Susan Janet Ballion, és una cantant, compositora, música i productora anglesa. És coneguda per haver estat la líder del grup de rock alternatiu Siouxsie and the Banshees (1976–1996) i el duo The Creatures (1981–2005). Siouxsie and the Banshees va publicar 11 àlbums d'estudi i va aconseguir posar uns quants senzills al Top 20 del Regne Unit, incloent "Hong Kong Garden", "Happy House", "Peek-a-Boo", més un Top 25 de la llista Billboard dels EUA "Kiss for Them for me". Amb The Creatures, Siouxsie va enregistrar quatre àlbums d'estudi i el senzill d'impacte "Right Now". També ha cantat amb artistes com MorrisseyMorrissey & Siouxsie released the single "Interlude" on August 1994 on EMI Records in Europe. i John Cale. Després de la dissolució dels Creatures a meitat dels 2000, va continuar la seva carrera en solitari, utilitzant el nom Siouxsie, i va publicar Mantaray el 2007, amb molt bones crítiques.Paytress, mark. p3Siouxsie and John Cale in duet. "Murdering Mouth". Amsterdam, Paradiso (With the Metropole Orchestra). 25 February 1998
AllMusic va dir de Siouxsie que era "una de les cantants britàniques més influents de l'era del rock". Les seves cançons han estat versionades per Jeff Buckley, Tricky i LCD Soundsystem."Killing Time" by Jeff Buckley (a Siouxsie and the Creatures song 1999). Untiedundone.com. Consultat 20 gener 2014. "Killing Time" at the radio WFMU Studios, East Orange, New Jersey, 10 novembre 1992. "Killing Time" is a Siouxsie song from the Creatures' Boomerang albumCohen, Jonathan. "Billboard Bits: CMT Awards, The Cult, LCD Soundsystem". billboard.com. LCD Soundsystem covered "Slowdive" (from 1982's A Kiss in the Dreamhouse) on the Introns cd. Els seus enregistraments també han estat elogiats per artistes com PJ Harvey i TV On Radio."Icon: Siouxsie", The Fader Magazine, The Icon Issue 67, April/May 2010. Page 71: Dave Sitek (David Andrew Sitek) TV on the Radio. "I've always tried to make a song that begins like "Kiss Them for Me". I think songs like "I Was a Lover" or "Wash the Day away" came from that element of surprise mode where all of a sudden this giant drum comes in and you're like, what the fuck?! That record was the first one where I was like, okay, even my friends who don't know who the Cure or Sonic Youth are, they're going to fall for this. I feel like that transition into that record was a relief for me. Really beautiful music was always considered too weird by the normal kids and that was the first example where I thought, we've got them, they're hooked! I watched people dance to that song, people who had never heard of any of the music that I listened to, they heard that music in a club and went crazy. En 2011, se li va ser atorgat un premi Q Award per Contribució Excepcional a Música i en l'edició 2012 dels premis Ivor Novello, va rebre el Premi d'Inspiració.
Biografia Siouxsie va néixer com a Susan Janet Ballion el 27 de maig de 1957 al Guy's Hospital de Southwark, Anglaterra.Paytress, Mark. p.3Johns, Brian. P.8 És 10 anys més jove que el seu dos germans (noi i noia) que van néixer mentre la família vivia al Congo belga. Els seus pares es van conèixer en aquella colònia i es van quedar treballar allà per uns quants anys. La seva mare, Betty, era de descendència mig escocesa i anglesa, secretària bilingüe que parlava francès. El seu pare era un bacteriòleg que munyia verí de serps, i era való de la part francòfona de Bèlgica. A mitjans de la dècada dels cinquanta, abans del naixement de Siouxsie, la família es traslladà a Anglaterra. Els Ballion vivien en un districte suburbà a Chislehurst. Siouxsie va tenir una joventut aïllada. No podia convidar els seus amics a casa, perquè el seu pare era alcohòlic i estava a l'atur.Paytress, Mark. P.19 Era conscient que la seva família era diferent. Els Ballion no s'implicaven en la comunitat i Siouxie era conscient que casa seva era diferent de les dels veïns. Per una altra banda, "la vida en tota la seva normalitat ens passava per davant". Més tard va dir: "Els suburbis van inspirar un intens odi".
Als 9 anys, Susan i una amiga van patir una agressió sexual. Tant la policia com la seva família van fer com si no hagués passat res.Paytress, Mark. P.20 L'episodi esdevingué un element silenciat per la família. Des d'aquell moment, va començar a adquirir falta de respecte pels adults.Shaw, William. "In at the Deep End". Word. setembre 2005 Anys més tard, va afirmar: "Vaig créixer sense tenir fe en els adults com a persones responsables. I sent la més petita de la família, estava aïllada, no tenia ningú en qui confiar. Vaig inventar el meu propi món, la meva pròpia realitat. Era la meva pròpia manera de defensar-me: protegir-me del món exterior. L'única manera que vaig poder fer sobre com sobreviure era aconseguir una armadura forta".
El seu pare va morir d'alcoholisme quan Siouxsie tenia 14 anys, causant un efecte advers immediat sobre la seva salut. Va perdre molt pes i va començar a faltar a l'escola. Després de diversos diagnòstics erronis, va ser operada i va sobreviure a un atac de colitis ulcerosaPaytress, Mark. P. 21–22 Durant les setmanes de recuperació a mitjans de 1972, va mirar la televisió a l'hospital i va veure David Bowie a Top of the Pops.
Als 17 anys, va deixar l'escola. Va ser durant aquest període quan va començar a freqüentar les discoteques locals de gais on la majoria dels amics de la seva germana solien anar.Paytress, Mark. P.23 Va introduir els seus propis amics a aquest ambient. El novembre de 1975, un jove grup anomenat Sex Pistols va actuar a la universitat d'art local de Chislehurst. Siouxsie no va assistir, però un dels seus amics li va dir que el cantant amenaçava la filada d'estudiants presents en aquest concert. Va afegir que sonaven com els Stooges. Al febrer de 1976, Siouxsie i el seu amic Steven Severin (encara anomenat Steven Bailey) van anar a veure actuar els Sex Pistols a la capital. Després de xerrar amb els membres de la banda, Siouxsie i Severin van decidir seguir-los regularmentPaytress, Mark. P.30 En els mesos següents, la periodista Caroline Coon va encunyar el terme "Bromley Contingent" per descriure aquest grup d'adolescents excèntrics seguidors incondicionals dels Sex Pistols.Paytress, Mark. P.42
Siouxsie esdevingué ben coneguda en l'escena dels clubs de Londres pel seu glam, roba fetitx i equipament de bondage, el qual més tard esdevindria part de la moda punk. Ella també més tard caracteritzà l'estil estètic gòtic amb el seu maquillatge d'ulls de gat, pintallavis vermell profund, cabell punxegut tenyit de negre i roba negra.
A principis de setembre de 1976, el Contingent de Bromley va seguir The Sex Pistols a França, on Siouxsie va ser interpel·lada per portar un sostenidor sense copes i un braçalet negre amb una esvàstica sobre ell. Va afirmar que la seva intenció era sorprendre a la burgesia, no fer una declaració política.Paytress, p. 32 Més tard va escriure la cançó "Metal Postal (Mittageisen)" en memòria de l'artista anti-Nazi John Heartfield).Paytress, p. 104
Seguint les consignes del "do it yourself" i la idea que la gent de l'audiència podria ser la gent de l'escenari, Siouxsie i Severin van decidir formar una banda. Quan es va obrir la possibilitat d'uns minuts de suport al 100 Club Punk Festival (organitzat per Malcolm McLaren), van decidir fer un intent d'improvisar, encara que en aquest moment no van saber tocar cap cançó. El 20 de setembre de 1976, la banda va improvisar música mentre Siouxsie cantava "The Lord's Prayer". L'actuació va durar 20 minuts.Paytress, pp 49, 53-54
Per a Jon Savage, ella era "diferent a cap altra cantant d'abans o contemporània distant, totalment moderna."Savage, Jon. Spin. juny 1986. Page 66 Va obrir una nova era per a les dones en la música, com va comentar posteriorment Viv Albertine dels Slits: "Siouxsie acaba d'aparèixer completament, totalment controlada, completament segura. Em va empènyer totalment. Allà estava fent alguna cosa que m'atreveixo a somiar, però ella la va agafar i ho va fer i es va emportar la resta de festival per a mi. Això fou ella. Ni tan sols puc recordar tot el que va passar, excepte la seva actuació".Queens of British Pop. BBC One. Air Date : 1 abril 2009.Un dels primers aspectes públics de Siouxsie va ser amb els Sex Pistols en el programa de televisió de Bill Grundy, a Thames Television al desembre de 1976. Al costat de la banda, Siouxsie es va burlar del presentador quan li va preguntar com estava fent. Ella va respondre: "Sempre he volgut conèixer-te, Bill". Grundy, que estava borratxo, va suggerir una reunió després de l'espectacle. Això va provocar directament una reacció del guitarrista Steve Jones, que va respondre amb una sèrie d'expletius mai escoltats abans a la televisió de primera hora de la tarda. Aquest episodi va crear un furor mediàtic a les portades de diversos tabloides, inclòs el Daily Mirror, que va publicar el títol "Siouxsie's a Punk Shocker". Aquest esdeveniment va tenir un impacte important en la carrera posterior de Sex Pistols i, des d'aquell vespre, es va convertir en un nom familiar.
No m'agradaven els tòpics presentats per la premsa, Siouxsie es va distanciar d'aquesta escena i va deixar de veure Sex Pistols. Va decidir concentrar tota la seva energia en la seva pròpia banda, Siouxsie and the Banshees.Paytress, Mark. pp 47–48
Siouxsie and the Banshees, i the Creatures (1977–2003) El 1977, Siouxsie va començar un tour per Anglaterra com Siouxsie and the Banshees. Un any més tard, el seu primer single, "Hong Kong Garden", va aconseguir el número 7 en el la carta de senzills del Regne Unit.Johns, Brian. p. 94 Era música pop fàcil i encomanadís. Amb el seu motiu d'estil xilòfon oriental, Melody Maker ho va considerar "un debut gloriós […] Tots els elements s'uneixen amb un efecte notable. La cançó és estrident i poderosa amb rimes guiats de guitarra orientals, a més de paraules i veus que són el resultat d'indignació, de menyspreu i d'aïllament. Ningú no serà assenyalat perquè tothom és part integrant del tot. Fins i tot podria ser un èxit".
El seu primer àlbum, The Scream, era un dels primers àlbums post-punk que es van llançar al mercat. Va rebre una qualificació de 5 estrelles en el magazine SoundsPete Silverton (14 octubre 1978). "If Screams could kill [The Scream – review]". Sounds: 33 i Record Mirror.Chris Westwood (14 octubre 1978). "Siouxsie's Stampede [The Scream – review]". Record Mirror: 16. La darrera revista digué que l'enregistrament "apunta al futur; música real per la nova era". La música era diferent a la del single; era angular, fosca i irregular. The Scream va ser lloat per NME com un dels millors àlbums de debut de tots els temps juntament amb Horses de Patti Smith.Watson, Don. "Siouxsie's Sombrero Bolero". NME. 15 desembre 1984. "After Patti Smith's 'Horses', 'The Scream' is the best debut LP of all time. Was it 1978 or ten years on? From the underwater claustrophobia of its cover, through the fractured monochrome scenarios to the morbid fascination of 'Switch's' final flickers, its poetry in sound and splinters." Join hands va seguir el 1979 amb la guerra com el tema de les lletres.