Roger Marie François Jouret, més conegut pel nom artístic de Plastic Bertrand, (Brussel·les, 24 de febrer de 1954) és un cantautor, compositor, productor, editor i presentador de televisió belga, conegut sobretot pel hit internacional de 1977, «Ça plane pour moi».
Inicis Plastic Bertrand nasqué 24 de febrer de 1954 a la ciutat de Brussel·les, sent fill de pare francès i de mare ucraïnesa. Des de ben petit, fou un apassionat del cant i la música. Als 9 anys, creà el seu primer grug musical on esdevingué el cantant i bateria. Més tard, el seu grup Passing the Time es comprometé amb Radio Veronica per a una primera gira.
Durant aquest temps prosseguí els seus estudis a l'Acadèmia de Música on cursà solfeig i percussió. Es graduà a l'Ateneu Adolphe Max de Brussel·les i, esperant la seva admissió al Reial Conservatori de Música, passà un any a l'Institut de Disseny de Sant Lluc a Brussel·les. http://www.conservatoire.be/
L'any 1973, entrà al Conservatori per a estudiar solfeig, percussió i història de la música. Influït pel moviment punk, creà l'any 1974 el grup Hubble Bubble. http://www.discogs.com/artist/Hubble+Bubble] Compaginà el seus estudis al Reial Conservatori amb els assajos i els concerts, així com treballant de director al Teatre de les Galeries. L'any 1975, Hubble Bubble tragué el seu primer àlbum homònim. Plastic Bertrand es definí com a cantautor i bateria sota el nom de "Roger Junior". Desgraciadament, el baixista del grup morí en un accident de trànsit quan tornava d'un assaig i el grup es dissolgué. El manager de Hubble Bubble, Bernard Schol, presentà Plastic Bertrand al cantautor i productor Lou Deprijck qui buscava un intèrpret quan tot justa acabava d'enregistrar la maqueta «Ça plane pour moi» a l'estudi afegint-hi les seves pròpies veus.
Carrera El nom de "Plastic Bertrand" feu referència a Bert Bertrand, un periodista de rock belga qui encarnà el microcosme belga del punk, durant la segona meitat dels anys 1970. L'any 1977, Plastic Bertrand debutà en solitari amb el senzill «Ça plane pour moi». El títol de la cançó fou adaptat en anglès com a «Jet Boy, Jet Girl» per Elton Motello (àlies Alan Ward). En poques setmanes, circularen 950.000 exemplars del senzill. http://www.infodisc.fr/S_ToutTemps.php?debut=100 Avui en dia, les seves vendes arreu del món s'estimen a més de 6 milions, fet el que converteix a «Ça plane pour moi» en un gran clàssic del punk-new wave-pop. http://www.lastfm.fr/music/Plastic+Bertrand La cançó fou versionada per diferents grups de música com ara BlackRain, Telex, Sonic Youth, The Presidents, Red Hot Chili Peppers, Headcoatees, The Lost Fingers, la cantant Leila K, the Damned, Nouvelle Vague, David Carretta, The BossHoss i U2, en directe, a les marxes del Palau dels festivals de Cannes de 2007.
«Ça plane pour moi» també fou escollida com a banda original de moltes pel·lícules i campanyes publicitàries. Com per exemple, l'any 1985 a la pel·lícula de Warner Bros. Per fi ja són vacances; el 1999 a Me Myself I; http://www.imdb.com/title/tt0183503/ el 2011 a la pel·lícula de Danny Boyle 127 Hours http://www.imdb.com/title/tt1542344/ i el 2012 a Ruby Sparks. La cançó també serví per acompanyar els crèdits de la pel·lícula Jackass 3.5. L'any 2010, Una altra cançó seva, Stop ou Encore https://www.youtube.com/watch?v=01leloInieU s'utilitzà a Tres reis amb George Clooney, l'any 1999.
Pel que fa a la publicitat, a principis de 2006 Coca-Cola trià «Ça plane pour moi» per a la seva campanya publicitària a l'Àsia. De sobte, el seu títol es convertí en la cançó en francès més reproduïda al continent. En canvi, Pepsi la trià per a la seva campanya estatunidenca. L'abril de 2011, «Ça plane pour moi» s'utilitzà com a banda sonora d'un anunci de Time Warner Cable als Estats Units. http://www.plasticbertrand.com
L'any 1977, actuà a Europa, Japó, Austràlia i Amèrica del Nord, convertint-se així en un dels pocs artistes de parla francesa a aparèixer a la classificació de la revista Billboard. Durant aquest període, participà en els programes de televisió més importants del món i també presentà programes com Jackpot a TF1, Destination Noël a France 2, Due Per Tutti a Rai 2 o Supercool a RTBF.
Entre 1977 i 1984, gravà cinc àlbums d'estudi i alguna selecció dels millors temes. Entre 1982 i 1985, visqué a Milà, on milions d'italians seguiren les seves aventures en una fotonovel·la de la qual fou l'estrella. Després, escrigué i gravà amb Daniel Balavoine i Anni-Frid Lyngstad d'ABBA, Abbacadabra, un conte musical infantil. A principis de la dècada de 1980 aparegué al cinema a Legitime Violence i col·laborà amb Vladimir Cosma en diverses pel·lícules, incloent Astèrix i la sorpresa del Cèsar. El 1988, signà un àlbum molt ballable, al so del new beat, produït per Serge Ramackers, http://www.discogs.com/artist/Serge+Ramaekers?anv=Serge+Ramackers&filter_anv=1] amb el segell Play that Beat! i recompensat amb un disc d'or pel senzill «Slave to the Beat». https://www.youtube.com/watch?v=liBpT88iu08
Durant els anys 1990, explorà una nova faceta musical: la producció i l'edició. L'any 1994 gravà l'àlbum Suite Diagonale per a Sony amb participacions de Jacques Lanzmann i Marc Lavoine. Formant l'empresa MMD amb Pierrette Broodthaers, produí dos àlbums de David Janssen, http://www.rtl.be/rtltvi/video/410890.aspx un àlbum de música contemporània turca per a orgue i clavicèmbal amb Leyla Pınar, un àlbum de música tradicional dels Balcans amb el cor Kazansky i un senzill del cèlebre "llençador de pastisos" belga, Noël Godin («Chantilly, c’est parti»).
Al marge de la seva carrera musical, continuà apareixent en nombrosos programes de televisió d'Europa, com Eurotrash del Channel 4 i el programa de tertúlia Clarkson de la BBC Two, i també presentà l'espectacle bimensual Duel durant dues temporades a la televisió belga RTBF. Obrí una galeria d'art contemporani a Brussel·les anomenada Broodthaers & Bertrand. Al mateix temps, el Museu d'Art Contemporani de Valenciennes i l'artista belga Jacques Charlier, li reteren homenatge exposant 120 serigrafies del seu retrat al mode d'Andy Warhol. També actuà de comediant al curtmetratge Baoum de Thierry Dory. http://www.cinergie.be/personne/dory_thierry/
L'any 1998, després haver venut més de 20 milions de discos al món i haver-se dedicat a la producció i a l'art contemporani, fou aclamat com el «Retorn de l'artista més esperat» (Most Wanted Comeback Artist)a les ones de MTV i la discogràfica Universal tragué un doble àlbum de selecció de les seves millors cançons.
Discografia Àlbums 1978: AN1 (amc Records) 1979: J'te fais un plan (amc Records) 1980: L'Album (amc Records) 1981: Plastiquez vos baffles (amc Records) 1981: Grands succès/Greatest Hits (amc Records) 1983: Chat va...Et Toi? (amc Records) 1988: Pix 1994: Suite diagonale 2002: Ultraterrestre (RM Records) 2009: Dandy Bandit (MMD Records)
Senzills 1975: New Promotion / You'll Be The One 1977: Ça plane pour moi / Pogo Pogo 1978: Bambino/Le Petit Tortillard 1978: Super Cool / Affection 1978: Sha La La La Lee / Naif Song 1978: Tout petit la planète / C'est le Rock'N'Roll 1979: Tout petit la planète / J'te fais un plan/Hit 87 1979: Sentimentale moi / Quais Quais Quais Quais 1979: Sentimental me / Sentimentale moi 1979: Le Monde est merveilleux / J'te fais un plan 1979: Sans Amour / Plastic Boy 1979: Téléphone à téléphone mon bijou / Stop ou encore 1980: Téléphone à téléphone mon bijou / Kangourou Kangourou 1980: Hula Hoop / Amoureux fou de toi 1981: Jacques Cousteau / Paradis 1981: La Star à pécole / Baby Doll/Cœur D'acier 1982: L'amour Ok / New York / Cœur d'acier / Stop ou encore 1982: Ping Pong / Cœur D'Acier 1982: Duo Avec Nathalie 1983: Arrêt d'autobus / Mon Nez, mon nez 1983: Chat / Fou des Fifties 1983: Major Tom / Miss Italie 1983: Gueule d'amour / Down Town 1985: Astérix est Là / Le Secret du druide 1986: Je l'jure / La Fille du premier rang 1986: Let's Slow Again / Toujours plus haut 1987: Amour, Amour 1988: Démente a la menthe 1989: Slave To The Beat / Plastiiic Acid Mix 1990: Sex Tabou 1990: House Machine / Club Control feat. Plastic Bertrand 1994: Les Joueurs de Tchik Tchik 2002: Play Boy / Canape 2003: Plasticubration / Tous, Touchez-vous 2005: Machine/Remixes, juntament amb Dj Frigid 2009: 4 Love, juntament amb Alec Mansion per l'àlbum de Léopold Nord 2012: Notre Liberté per les «Restos du cœur» belgues
Filmografia 1982: Légitime Violence de Serge Leroy 1985: Astèrix i la sorpresa del Cèsar de Gaëtan i Paul Brizzi. Hi interpreta les cançons «Astérix est là» i «Le Secret du Druide». 1996: Baoum, curtmetratge de Thierry Dory 2004: Casablanca Driver de Maurici Barthélemy, al paper de pop-star 2007: Le Bénévole de Jean-Pierre Mocky, al paper secundari d'un arquebisbe 2009: On a kidnappé Plastic Bertrand, curtmetratge amb Chad Chenouga, Bruno Solo i Carole Richert
Televisió Telefilms 1983: Abbacadabra d'Alain Boublil i Daniel Boublil al qual Bertrand juga el paper de Pinotxo 1998: Ivre Mort Pour La Patrie de Vincent Hachet 1999: Si j'avais dix trous de cul de Noël Godin
Programes Jackpot, presentador, TFI Destination Noël, presentador, France2 Due per Tutti, presentador, RAI2 Supercool, presentador i productor, RTBF 1999-2000: Duel, presentador, RTBF 2002: Star Academy belge, director-presentador, RTL-TVI. 2003: Hit Story, presentador, France3 2005: La Ferme Célébrités, participant, TF1. 2006: Plastic Bertrand court toujours, reportatge biogràfic d'Olivier Monssens 2011: Un diner presque parfait, participant d'una setmana a Brussel·les, M6
Guardons i distincions 16 discos d'or 5 discos de platí Premi Billboard dels Estats Units Gran Premi de l'Acadèmia Francesa Premi Sabam (Bèlgica) Copa Rolls Royce (Itàlia) Gran Premi del Midem Who's Who of the Year Cavaller de l'Orde de la Corona pel rei Albert II de Bèlgica
Referències
Enllaços externs
HEP Taxi - Plastic Bertrand
Categoria:Cavallers de l'orde de la Corona (Bèlgica) Categoria:Alumnes del Reial Conservatori de La Haia Categoria:Cantants belgues en francès Categoria:Participants d'Eurovisió 1987 Categoria:Músics brussel·lesos Categoria:Nascuts el 1954