La Universitat de Colúmbia, oficialment coneguda com a Columbia University in the City of New York, és una institució privada d'educació universitària situada a Manhattan, a la ciutat de Nova York. Establerta amb el nom de King's College l'any 1754 sota un reial decret de Jordi II d'Anglaterra, Colúmbia és la universitat més antiga de l'Estat de Nova York, la cinquena dels Estats Units i una de les més prestigioses del món. És la sisena universitat del món amb més receptors del Premi Nobel afiliats en la seva història, sumant-ne més de vuitanta, entre els quals figuren set professors actuals.
Tot i haver estat una universitat reial i més tard estatal, Colúmbia és estrictament de caràcter privat des de 1787. Com a tal, forma part de l'Ivy League, que aplega vuit de les universitats privades més antigues del Nord-est dels Estats Units, totes elles amb importants dotacions financeres i percentatges d'admissió extremadament baixos. En particular, Colúmbia és, juntament amb Harvard, l'Ivy League més selectiva i la que té més estudiants.
Amb prop de 8.850 estudiants de pregrau i uns 22.600 de postgrau, Colúmbia és una universitat de mida gran, centrada en la investigació, i compta amb diversos campus, incloent-hi un en construcció a l'àrea de Manhattanville. El campus principal data de finals del , és d'inspiració neoclàssica i ocupa sis illes de cases al barri de Morningside Heights.
Colúmbia destaca pel currículum del seu Bachelor of Arts, que inclou una formació humanística obligatòria en el cànon occidental, per les trajectòries d'èxit dels seus exalumnes, entre els quals hi ha cèlebres escriptors, polítics i intel·lectuals, i per les seves contribucions a la recerca, havent desenvolupat importants avenços en àrees com la física nuclear, la informàtica o la geofísica. L'impacte acadèmic de la universitat ha estat reconegut globalment, amb classificacions entre els 10 primers llocs dels Estats Units i del món en els rànquings més citats.
Història La Universitat de Colúmbia és la institució universitària més antiga de l'Estat de Nova York. Fundada i declarada King's College ("universitat reial" en anglès) el 1754, Colúmbia és la cinquena institució de les seves característiques en la història dels Estats Units d'Amèrica. En l'època colonial, tenia uns forts lligams tant amb la Corona d'Anglaterra, que s'havia encarregat d'establir-la en resposta a la fundació de Princeton (College of New Jersey), com amb l'Església Anglicana, que s'encarregava de gran part de la instrucció des de la veïna Trinity Church. Després de la Guerra d'Independència dels Estats Units, King's College va ser rebatejada Columbia College el 1784 i va passar a dependre de l'Estat de Nova York durant un curt període fins 1787.
Durant la primera meitat del , Colúmbia va passar per un període d'estancament on el finançament era escàs, el pla d'estudis poc modernitzat, i la competència de la Universitat de Nova York s'afegia a aquestes dificultats, resultant en un nombre d'inscrits comparativament baix. Finalment, l'any 1857 Colúmbia es va traslladar del Lower Manhattan al Midtown, en un nou campus d'estil neogòtic construït a l'Avinguda Madison. En les dècades següents, moltes de les escoles de postgrau i professionals que avui formen part de Colúmbia van ser establertes, donant-li cada cop una estructura més semblant a la d'una Universitat de recerca i no un "College" de primer cicle. Aquesta evolució arribaria al seu punt culminant quan el 1896 va ser finalment anomenada Columbia University.
El 1897 Colúmbia va efectuar el seu darrer trasllat, deixant el campus de Midtown per l'actual, a Morningside Heights. L'arquitectura d'aquest nou campus es distingia de la tradició neogòtica típic de les universitats nord-americanes com Yale o Chicago, adoptant un estil neoclàssic inspirat en les àgores gregues. Sota la presidència del president Nicholas Murray Butler, el qual admirava molt el model alemany d'educació terciària, Colúmbia va esdevenir una de les primeres universitats de recerca dels Estats Units, servint com a exemple per a moltes altres institucions del país. L'apogeu de Colúmbia en la primera meitat del , moment en què tenia més recursos financers que cap altra universitat nord-americana, va comportar la creació de les escoles de periodisme i d'afers internacionals, així com avenços científics entre els quals destaquen les aportacions fetes al Projecte Manhattan.
Durant els anys seixanta, però, la universitat patiria una de les crisis més importants de la seva història. En el context de la contracultura als Estats Units i l'oposició a la Guerra del Vietnam, les tensions entre estudiants i institució van arribar a un punt àlgid quan la Universitat va intentar construir un gimnàs al Parc de Morningside. Les manifestacions que van tenir lloc l'any 1968 al campus van ser reprimides amb duresa i el president de Colúmbia va acabar dimitint. De totes maneres, els efectes de les protestes es van notar durant les dècades posteriors, amb una important davallada en les donacions d'exalumnes i una percepció general menys positiva de la Universitat, que trigaria anys en recuperar-se.
Un element que cal tenir en compte per tal de contextualitzar la decadència de Colúmbia, més enllà dels efectes de les protestes, és el fet que als anys vuitanta, la criminalitat a Manhattan era alta i el centre de Nova York no era un lloc desitjable on viure. Una anècdota de l'època que il·lustra aquest ambient d'alta activitat criminal: l'any 1984 uns estudiants de Colúmbia van trobar un cadàver enrotllat en una catifa que havien agafat del carrer. Així doncs, el descens de sol·licituds a Columbia College, que aleshores encara només acceptava homes, feia de Colúmbia la universitat Ivy League menys selectiva; per tal de revertir aquesta tendència, davant la negativa del veí Barnard College a fusionar-se amb Colúmbia, a partir de 1983 es va obrir l'admissió a dones.
A partir dels anys noranta, alhora que les taxes de criminalitat de la ciutat queien de manera encara més pronunciada que a la resta del país, i l'Ajuntament s'esforçava en revitalitzar Nova York, Colúmbia va començar a recuperar l'ímpetu amb unes renovacions milionàries de les seves residències i equipaments esportius. També data d'aquest moment la instal·lació d'una xarxa d'internet sense cables.
Avui en dia, la Universitat de Colúmbia rep desenes de milers de sol·licituds cada any, de les quals només n'accepta vora un 6%. Dels alumnes admesos, més d'un 60% s'hi acaben matriculant. Dit d'altra manera, Colúmbia és actualment una de les universitats més cobejades, selectives i exclusives dels Estats Units. És també una de les més internacionalitzades: 18% dels estudiants de pregrau i 47% dels de postgrau són alumnes estrangers.
Campus La Universitat de Colúmbia és una de les entitats amb més propietats a Nova York, on posseeix dos campus: el campus principal de Morningside Heights i el Medical Campus, a Washington Heights. Addicionalment, s'està construint un nou campus al barri de Manhattanville, on ja s'hi han traslladat alguns programes de l'Escola d'Arts i s'espera que ho faci la de Negocis. Fora dels límits de la ciutat hi ha el Lamont-Doherty Earth Observatory a Palisades, a l'est del riu Hudson, i els Nevis Laboratories, a Irvington (Nova York). A més, la Universitat compta amb diversos "centres globals" com el Reid Hall a la ciutat de París, França.
El Campus de Morningside Heights és centrat i presidit per dos grans edificis bibliotecaris d'estètica neoclàssicaː la Low Memorial Library, i la Butler Library. La Low Memorial Library va ser el primer edifici erigit al Campus de Morningside Heights amb la idea que fos el punt focal del campus, i és considerada com una de les obres mestres de l'estil Beaux-Arts americà. L'arquitecte Charles Follen McKim es va inspirar en el Panteó de Roma per dissenyar aquest edifici, que havia de ser la biblioteca principal de la universitat. Tanmateix, no va arribar mai a dur a terme aquesta funció.
Seria la Biblioteca Butler, edificada el 1934 i anomenada així en honor del President Nicholas Murray Butler, l'encarregada de guardar gran part de la col·lecció de Colúmbia. Amb dos milions de volums en el seu interior, avui en dia continua sent la principal biblioteca de la Universitat, la qual compta amb un dels sistemes bibliotecaris més grans del país. A la façana, d'estil neoclàssic, hi ha escrits divuit noms de diversos autors del cànon occidental, des de Sòfocles fins a Goethe. Butler Library és un espai clau en la vida acadèmica dels estudiants ja que hi poden passar tant temps com vulguin, romanent oberta vint-i-quatre hores al dia. A més, tant Butler com Low són dos dels edificis més emblemàtics de Colúmbia i solen aparèixer en l'iconografia pròpia i en articles periodístics sobre la universitat o sobre el sistema educatiu nord-americà en general.
El campus es pot dividir entre la part Nord, per sobre de Low Memorial Library, i la part Sud. Al nord es troben la majoria dels edificis on s'imparteixen les classes, com el Mathematics Hall i el Fayerweather Hall, així com les escoles d'Enginyeria i de Negocis. Per sota de l'escalinata de Low Library hi ha un camí anomenat "College Walk" (passeig de la universitat), que travessa el campus d'Est a Oest seguint el traçat del carrer 116. Més enllà del College Walk cap al Sud, s'hi troben l'Escola de Periodisme, residències com ara Carman i John Jay Hall, la Butler Library i altres edificis relacionats amb la vida social i associativa dels estudiants.
Per tot el campus de Morningside Heights hi ha escultures notables, entre les quals destaca l'emblemàtica escultura Alma Mater, obra de l'escultor americà Daniel Chester French (1903-4). Alma Mater, situada en l'escalinata davant Low Library, ha esdevingut una icona de la Universitat de Colúmbia, freqüentment utilitzada com a imatge de la institució, i part d'algunes tradicions estudiants. Altres escultures que destaquen són una versió del Pensador d'Auguste Rodin, situada davant el Philosophy Hall, el Marteleur de Constantin Meunier, dues obres d'Henry Moore, una obra monumental de Jacques Lipchitz (Bel·lerofont i Pegàs, de 1967), el déu Pan de George Grey Barnard (1899) o una peça abstracta de Clement Meadmore (The Curl, 1968).
Perfil acadèmic La Universitat de Colúmbia està formada per més de vint escoles, instituts i institucions afiliades, que es poden dividir a grans trets entre escoles de pregrau o primer cicle (undergraduate schools), i escoles professionals i de postgrau (graduate schools).
Escoles de pregrau Les undergraduate schools que componen Colúmbia ofereixen graus universitaris de nivell "Bachelor", i es diferencien entre elles pel tipus de grau que atorguen o el grup demogràfic que hi pot accedir, però no s'encarreguen de la instrucció, ja que això correspon a cada departament. Dit d'una altra manera, a una mateixa assignatura es poden matricular alumnes d'aquestes quatre escoles.
Columbia College (1754), abreviada 'CC': l'escola de pregrau més antiga de Colúmbia és coneguda pel core curriculum que tots els seus alumnes, sigui quina sigui la seva especialització, han d'estudiar. Aquest pla d'estudis troncal consisteix en assignatures obligatòries en matèries com literatura, filosofia, ciències experimentals o història de l'art. A més, per optar al títol de grau, els estudiants del College han d'escollir com a mínim una àrea d'estudis de concentració (concentration o major), d'una llista de més de 80 on figuren diferents branques de les humanitats, ciències, arts i ciències socials.
Fu Foundation School of Engineering and Applied Science (1864), abreviada 'SEAS': com el seu nom indica, aquesta escola s'especialitza en la branca de les enginyeries i ciències aplicades i ofereix graus en aquestes àrees. Els alumnes de SEAS han de fer només la meitat del core curriculum del College, per tal de tenir també una formació mínima en humanitats.