Huldrych, Ulrich Zwingli o Ulricus Zuinglius (Wildhaus, cantó de Sankt Gallen, Suïssa, 1 de gener, 1484 – Kappel am Albis, 11 d'octubre, 1531) va ser líder de la reforma protestant a Suïssa, i fundador de les esglésies reformades suïsses. Independentment de Martí Luter, que era doctor biblicus, Zwingli va arribar a conclusions similars, estudiant les escriptures des del punt de vista d'erudit humanista del renaixement. Zwingli nasqué al si d'una família prominent de classe mitjana. Fou el setè de vuit fills. El seu pare, Ulrich, era el corregidor de la ciutat. El seu oncle Bartolomeus n'era el vicari. Va anar a la Universitat de Viena i a la Universitat de Basilea, un centre acadèmic de l'humanisme renaixentista. Va continuar els seus estudis mentre exercia de pastor a Glaris i més tard a Einsiedeln, on va ser influenciat pels escrits d'Erasme. La reforma de Zwingli va tenir el suport del magistrat i la població de Zúric, i hi conduí a canvis significats en la vida civil i en els assumptes d'estat. Sobretot, aquest moviment es distingia pels seus atacs als anabaptistes i a altres seguidors de Crist que mantenien una posició de no resistència. La Reforma es va estendre a altres parts de la Confederació Suïssa, però uns quants cantons van resistir, preferint romandre catòlics. Zwingli va formar una aliança de cantons reformats que van dividir la Confederació segons línies religioses. L'any 1529 es va evitar una guerra en l'últim moment entre els dos bàndols. Mentrestant, les idees de Zwingli van cridar l'atenció de Martí Luter i d'altres reformadors. Es van reunir al Col·loqui de Marburg i es van posar d'acord sobre molts punts de doctrina, però no van poder arribar a un acord sobre la doctrina de la Presència Real de Crist a l'Eucaristia.
El 1519, Zwingli es va convertir en el Leutpriester (sacerdot del poble) del Grossmünster a Zúric, on va començar a predicar idees sobre la reforma de l'Església Catòlica. En la seva primera polèmica pública el 1522, va atacar el costum del dejuni durant la quaresma. En les seves publicacions, va assenyalar la corrupció en la jerarquia eclesiàstica, va promoure el matrimoni clerical i va atacar l'ús d'imatges en els llocs de culte. Entre les seves contribucions més notables a la Reforma va ser la seva predicació expositiva, començada el 1519, a través de l'Evangeli de Mateu, abans d'utilitzar finalment l'exegesi bíblica per recórrer tot el Nou Testament, una sortida radical de la missa catòlica. El 1525, va introduir una nova litúrgia de comunió en substitució de la missa. També es va enfrontar amb els anabaptistes, cosa que en va provocar la persecució. Els historiadors han debatut si va convertir Zuric o no en una teocràcia.Robert Walton, Zwingli's Theocracy (Toronto University Press. 1967).
El 1531, l'aliança de Zwingli va aplicar un bloqueig alimentari sense èxit als cantons catòlics. Els cantons van respondre amb un atac en un moment en què Zuric estava mal preparat i Zwingli va morir al camp de batalla. El seu llegat perdura en les confessions, la litúrgia i els ordes eclesiàstics de les esglésies reformades d'avui.
Zwingli fou mort en la batalla de Kappel, lluitant contra els cantons catòlics romans.
Context històric esquerra|miniatura|260x260px|Mapa de la Confederació Suïssa el 1515 La Confederació Suïssa a l'època de Huldrych Zwingli estava formada per tretze estats (cantons), així com àrees afiliades i senyories comuns. A diferència de l'estat modern de Suïssa, que funciona sota un govern federal, cadascun dels tretze cantons era gairebé independent, dirigint els seus propis afers interiors i exteriors. Cada cantó va formar les seves pròpies aliances dins i fora de la Confederació. Aquesta relativa independència va servir de base de conflicte durant l'època de la Reforma quan els diferents cantons es van dividir entre diferents camps confessionals. Les ambicions militars van guanyar un ímpetu addicional amb la competència per adquirir nous territoris i recursos, com es va veure, per exemple, a l'antiga Guerra de Zuric de 1440–1446.
L'entorn polític més ampli a Europa durant els segles XV i XVI també va ser volàtil. Durant segles la relació amb el poderós veí de la Confederació, França, va determinar la política exterior dels suïssos. Nominalment, la Confederació va formar part del Sacre Imperi Romanogermànic. No obstant això, a través d'una successió de guerres que van culminar amb la Guerra de Suabia el 1499, la Confederació s'havia fet independent de facto. A mesura que les dues potències continentals i estats regionals menors com el Ducat de Milà, el Ducat de Savoia i els Estats Pontificis competien i lluitaven entre si, hi va haver conseqüències polítiques, econòmiques i socials de gran abast per a la Confederació. Durant aquest temps els mercenaris suïssos es va convertir en objecte de desacord. Les faccions religioses de l'època de Zwingli van debatre amb veu sobre els mèrits d'enviar joves suïssos a lluitar en guerres estrangeres principalment per enriquir les autoritats cantonals.
Aquests factors interns i externs van contribuir a l'ascens d'una consciència nacional de la Confederació, en la qual el terme pàtria () va començar a adquirir un significat més enllà d'una referència a un cantó individual. Paral·lelament, l'humanisme renaixentista, amb els seus valors universals i l'èmfasi en l'erudició (com l'exemplifica Erasme (1466–1536), el Príncep de l'humanisme), havia arrelat a la Confederació. Dins d'aquest entorn, definit per la confluència del patriotisme i l'humanisme suís, Zwingli va néixer el 1484.
Biografia Primers anys (1484–1518) miniatura|260x260px|Casa on va néixer Zwingli a Wildhaus, a l'actual cantó de St. Gallen Huldrych Zwingli va néixer l'1 de gener de 1484 a Wildhaus, a la vall de Toggenburg de Suïssa, en una família de grangers, el tercer fill d'onze anys. El seu pare, Ulrich, va tenir un paper destacat en l'administració de la comunitat (Amtmann o magistrat local). L'escola primària de Zwingli va ser proporcionada pel seu oncle, Bartholomew, un clergue a Weesen, on probablement va conèixer Katharina von Zimmern. Als deu anys, Zwingli va ser enviat a Basilea per obtenir la seva educació secundària on va aprendre llatí amb el magistrat Gregory Bünzli. Després de tres anys a Basilea, es va quedar un temps a Berna amb l'humanista Henry Wölfflin. Els dominics de Berna van intentar persuadir a Zwingli d'unir-se a la seva ordre i és possible que fos rebut com a novici.; . Potter esmenta aquesta possibilitat. Gäbler afirma que Zwingli no va refutar les afirmacions posteriors dels oponents que havia estat monjo a Berna.
No obstant això, el seu pare i el seu oncle van desaprovar aquest curs i va deixar Berna sense acabar els estudis de llatí.; Es va matricular a la Universitat de Viena el semestre d'hivern de 1498 però va ser expulsat, segons els registres de la universitat. Tanmateix, no és segur que Zwingli fos realment expulsat, i es va tornar a matricular el semestre d'estiu de 1500; les seves activitats el 1499 són desconegudes.. La paraula exclusus (expulsat) es va afegir a la seva entrada de matrícula. Gäbler assenyala que sense data i motiu, no s'ajusta al que era habitual en aquell moment. Zwingli va continuar els seus estudis a Viena fins al 1502, després del qual es va traslladar a la Universitat de Basilea on va rebre el títol de Màster en Arts (Magister) el 1506.
Zwingli va ser ordenat a Constança, la seu de la diòcesi local, i va celebrar la seva primera missa a la seva ciutat natal, Wildhaus, el 29 de setembre de 1506. De jove sacerdot havia estudiat poc teologia, però això no es considerava estrany en aquell moment. El seu primer càrrec eclesiàstic va ser el pastorat de la ciutat de Glaris, on va romandre durant deu anys. Va ser a Glaris, els soldats de la qual van ser utilitzats com a mercenaris a Europa, que Zwingli es va involucrar en la política. La Confederació Suïssa es va veure involucrada en diverses campanyes amb els seus veïns: els francesos, els Habsburg i els Estats Pontificis. Zwingli es va col·locar sòlidament al costat de la seu romana. A canvi, el papa Juli II va honrar a Zwingli proporcionant-li una pensió anual. Va assumir el paper de capellà en diverses campanyes a Itàlia, inclosa la batalla de Novara el 1513.
Tanmateix, la derrota decisiva dels suïssos a la batalla de Marignano va provocar un canvi d'humor a Glaris a favor dels francesos més que del papa. Zwingli, el partisà papal, es va trobar en una posició difícil i va decidir retirar-se a Einsiedeln, al cantó de Schwyz. En aquest moment, s'havia convençut que el servei mercenari era immoral i que la unitat suïssa era indispensable per a qualsevol èxit futur. Alguns dels seus primers escrits existents, com El bou (1510) i El laberint (1516), van atacar el sistema mercenari mitjançant l'al·legoria i la sàtira. Els seus compatriotes es van presentar com a persones virtuoses dins d'un triangle francès, Imperial i papal.;
Zwingli es va quedar a Einsiedeln durant dos anys durant els quals es va retirar completament de la política en favor de les activitats eclesiàstiques i els estudis personals. La seva etapa com a pastor de Glaris i Einsiedeln es va caracteritzar pel creixement i desenvolupament interior. Va perfeccionar el seu grec i va començar l'estudi de l'hebreu. La seva biblioteca contenia més de tres-cents volums dels quals va poder recórrer a obres clàssiques, patrístiques i escolàstiques. Va intercanviar cartes erudites amb un cercle d'humanistes suïssos i va començar a estudiar els escrits d'Erasme. Zwingli va aprofitar per conèixer-lo mentre Erasme era a Basilea entre l'agost de 1514 i el maig de 1516. El gir de Zwingli cap al pacifisme relatiu i el seu enfocament en la predicació es pot remuntar a la influència d'Erasme.
A finals de 1518, el càrrec del Leutpriestertum (sacerdot del poble) del Grossmünster a Zuric va quedar vacant. Els cànons de la fundació que administrava el Grossmünster reconeixien la reputació de Zwingli com a excel·lent predicador i escriptor. La seva connexió amb els humanistes va ser un factor decisiu, ja que uns quants cànons simpatitzaven amb la reforma erasmiana. A més, la seva oposició als francesos i al servei mercenari va ser benvinguda pels polítics de Zúric. L'11 de desembre de 1518, els canonges van escollir Zwingli com a sacerdot estipendiari i el 27 de desembre es va traslladar definitivament a Zuric.
Inici del ministeri de Zuric (1519–1521) miniatura|El Grossmünster al centre de la ciutat medieval de Zuric (Murerplan, 1576) L'1 de gener de 1519, Zwingli va fer el seu primer sermó a Zuric. Desviant-se de la pràctica habitual de basar un sermó en la lliçó de l'Evangeli d'un diumenge en concret, Zwingli, utilitzant el Nou Testament d'Erasme com a guia, va començar a llegir l'Evangeli de Mateu, donant la seva interpretació durant el sermó, conegut com el mètode de lectio continua. Va continuar llegint i interpretant el llibre els diumenges següents fins que va arribar al final i després va procedir de la mateixa manera amb els Fets dels Apòstols, les epístoles del Nou Testament i finalment l'Antic Testament. Els seus motius per fer-ho no estan clars, però en els seus sermons va utilitzar l'exhortació per aconseguir una millora moral i eclesiàstica que eren objectius comparables a la reforma erasmiana. Algun temps després de 1520, el model teològic de Zwingli va començar a evolucionar cap a una forma idiosincràtica que no era ni eràsmica ni luterana. Els estudiosos no estan d'acord en el procés de com va desenvolupar el seu propi model únic. Una opinió és que Zwinglio es va formar com a humanista erasmià i Luter va tenir un paper decisiu en canviar la seva teologia.