Fermín Chávez (Nogoyá, 13 de juliol de 1924 - Buenos Aires, 28 de maig de 2006) va ser un historiador, poeta i periodista argentí, deixeble de José María Rosa.
Biografia Fill d'un radical yrigoyenista, Chávez va cursar Humanitats a Córdoba, Filosofia a Buenos Aires, i va dedicar tres anys a estudiar Teologia, Dret canònic, Arqueologia i hebreu antic a Cusco.
Juntament amb altres intel·lectuals catòlics, com José María Castiñeira de Dios, es va incorporar al peronisme, corrent polític del qual seria militant actiu durant la resta de la seva vida. El 1950 va conèixer a Eva Perón i es va integrar al seu cercle d'amistats personals. Després del cop d'Estat que va enderrocar a Perón en 1955, va participar intensament en la Resistència Peronista, el moviment clandestí d'oposició a la dictadura del general Aramburu.«Efemérides: 1924, nace Fermín Chávez» , article al lloc web de la agència Télam (Buenos Aires). «La UADER privada se convertirá en la Universidad Nacional Fermín Chávez» , article al lloc web Informe Digital (Paraná). El 1973 va formar part de la delegació que va acompanyar el retorn de Perón a l'Argentina. Va ocupar diversos càrrecs públics durant els governs justicialistes, i va ser professor a les universitats nacionals de Buenos Aires, La Plata i Lomas de Zamora.
La seva carrera periodística va començar en 1947 en el periòdic nacionalista Tribuna. Va escriure després en diverses publicacions peronistes com El Líder i Democràcia, en els diaris La Capital (de Rosario), La Opinión, Mayoría i Clarín, i en les revistes El Hogar, CGT, Dinámica Social, Todo es Historia, Crisis (per a la qual va realitzar diversos quaderns sobre temes històrics) i Caras y Caretas (quan va reaparèixer el 1982). El 1949 va fundar la revista de poesia Nombre, i el 1967 Ahijuna. També va col·laborar en revistes, diccionaris i enciclopèdies. Va ser el cap de premsa de la companyia estatal YPF de 1970 a 1973, i va treballar en la premsa del Govern de la ciutat de Buenos Aires durant l'administració del general José Embrioni, des de 1973. També va ser professor d'Història de l'Educació a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Buenos Aires.
Com revisionista, va qüestionar la tradicional versió oficial de la història de l'Argentina, així com el discurs dels pares fundadors de tessitura perfecta, en aquells dies posicionats com a ídols inqüestionables. Va escriure més de 40 llibres sobre diferents aspectes de la història nacional, com ara el cabdillatge, el peronisme, Che Guevara, entre d'altres, i va supervisar una edició de les obres completes de Juan Domingo Perón. També va completar la Història argentina de José María Rosa. El 2004, va treure a la llum la Història y antología de la poesia gauchesca. A partir d'aquest punt la producció de Chávez pren un nou impuls escrivint Vida y muerte de López Jordán (1957), José Hernández (1959), Alberdi y el mitrismo (1961), Poesía rioplatense en estilo gaucho (1962) i Vida del Chacho (1962), als quals se sumen Busaniche, la cultura en la época de Rosas, Historia del país de los argentinos, etc.Biografia de Fermín Chávez
Des de 1974 vivia en una casa plena de llibres al carrer Chile, al tradicional barri de San Telmo de Buenos Aires. El 2003, per Llei 1090, la Ciutat de Buenos Aires el va declarar ciutadà il·lustre. El 1973 i 1974 va ensenyar la matèria d'Història Argentina a la Facultat de Filosofia i Lletres de la UBA. Com a periodista i columnista va treballar en Crítica, Panorama, La Prensa, El Hogar, Crisis y Megafón.«Fermín Chávez» , artícle biogràfic al lloc web del Instituto Nacional Manuel Dorrego.
Fermín Chávez va morir als 81 anys, el 28 de maig de 2006 a les 8.45h, en el Sanatorio Julio Méndez de la ciutat de Buenos Aires, després d'una descompensació cardíaca. Es trobava summament afectat per la mort del seu fill Fermín Ricardo en un accident aeri al març de 2006.
Un carrer de la ciutat de Nogoyá porta el seu nom.Ordenança Nº895 de la ciutat de Nogoyá (9 de maig de 2011)
Obra Fermín Chávez va publicar més de 46 llibres, entre ells El liberalismo y el mayismo en la historia y en la cultura argentinas (1956), Vida y muerte de López Jordán (1957), José Hernández, periodista, político y poeta (1959), Perón y el peronismo en la historia contemporánea, vol. 1 (1975), Historicismo e iluminismo en la cultura argentina (1977), La recuperación de la conciencia nacional (1983), Perón y el justicialismo (1985), Porque esto tiene otra llave. De Wittgenstein a Vico (1994), La conciencia nacional (1996), Alpargatas y libros, vols. I y II (2003/2004), Historia del país de los argentinos (1967). A més llibres de poemes com Como una antigua queja, Una provincia del Este (1951), Poemas con fusilados y proscriptos (1964), entre altres
El desembre de 1956 va publicar la seva obra Civilización y barbarie, obra que revoluciona el camp intel·lectual de l'època.
Gran part dels seus escrits sobre història política i de les idees, segueixen els ensenyaments de Rodolfo Mondolfo, Nimio de Anquin i Viktor Frankl.
Ha tingut càtedres en diverses universitats, com la Universitat de Buenos Aires, la Universitat de La Plata i la Universitat de Lomas de Zamora, i càrrecs nacionals i municipals.
Publicacions Va ser un destacat exponent del revisionisme històric. Va publicar més de 40 obres, a més de continuar la Historia argentina de José María Rosa. Algunes d'elles són:
Civilización y barbarie en la historia de la cultura argentina, 1a ed. Buenos Aires: Trafac, 1956; 2a ed. 1965; 3a ed. corregida i ampliada, Buenos Aires: Theoría, 1974. La historia a la vuelta de casa (con Ignacio Corbalán). Buenos Aires: Centro Editor de América Latina, 1971. José Hernández. Buenos Aires: Ediciones Culturales Argentinas, 1a ed, 1959; Buenos Aires: Plus Ultra, 2a ed, 1973 Alberdi y el mitrismo. Buenos Aires: Peña Lillo, 1961. Poesía rioplatense en estilo gaucho. Buenos Aires: Ediciones Culturales Argentinas, 1962. José Luis Busaniche. Buenos Aires: Ediciones Culturales Argentinas, 1964. La vuelta de José Hernández. Del federalismo a la república liberal. Buenos Aires: Theoría, 1973 La cultura en la época de Rosas. Aportes a la descolonización mental de la Argentina. Buenos Aires: Theoría, 1973 Perón y el peronismo en la historia contemporánea. Buenos Aires: Oriente, 1975. Eva Perón en la historia. Buenos Aires: Oriente, 1986. Eva Perón sin mitos. Buenos Aires: Fraterna, 1990. (edició ampliada i corregida Buenos Aires: Theoría, 1996. ). Aquí me pongo a cantar: poetas y trovadores del Plata. Buenos Aires: Theoría, 1993. Historicismo e Iluminismo en la cultura argentina.Buenos Aires: Centro Editor de América Latina, 1982. Perón y el justicialismo. Buenos Aires: Centro Editor de América Latina, 1984 Historia del país de los argentinos. 3a ed. Buenos Aires: Theoría, 1978 (7a ed, corregida i ampliada. Buenos Aires: Theoría, 1985). El Pensamiento Nacional- breviario e itinerario Buenos Aires: Nueva Generación-Pleamar, 1999. La chispa de Perón: El arte de la política en setenta relatos con humor, sarcasmo y sentencia. San Martín (Buenos Aires): Cántaro, 1990. Vida y muerte de López Jordán. Buenos Aires: Theoría, 1957. Una provincia al este (poemas). Editorial de Entre Ríos, 1993 (reed.). La libreta de Rosas. Buenos Aires: Instituto Nacional de Investigaciones Históricas Juan Manuel de Rosas, 1995. De don Juan Bautista a don Juan Manuel. Buenos Aires: Instituto Nacional de Investigaciones Históricas Juan Manuel de Rosas, 1997. Castañeda. Buenos Aires: Instituto Nacional de Investigaciones Históricas Juan Manuel de Rosas, 1998. El peronismo visto por Víctor Frankl. Buenos Aires: Theoría, 1999. Poemas con matreros y matreras. Buenos Aires: Theoría, 1999. Herder, el alemán matrero. Buenos Aires: Nueva Generación, 2004. Alpargatas y libros - Diccionario de peronistas de la cultura. Buenos Aires: Theoría, 2004. 45 poemas paleoperonistas (amb Aurora Venturini. Buenos Aires: Pueblo Entero, 1997. Diez hijos de Evita (Pròleg d'Ángel Núñez). Buenos Aires: Nueva Generación, 2005. Col·lecció Conciencia Nacional: Historia. Otra vuelta con Martín Fierro. Buenos Aires: Theoría, 1999. Flora y fauna en el Martín Fierro. Paraná: Editorial de Entre Ríos, 1997. La conciencia nacional: Historia de su eclipse y recuperación. Buenos Aires: Theoría. Goya en la Argentina: El castigo de un genio equívoco. Buenos Aires: Pueblo Entero, 1995. Porque esto tiene otra llave. De Wittgenstein a Vico. Buenos Aires: Pueblo Entero, 1992. ¿Social-democracia, por qué?. Buenos Aires: Pequén, 1984. Vida del Chacho. Buenos Aires: Theoría, 1a ed, 1962; 2a ed ampliada, 1967; 3a ed ampliada, 1974. El Che, Perón y León Felipe. Buenos Aires: Nueva Generación, 2002. Historia y antología de la poesía gauchesca. Buenos Aires: Margus, 2004. . Siete escolios sobre Peron. Buenos Aires: Theoría, 2000. Evita hay una sola. Buenos Aires: Corregidor, 1999.
Va continuar la Historia argentina de José María Rosa, escrivint els volums del 15 al 21 en col·laboració amb Enrique Manson i altres autors:
Tomo 14: El justicialismo (amb Juan C. Cantoni, Enrique Manson et al.) Buenos Aires: Oriente, 1993. Tomo 15: El antiperonismo (amb Juan C. Cantoni, Enrique Manson et al.) Buenos Aires: Oriente, 1993. Tomo 16: La «Revolución argentina» (amb Juan C. Cantoni, Enrique Manson et al.) Buenos Aires: Oriente, 1993. Tomo 17: El retorno (amb Juan C. Cantoni, Enrique Manson et al.) Buenos Aires: Oriente, 1993. Tomo 18: Estudios introductorios. Buenos Aires: Nazhira Equipo, 2004. Tomo 19: El proceso. Buenos Aires: Nazhira Equipo, 2004. Tomo 20: Del mundial al conflicto. Buenos Aires: Nazhira Equipo, 2004. Tomo 21: La guerra de las Malvinas y la democracia maniatada. Buenos Aires: Nazhira Equipo, 2004.
A més, va escriure a més nombrosos articles i assaigs incorporats a altres obres, com:
el pròleg a John William Cooke: el diputado y el político (Buenos Aires: Círculo de Legisladores de la Nación Argentina, 1998; sèrie Vidas, ideas y obras de los legisladores argentinos; 16. ) el treball que acompanya la reedició facsímil de la Constitució de 1949 (Buenos Aires: Adrifer Libros, 2000. ) les compilacions de La jornada del 17 de octubre por cuarenta y cinco autores (Buenos Aires: Corregidor, 1996. ) La vuelta de Don Juan Manuel: 110 autores y protagonistas hablan de Rosas (Buenos Aires: Theoría, 1991) la introducció, selecció de textos i notes de La Confederación: un proyecto nacional olvidado (Buenos Aires: Editorial del Noroeste, 1976).
Referències
Enllaços externs «Reportaje a Fermín Chávez: El rock retoma la tradición gauchesca ligada a la denuncia». Article sobre Fermín Chávez publicat el 28 de maig de 2006 al diari Clarín (Buenos Aires). Article sobre Fermín Chávez publicat al diari La Nación (Buenos Aires). «El refutador de la historia oficial», article del 29 de maig de 2006 al diari Página/12 (Buenos Aires). Fermín Chávez, article a la pàgina web El Forjista.
Categoria:Persones de la província d'Entre Ríos Categoria:Morts a Buenos Aires Categoria:Professors de la Universitat de Buenos Aires Categoria:Escriptors argentins del segle XXI Categoria:Escriptors argentins nascuts al segle XX Categoria:Escriptors morts al segle XXI Categoria:Nascuts el 1924