va ser un astrònom francès. Entre els llocs que va ocupar destaquen: director de l'Observatori de París, president fundador de l'Oficina Internacional de l'Hora i de la Unió Astronòmica Internacional.
Biografia Baillaud va néixer en 1848 en la localitat francesa de Chalon-sur-Saône. Va estudiar a l'École Normale Supérieure de París i a la Universitat de París. Al començament de 1872 va començar a treballar com a assistent en l'Observatori de París. Entre 1878 i 1907 va ser director de l'Observatori de Tolosa de Llenguadoc, exercint com a degà de la Facultat de Ciències de la Universitat de Tolosa de Llenguadoc durant gran part d'aquest període.
Baillaud va expandir enormement l'observatori i va donar suport de manera entusiasta al projecte Carte du Ciel. Es va especialitzar en mecànica celeste, i en particular, en els moviments dels satèl·lits de Saturn.
El 1903, l'observatori es va fer càrrec de les instal·lacions de Pic du Midi als Pirineus que havien estat fundades per astrònoms aficionats en els anys 50 del amb la idea de posar un telescopi allí. No obstant això, els 2865 metres d'altura del pic van suposar un repte formidable convertint-se en una ambició irrealitzable, encara que entre 1873 i 1880 va arribar a operar una observatori meteorològic. Baillaud va organitzar un equip de soldats per muntar en el cim un telescopi reflector de 0.5 metres i un altre refractor de 0.25 metres.
El 1907 es converteix en director de l'Observatori de París on reprèn immediatament el treball per rellançar el projecte Carte du Ciel organitzant una conferència en l'observatori, amenitzada per cantants de l'Òpera de París i en la qual el vi va estar a càrrec del director de l'Observatori de Bordeus. Encara que el govern francès va estar d'acord a finançar el projecte, era cada vegada més evident que els objectius del projecte eren malauradament irrealitzables.
Baillaud també va ser actiu en l'estandardització del temps, convertint-se en el president fundador de l'Oficina Internacional de l'Hora i iniciant les transmissions del senyal horari des de la Torre Eifel. Va mantenir l'observatori i l'emissió del senyal durant la Primera Guerra Mundial malgrat que el canó alemany Gran Berta tenia com a objectiu les coordenades nominals de París, que corresponien exactament amb les de l'observatori. L'interès de Baillaud per l'estandardització del temps astronòmic el van portar a ser un dels més importants oponents de l'horari d'estiu.
Baillaud es va convertir també en president fundador de la Unió Astronòmica Internacional el 1919. El 1926 es retiraria del lloc de director de l'Observatori de París i moriria el 8 de juliol de 1934 a Tolosa de Llenguadoc.
Algunes publicacions
miniatura|esquerra|Monument a Baillaud a la seva vila natal de Chalon-sur-Saöne.
Honors Premis Medalla Bruce el 1923.
Epònims El cràter lunar Baillaud porta aquest nom en el seu honor. L'asteroide (11764) Benbaillaud també recorda a aquest científic francès.
Referències
Bibliografia
Enllaços externs
Obituaris (en anglès) Monthly Notices of the Royal Astronomical Society (1935), p.334 (en anglès) The Observatory (1934), p.308 (en anglès) Publications of the Astronomical Society of the Pacific (1934) p.241
Categoria:Alumnes de la Universitat de París Categoria:Alumnes de l'École Normale Supérieure Categoria:Professors de la Universitat de Tolosa Categoria:Professors de la Universitat de París Categoria:Grans oficials de la Legió d'Honor Categoria:Membres de l'Acadèmia Russa de les Ciències Categoria:Astrònoms francesos Categoria:Persones de Chalon-sur-Saône Categoria:Meteoròlegs francesos Categoria:Morts a Tolosa de Llenguadoc Categoria:Alumnes de la Facultat de Ciències de París