolstoi Iàsnaia Poliana ("Mikhalitx"" amb el pseudònim "G. Brizguin") i a la revista "L'espectador" Zritel, (on publica "Idília").
El 1863, Uspenski es va unir a l'equipo del diari Moskóvskie védomosti, ("Notícies de Moscou"), com a corrector. A la tardor d'aquell any es va traslladar a Sant Petersburg i va publicar "El drapaire", Stariévxik a Biblioteke dlia txtenia ("Biblioteca per a la lectura"). El gener de 1864 va començar a contribuir a Rússkoie Slovo, , amb "Esbossos de la vida burocràtica", "Al poble (Escenes d'estiu)", i "Sense sostre", . Un any més tard, les seves històries van començar a aparèixer a Iskra ("La nostra miserable banda", , "L'estrany", a Budílnik ("Assajos de Petersburg", ) i Sovreménnik ("Trobades de pobles", ) la qual cosa li va atorgar una subvenció anual de 110 rubles. En 1864-1865, Uspenski va col·laborar amb la publicació Sevérnoie siànie, ("Llums del nord"), on va escriure textos per a litografies de pintures. El 1866, després del tancament de Sovreménnik, va aparèixer la primera col·lecció de contes d'Uspenski a Sant Petersburg.
El 1866 va publicar una sèrie d'esbossos sobre la vida als afores de la seva ciutat natal de Tula sota el títol de "La moral del carrer de Rasterjaeva", Nravi Rasterjaievoi ulitsi, la qual cosa va establir la seva reputació. Els primers capítols van aparèixer en els números de febrer i març de Sovreménnik; altres van ser publicats més tard per Jenski Véstnik ("Herald femení") i Lutx ("Raig"). Aquest any, es va publicar a Sant Petersburg el primer llibre de Gleb Uspenski, "Assaigs i històries", Otxerkí i rasskazi. Al maig de 1867, després d'haver superat els exàmens de qualificació especials a la Universitat de Sant Petersburg, es va dirigir al poble d'Epifan a la gubèrnia de Tula i va començar a treballar com a mestre. Més tard, aquell mateix any, es va publicar a Sant Petersburg el seu segon llibre, "Dies feiners i festius. Costums de Moscou", V budni i v pràzdnik. Moskóvskie nravi, a Sant Petersburg.
esquerra|miniatura|Gleb Uspenski vers el 1868
En 1868 Uspenski va entrar a treballar a l'oficina del fiscal Aleksandr Urússov de Moscou com a secretari. A l'abril va aparèixer a Otétxestvennie zapiski ("Annals de la pàtria") la seva primera història "The Booth". Va continuar contribuint a aquesta revista fins al seu tancament el 1884, treballant amb Nikolai Nekràssov i Mikhaïl Saltikov-Sxedrín.Handbook of Russian Literature, Victor Terras, Yale University Press 1990 Al maig de 1870 es va casar amb Aleksandra Baràieva, professora d'Elets.Un any abans, es va publicar la primera part de "Desolació", Razorenje ("Observacions de Mikhaïl Ivànovitx") a Otétxestvennie zapiski. El 1871 van arribar les parts 2 i 3, i el llibre va sortir com una edició separada. Al maig de 1871, Uspenski es va embarcar en un viatge pels rius Okà i Volga, que va donar com a fruit dos llibres d'esbossos de viatgers. En 1872 Gleb Uspenski va visitar Alemanya, Bèlgica i França.
Des d'octubre deL 1873 va romandre sota la vigilància de la 3a Secció, que va continuar durant gairebé trenta anys i va ser aixecada el 1901. El 1874 es va començar a imprimir a Otétxestvennie zapiski la novel·la en dues parts titulada "Un home molt petit (Pàgines d'una nota)" Otxen malenki txelovek (Stranitsi iz odnikh zapissok), però la publicació es va aturar: al maig, els censors van retirar l'edició de la revista. A la dècada del 1870, a mesura que la seva situació financera millorava, Uspenski va viatjar àmpliament i es va familiaritzar amb una sèrie de populistes revolucionaris, com ara Piotr Lavrov (editor de la revista Vperyod ("Endavant") a Londres (que diversos mesos més tard va publicar el seu assaig Xila v meixke ne utaixConegut proverbi rus. Literalment "No es pot amagar una alena en una bossa". O sigui, "la veritat sempre surt a la llum") i Serguei Stepniak. En 1875 Uspenski va tornar a París, on va conèixer Ivan Turguénev. Aquest últim va recitar una de les seves històries, Khodoki ("Caminants") al matí literari de Pauline Viardot, i va tenir molt d'èxit. Aquest any també va contemplar el llançament del seu llibre Gluix. Provintsialnie i stolitxnie otxerk ("Camp erm. Assajos provincials i de capital") a Sant Petersburg. L'abril del 1876 UspenskI es va unir a la seva família a París, i al setembre es va dirigir a Sèrbia, com a part del cos de voluntaris russos, per lluitar contra l'ocupació de Turquia. Com a resultat d'aquesta experiència va publicar diversos assaigs polítics titulats "Cartes de Sèrbia".
En tornar a Rússia, Uspenski va decidir mirar de prop els camperols russos, al qual fins llavors no havia parat gaire atenció. Per a això, es va instal·lar al poble de Siabrenitsi, a la gubèrnia de Nóvgorod. El resultat de les observacions de la vida camperola va ser la primera part dels assajos "Del diari del poble" Iz derevenskogo dnevnika (originalment "Gent i moral" Liudi i nravi), que va començar a aparèixer a Otétxestvennie zapiski ("Annals de la Pàtria") des d'octubre.
El 1878 es va traslladar a un poble prop de Samara per continuar amb la seva sèrie "Del diari del poble". El 1879 es van publicar a Sant Petersburg dues de les seves col·leccions: "Des d'un llibre memorial, assajos i històries", Iz pamiatnoi knijki. Otxerki i rasskazi i "Del vell i el nou (extractes, assajos, esbossos), Iz starogo i novogo (Otrivki, otxerki, nabroski). La novel·la "Nens petits" Malie rebiata va aparèixer a Otétxestvennie zapiski el 1880. Al març d'aquell any, Uspenski va organitzar una reunió literària per a Ivan Turguénev, que va ser convocada per un grup de joves autors, inclosos Nikolai Zlatovratski, Nikolai Naúmov, Aleksandr Értel i Serguei Krivenko. Poc després, Uspenski es va traslladar a la regió de Nóvgorod per quedar-se a la finca d'A.V.Kamenski i allà va escriure "La feina dels grangers i camperols" Krestianin i krestianski trud (Otétxestvennie zapiski, octubre-desembre), un assaig que va impressionar profundament Turguénev.Carta de Turguénev a Upsenki del 10 de gener (calendari julià) de 1881 Un altre llibre d'Uspenski, Gent i costums del poble modern (Del diari del poble) Liudi i nravi sovremennoy derevni. (Iz derevenskogo dnevnika) fou publicat a Moscou.
miniatura|Gleb Uspenski pels volts del 1880
El 1881, Uspenski es va comprar una casa a Siabrintsi, gubèrnia de Nóvgorod, per passar-hi la resta de la seva vida literària. El novembre de 1881, "Les històries del vell home" va marcar el seu debut a Rússkaia misl ("Pensament rus"). El 1882 "L'escèptic Beletaj" va aparèixer a Otétxestvennie zapiski (amb relació a un estrany incident que implicava la visita d'un agent de policia secreta a Siabrintsi), així com dos llibres més, Enrenou rural (Vols.I-III) i El poder de la terra, possiblement la seva obra més coneguda, basada en els seus estudis de la vida a la regió rural de Novgorod.
A la primavera de 1883, Gleb Uspenski va viatjar al sud de Rússia, i va visitar Tiflis, Bakú i Lenkoran, on coneixeria persones de grups religiosos, càrtels de pesca i empreses d'oli privat, la qual cosa donaria com a resultat l'obra De les notes de viatge Iz putévikh zametok. Més tard, aquell mateix any Florenti Pavlénkov publicaria els tres primers volums dObres de Gleb Uspenski.
El 20 d'abril de 1884, la decisió del Consell de Ministres de tancar la revista Otétxestvennie zapiski fou un cop especialment dur per a Uspenski, així com per a d'altres empleats clau. L'abril del 1885 va fer un viatge a Kíev, Odessa, Rostov del Don, Essentuki i Kislovodsk. Aquest any van aparèixer els seus ""Esbossos de la vida russa (Observacions i compilacions)" Otxerkí russkoi jizní (Nabliudénia i kompiliatsii) a Rússkaia misl i "Atemporalitat (Notes de viatge)" Bezvreménie (Putevie zametki) a Russkiye Vedomosti. Al gener del 1886 va començar la seva cooperació amb Séverni véstnik. Després d'un altre viatge al Sud, Uspenski va signar un contracte lucratiu amb l'editor I.M. Sibiriakov que va comprar els drets de tota la seva obra per 18.500 rubles (el contracte notarial es va signar el 13 de novembre de 1886); aquest acord va entrar en vigor "després de la rescissió dels drets de Pavlenkov sobre la primera edició". A finals del 1886, es va publicar el volum VIII (l'últim) de la primera edició de les Obres d'Uspenski.
Al desembre de 1886 es va començar a imprimir a Rússkie Vedomosti el cicle d'assaigs "Nosaltres" en paraules, en somnis i en fets" "Mi" na slovakh, v metxtaniakh i na dele", el qual va impressionar Vladímir Korolenko.
A principis de 1887 Uspenski va fer un viatge per Bulgària; el resultat del viatge van ser els assajos "Impressionat per un viatge al Danubi"; una sèrie de materials sobre un viatge a Bulgària. Tanmateix, no va poder ser imprès a causa d'obstacles de la censura. A la tardor d'aquest any, el 25è aniversari de la seva carrera literària es va celebrar a la premsa democràtica russa i als cercles literaris. L'escriptor va rebre un gran nombre de cartes i telegrames de felicitació. El 16 de novembre, Uspenski va ser elegit membre honorari de la Societat dels Amants de la Literatura Russa, Obsxestvà liúbitelei rossíiskoi slovésnosti. Una de les seves històries d'aquell temps, "Pollastre de vapor", Parovoy tsiplénok, rebé les lloances de Lev Tolstoi.