miniatura|Esquema del sistema de govern borbònic basat en tres institucions polítiques: La nova Reial Audiència per fer complir les noves lleis, el Capità general que regia sobre el nombrós exèrcit que garantia l'ocupació, i el Superintendent que cobrava la gravosa fiscalitat que es va imposar als vençuts. Fins i tot els nomenaments més locals depenien directament de la monarquia. El capità general de Mallorca fou un càrrec creat en lloc del Virrei de Mallorca a la fi de la Guerra de Successió en aplicació dels Decrets de Nova Planta que substituïren les lleis i institucions del Regne de Mallorca i la resta de la Corona d'Aragó.Luis Suárez Fernández, Carlos E. Corona Baratech, José Antonio Armillas Vicente Historia general de España y América, p. 118
Entre 1715 i 1782 el capità general només tenia jurisdicció sobre les illes de Mallorca i Eivissa. Des de 1782, quan Menorca fou incorporada a la corona espanyola, es va estendre la seva jurisdicció a la totalitat de les illes Balears. Mitjançant un decret de 1841 de Baldomero Espartero es van establir 14 capitanies generals arreu de l'Estat espanyol, una de les quals tenia la caserna general a Palma. Des d'aleshores ja seria conegut com a Capità general de Balears. Les unitats militars a les Illes Balears foren posades sota comandament d'un capità general. Pel Reial Decret del 22 de març de 1893 Espanya es va dividir en set regions militars, però les illes Balears van constituir una capitania autònoma. Entre 1931 i 1939 va passar al rang de Comandància, però des de 1939 a 1997 tornà a ser capitania general sota comandament d'un tinent general.
Amb la nova reestructuració de regions militars de 1997 l'antiga capitania de Balears va rebre la denominació de Comandància General de Balears i posada sota el comandament d'un general de divisió i no d'un tinent general.Historia de la Comandancia General de las Baleares, al web del Ministeri de Defensa
Llista de capitans generals i comandants generals de Mallorca i de les illes Balears
Regnat de Felip V 1715. François Bidal d'Asfeld 1715- 1717. Juan Francisco de Bette y Croix marqués de Lede 1717- 1722. Juan de Acuña y Bejarano, marquès de Casafuerte 1722- 1726. José Antonio de Chaves Osorio 1726- 1736. Patricio Lawles Brian 1736. Gaspar Sanz de Antona 1736- 1739. Patricio Lawles Brian (2a vegada) 1739. Felipe Ramírez de Arellano y Fernández de Córdoba 1739. Gregori Gual Desmur i Pueyo 1739- 1743. José Vallejo Iturrizarra 1743. Gregori Gual Desmur i Pueyo (2a vegada) 1743- 1750. Juan Restituto Antolínez de Castro y Aguilera Regnat de Ferran VI 1750- 1751. Gaspar de Cagigal y de la Vega 1751- 1752. José Basilio Aramburu Atorrasagasti 1752. Gregori Gual-Desmur i Pueyo (3a vegada) 1752- 1761. Luis González de Albelda y Cayro Regnat de Carles III 1761- 1764. Francisco de Paula Bucareli y Ursúa 1764- 1765. Joan Ballester i Zafra 1765- 1780. Antoni d'Alòs i de Rius 1780- 1782. Joaquín de Mendoza-Pacheco y Correa de Franca 1782. Antonio Montaigne de la Perille 1782- 1791. Juan de Silva Pacheco Meneses y Rabata. 1782. Jaume Ballester de Togores i Sales 1782- 1784. Galceran de Vilalba-Meca i de Llorac. 1784- 1790. Antonio Gutiérrez y González-Varona Regnat de Carles IV 1790. Ramón Santander Benicia 1790- 1793. Bernardo de Tortosa y Revel 1793- 1796. Manuel de Sentmenat-Oms de Santapau i de Cartellà 1796. Agustín de Lancaster y Araciel. 1796. Segimon Font i de Milans 1796- 1797. Valentín de Legallois Grimarest 1797- 1798. Antonio Cornel Ferraz Doz y Ferraz 1798. Gregorio García de la Cuesta 1798. Bernardo de Troncoso y Martínez del Rincón. 1798- 1799. Juan Joaquín de Oquendo y Gil. 1799- 1808. Joan Miquel de Vives i Feliu 1808. José Vargas Regnat de Ferran VII 1808- 1809. Josep de Togores i Sanglada Junta Suprema de Govern de les Balears 1809- 1810. Francisco de la Cuesta y Morlá José de Heredia y Velarde Antonio de Gregorio y Verdugo 1810- 1811. Galceran de Vilalba-Meca i de Llorac (2a vegada) Gregorio García de la Cuesta (2a vegada) 1811- 1812. Galceran de Vilalba-Meca i de Llorac (3a vegada) 1812- 1813. Antoine Malet, marqués de Coupigny Regnat de Ferran VII (restauració) 1813- 1814. Antonio de Gregorio Verdugo (2a vegada). 1814- 1820 Antoine Malet, marqués de Coupigny (2a vegada). 1820- 1821. Antonio María Peón y Heredia 1821- 1823. Antonio de Zea y Zafra Ildefonso Díez de Rivera i Muro 1823- 1825. José Taberner y Franca 1825- 1828. Josep Maria d'Alòs i de Mora. Miguel de la Cabra. 1828- 1833. José Aymerich de Varas 1833. Juan Antonio Monet del Barrio Regnat d'Isabel II 1833- 1836. Ramon Despuig i Saforteza Federico Castañón y Lorenzana 1836- 1838. Juan Antonio Barutell Martí y Viladomar 1838- 1839. Pedro Villacampa y Maza de Lizana Juan Antonio Aldama Irabien 1839- 1840. José Santos de la Hera y de la Puente 1840- 1843. Agustín Nogueras Pitarque 1843- 1847. Miguel Tacón y Rosique 1847- 1854. Fernando Cotoner y Chacón Manrique de Lara y Despuig. Facundo Infante Chávez. José Lemery e Ibarrola Ney 1854- 1855. Bernardo de Echaluce 1855- 1856. Narcís d'Ametller i Cabrera 1856- 1858. José María Marchessi y Oleaga 1858- 1859. Ramón de la Rocha y Duji 1859- 1860. Jaime Ortega y Olleta 1860- 1863. Pedro de Mendinueta y Mendinueta 1864- 1866. Joaquim de Bassols i de Maranyosa 1866- 1867. José de Reina y Frías 1867- 1868. José García de Paredes y Losada Buenaventura Carbó y Aloy Regnat d'Amadeu I d'Espanya 1871- 1872. Joaquín Peralta y Pérez de Salcedo Juan Servert Fumagally 1872- 1873. Romualdo Crespo de la Guerra Gregorio Villavicencio Rosales Primera República Espanyola 1873- 1874. Carlos Palanca Gutiérrez Antonio López de Letona y Lamas Gregorio Villavicencio Rosales (2a vegada) Regnat d'Alfons XII d'Espanya 1874- 1878. Miguel de la Vega Inclán y Palma 1878- 1883. Joaquín Rodríguez Espina y García del Real 1883- 1886. Valerià Weyler i Nicolau Regnat d'Alfons XIII d'Espanya 1886- 1887. Luis Fernández Golfín Ferrer 1887- 1888. Zacarías González Goyeneche 1888- 1891. Manuel Armiñán Gutiérrez 1891- 1892. Antonio Moltó y Díaz-Berrio 1892- 1893. José Gamir y Maladen 1893- 1896. Agustín Araoz Balmaseda 1896- 1897. Miguel Correa y García Joaquín Ahumada Centurión Álvaro Suárez Valdés y Rodríguez San Pedro 1897- 1901. Rosendo Moiño Mendoza 1901- 1902. Francisco Loño y Pérez 1902- 1903. Enrique Zappino Moreno 1903- 1910. Ricardo de Ortega y Díez 1910- 1911. Emilio March García 1911- 1914 Venceslau de Molins i de Lemaur 1914- 1916 Francesc de Paula de Borbó i Castellví 1916- 1917 Francisco Pérez Clemente 1917- 1918 Ramón García y Menacho 1918- 1921. Francisco San Martín y Patiño 1921- 1923 Leopoldo Heredia Delgado Ventura Fontán y Pérez de Santamarina 1923- 1924. Fernando Carbó Diaz 1924- 1926 José Cavalcanti de Alburquerque y Padierna 1926- 1927 Luis Aizpuru Mondéjar 1927- 1930 Enrique Marzo Balaguer Rafael Pérez Herrera 1930- 1931 Enrique Marzo Balaguer (2a vegada) Segona República Espanyola 1931- 1932. Virgilio Cabanellas Ferrer 1932- 1933. Miguel Núñez de Prado Susbielas. 1933- 1935 Francisco Franco Bahamonde Manuel Goded Llopis 1935- 1936 Carlos Masquelet Lacaci Manuel Goded Llopis. (2a vegada) Aurelio Díaz de Freijo Durá Luis García Ruiz Dictadura franquista 1936- 1937 Trinidad Benjumeda del Rey 1937- 1939 Enrique Cánovas Lacruz Miguel Ponte Manso de Zúñiga. 1939- 1941 Alfredo Kindelán y Duany 1941. Juan Bautista Sánchez González Eugenio Espinosa de los Monteros y Bermejillo. 1942-1945. Juan Bautista Sánchez González (2a vegada). Salvador Múgica Buhigas. 1945- 1948. Carlos Asensio Cabanillas 1948- 1952. Eduardo Sáenz de Buruaga y Polanco Antonio Alcubilla Pérez 1952- 1954. Alejandro Utrilla Belbel 1954- 1957. Antonio Castejón Espinosa 1957- 1959. José Cuesta Monereo 1959- 1961. José Sotelo García 1961- 1963. Mariano Alonso Alonso Rafael Cavanillas Prosper 1963- 1965. Ramón Rodríguez Vita 1965- 1968. Benigno Cabrero Lozano 1968- 1970. Iñigo de Arteaga y Falguera 1970- 1971. Mariano Fernández Gavarrón 1971- 1974. Juan Herrera López Fernando de Santiago y Díaz de Mendívil 1974- 1977. Emilio de la Cierva Miranda Regnat de Joan Carles I 1977- 1979. Manuel Nadal Romero 1979- 1981. Manuel de la Torre Pascual 1981- 1983. Antonio Pascual Galmés Joaquín Ruiz de Oña González 1983- 1986. Domingo Jiménez Riutort 1986- 1989. José Valdés González Roldán. 1989- 1991. Antonio Vázquez Gimeno. 1991- 1993. Jesús Rodríguez Saiz. 1993- 1995. Antonio Mir Salas. 1995- 1997. Ricardo Serrano González. 1997- 1998. Andrés Mas Chao. 1998- 2002. Tomás Formentín Capilla. Juan Yagüe Martinez del Campo. 2002- 2005. Luis Peláez Campomanes. 2005- 2008. José Emilio Roldán Pascual. 2008- 2009. Juan Carlos Domingo Guerra 2009- 2011. Juan Mariano Estaún Solanilla. 2011- 2013. Adolfo Orozco López. 2013-2014. Casimiro Sanjuan Martínez. 2014-2017 Fernando Aznar Ladrón de Guevara 2017- Juan Cifuentes Álvarez
Referències
Categoria:Capitans i comandants generals de Mallorca i Balears Categoria:Llistes de governants