El Regne de Croàcia (; croat: Kraljevina Hrvatska, Hrvatsko Kraljevstvo) fou un regne medieval de l'Europa central que comprenia la major part del que avui és Croàcia (sense l'Ístria occidental i algunes ciutats costaneres dàlmates), a més de l'actual Bòsnia i Hercegovina. El regne va existir com a estat sobirà durant gairebé dos segles. La seva existència es va caracteritzar per diversos conflictes i períodes de pau o aliança amb els búlgars, romans d'Orient i hongaresos, i competició amb Venècia pel control de la costa adriàtica oriental. L'objectiu de promoure el croat als serveis religiosos fou introduït durant el pel bisbe Gregori de Nin. Va portar a un conflicte amb el papa, que posteriorment apaivagaria.(en croat) Hrvatski glagoljizam i stradanje dalmatinskih gradova Durant la segona meitat del , Croàcia va assegurar la major part de les ciutats costaneres de Dalmàcia amb el final del control dels romans d'Orient. Durant aquesta època, el regne va arribar a la seva màxima esplendor sota el regnat dels reis Pere Krešimir IV (1058-1074) i Dmitar Zvonimir (1075-1089).
L'estat fou governat principalment per la dinastia Trpimirović fins al 1091. Llavors, el regne va patir una crisi de successió i després d'una dècada de conflictes pel tron i les conseqüències de la batalla de la muntanya Gvozd, la corona va passar a la dinastia Árpád amb la coronació del Rei Coloman d'Hongria com a "Rei de Croàcia i Dalmàcia" a Biograd el 1102, unint així els reialmes sota una sola corona.Larousse online encyclopedia, Histoire de la Croatie: "Liée désormais à la Hongrie par une union personnelle, la Croatie, pendant huit siècles, formera sous la couronne de saint Étienne un royaume particulier ayant son ban et sa diète." (en francès)Clifford J. Rogers: The Oxford Encyclopedia of Medieval Warfare and Military Technology, Volume 1, Oxford University Press, 2010, p. 293Kristó Gyula: A magyar–horvát perszonálunió kialakulása [The formation of Croatian-Hungarian personal union] (en hongarès) Els termes exactes de la relació entre els dos reialmes esdevingué objecte de disputa durant el . La naturalesa de la relació va variar segons el període, Croàcia va retenir un gran grau d'autonomia interna en general, mentre que el poder real restava en mans de la noblesa local.John Van Antwerp Fine: The Early Medieval Balkans: A Critical Survey from the Sixth to the Late Twelfth Century, 1991, p. 288 Els historiadors croats i hongaresos moderns veuen les relacions entre el Regne de Croàcia i el Regne d'Hongria del 1102 com una forma d'unió personal de dos regnes internament autònoms units per un rei comú.Barna Mezey: Magyar alkotmánytörténet, Budapest, 1995, p. 66
Nom El primer nom oficial de l'estat fou "Regne dels Croats" (; croat: Kraljevstvo Hrvata),Ferdo Šišić: Povijest Hrvata u vrijeme narodnih vladara, p. 651 però al llarg del temps el nom "Regne de Croàcia" (Regnum Croatiae;Monumenta spectantia historiam Slavorum meridionalium, Edidit Academia Scienciarum et Artium Slavorum Meridionalium vol VIII, Zagreb, 1877, p. 199 Kraljevina Hrvatska) va guanyar força. A partir del 1060, quan Pere Krešimir IV va prendre el control de les ciutats costaneres del tema de Dalmàcia, prèviament sota domini de l'Imperi Romà d'Orient, el nom oficial i diplomàtic del regne era "Regne de Croàcia i Dalmàcia" (Regnum Croatiae et Dalmatiae; Kraljevina Hrvatska i Dalmacija). Aquesta forma es va mantenir fins a la mort del Rei Stjepan II l'any 1091.Lujo Margetić: Hrvatska i Crkva u srednjem vijeku, Pravnopovijesne i povijesne studije, Rijeka, 2000, p. 88-92Lujo Margetić: Regnum Croatiae et Dalmatiae u doba Stjepana II., p. 19
Història Creació miniatura|esquerra|Coronació del Rei Tomislav d'Oton Iveković (1869-1939) Al voltant del 925 es va elevar Croàcia a l'estatus de Regne. Tomislav era el primer governant croat que la cancelleria papal havia honorat amb el títol de "rei".Neven Budak - Prva stoljeća Hrvatske, Zagreb, 1994., p. 22 Es diu generalment que Tomislav fou coronat el 925; tanmateix, no és segur. Es creu que va ser coronat a Tomislav Grad, avui dia al sud-oest de Bòsnia i Hercegovina. Es desconeix quan i qui el coronà, i fins i tot si va ser coronat. Tomislav és mencionat com a rei en dos documents preservats publicats a Historia Salonitana, primer en una nota que precedeix el text de les conclusions del Concili de Split el 925, on s'explica que Tomislav és el "rei" que governa "a la província dels croats i a les regions dàlmates" (in prouintia Croatorum et Dalmatiarum finibus Tamisclao rege),Ivo Goldstein: Hrvatski rani srednji vijek, Zagreb, 1995, p. 274-275Florin Curta: Southeastern Europe in the Middle Ages, 500-1250, Cambridge University Press. 2006, p. 196Codex Diplomaticus Regni Croatiæ, Dalamatiæ et Slavoniæ, Vol I, p. 32 i al dotzè cànon de les conclusions del concili el governador dels croats s'anomena "rei" (rex et proceres Chroatorum). En una carta escrita pel papa Joan X, Tomislav és anomenat "Rei dels Croats" (Tamisclao, regi Crouatorum).Codex Diplomaticus Regni Croatiæ, Dalamatiæ et Slavoniæ, Vol I, p. 34 La Crònica del Capellà de Duklja titulava Tomislav com a rei i especificava el seu regnat en 13 anys. Tot i que no hi ha inscripcions de Tomislav per confirmar el títol, en inscripcions i cartes posteriors es confirma que els seus successors del s'anomenaven "reis". Sota el seu regnat, Croàcia va esdevenir un dels regnes més poderosos dels Balcans. Zoran Lukić - Hrvatska Povijest
miniatura|Mapa d'Europa c. 1000 dC miniatura|L'entrellaçat croata (pleter) amb la inscripció de Stjepan Držislav, segle X miniatura|Una pila del amb un gravat d'un governant croat. miniatura|Tauleta de Baška, que data de l'any 1100
Tomislav, descendent de Trpimir I, és considerat un dels membres més destacats de la dinastia Trpimirović. En algun punt entre el 923 i el 928, Tomislav va reeixir en unir els croats de Pannònia i Dalmàcia, cadascuna regnada per ducs diferents. Tot i que es desconeix l'abast geogràfic del regne de Tomislav, probablement cobria la major part de Dalmàcia, Pannònia, i el nord i l'oest de Bòsnia.John Van Antwerp Fine: The Early Medieval Balkans: A Critical Survey from the Sixth to the Late Twelfth Century, 1991, p. 262 Croàcia s'administrava com un grup d'onze comtats (županije) i un banat (Banovina). Cadascuna d'aquestes regions tenia una ciutat reial fortificada.
Croàcia entraria en conflicte poc després amb l'Imperi Búlgar sota Simeó I (anomenat Simeó el Gran a Bulgària), que ja estava en guerra amb els romans d'Orient. Tomislav va pactar amb l'Imperi Romà d'Orient pel qual l'emperador romà d'Orient Romà Lecapè el podria haver recompensat amb alguna mena de control sobre les ciutats costaneres del tema romà de Dalmàcia, i amb una part del tribut que recaptava de les ciutats costaneres. Després que Simeó conquerís el Principat de Sèrbia el 924, Croàcia va rebre i protegir els serbis expulsats, amb el seu líder Zaharija.Sobre l'administració de l'imperi: XXXII. Of the Serbs and of the country they now dwell in L'any 926, Simeó va intentar trencar el pacte entre croats i romans, i conquerir després el tema romà de Dalmàcia, poc defensada,Ivo Goldstein: Hrvatski rani srednji vijek, Zagreb, 1995, p. 289-291 enviant el duc Alogobotur amb un nombrós exèrcit contra Tomislav, però fou derrotat en la batalla de les altiplans de Bòsnia. Després de la mort de Simeó el 927 es va restaurar la pau entre Croàcia i Bulgària amb la mediació dels legataris del papa Joan XClifford J. Rogers: The Oxford Encyclopedia of Medieval Warfare and Military Technology, p. 162 Segons Sobre l'administració de l'imperi, d'aquell mateix període, l'exèrcit i la marina croats de l'època podrien haver consistit en aproximadament 100.000 unitats d'infanteria, 60.000 cavallers i 80 vaixells de guerra grans (sagina) i 100 més de petits (anomenats condura),Sobre l'administració de l'imperi: 31. Of the Croats and of the country they now dwell in. "Baptized Croatia musters as many as 60 thousand horse and 100 thousand foot, and galleys up to 80 and cutters up to 100." si bé es creu que aquestes xifres estan exagerades considerablement.
Segle La societat croata va experimentar canvis notables durant el . Els líders locals, els župani, foren reemplaçats per servents del rei, que agafaven la terra de propietaris anteriors, creant essencialment un sistema feudal. Els camperols prèviament lliures esdevingueren serfs i deixaren de ser soldats, afeblint el poder militar de Croàcia.
Tomislav fou succeït per Trpimir II (c. 928–935) i Krešimir I (c. 935–945), que van aconseguir mantenir el seu poder i tenir bones relacions tant amb l'Imperi Romà d'Orient com amb el papa. En general, però, aquest període és obscur. El regnat del fill de Krešimir, Miroslav, fou marcat per un afebliment gradual de Croàcia.Ivo Goldstein: Hrvatski rani srednji vijek, Zagreb, 1995, p. 302 Diversos territoris perifèrics es van aprofitar de les condicions per fer secessions.John Van Antwerp Fine: The Early Medieval Balkans: A Critical Survey from the Sixth to the Late Twelfth Century, 1991, p. 265 Miroslav va regnar durant quatre anys abans de ser assassinat pel seu ban Pribina durant una lluita interna pel poder. Pribina va cedir el tron a Mihajlo Krešimir II (949-969), que va restaurar l'ordre a la major part de l'estat. Va mantenir especialment bones relacions amb les ciutats costaneres dàlmates, i ell i la seva dona Helena van donar terres i esglésies a Zadar i Solin. Helena va construir l'Església de Santa Maria a Solin que va servir com a tomba dels governants croats. Helena morí el 8 d'octubre de 976 i fou enterrada en aquesta església, amb una inscripció que l'anomenava "Mare del Regne" al seu sarcòfag.Ivo Goldstein: Hrvatski rani srednji vijek, Zagreb, 1995, p. 314-315Neven Budak – Prva stoljeća Hrvatske, Zagreb, 1994., p. 24-25
Mihajlo Krešimir II fou succeït pel seu fill Stjepan Držislav (969-997), que va establir millors relacions amb l'Imperi Romà d'Orient i el seu tema de Dalmàcia. Segons Historia Salonitana, Držislav va rebre insígnies reials dels romans d'Orient, juntament amb el títol d'eparca i de patrici. També segons aquesta obra, des de l'època del regnat de Džislav els seus successors s'anomenaven "reis de Croàcia i Dalmàcia". Uns panells de pedra de l'altar d'una església del a Knin amb la inscripció de Držislav, possiblement on era hereu al tron, mostren que hi havia una jerarquia definida que regulava els afers de successió al tron.
Segle Quan Stjepan Držislav va morir el 997, els seus tres fills, Svetoslav (997–1000), Krešimir III (1000–1030) i Gojslav (1000–1020), van obrir un conflicte violent pel tron, afeblint l'estat i permetent que els venecians, sota Pere II Orsèol, i els búlgars, sota Samuel, envaïssin les possessions croates de l'Adriàtic. L'any 1000, Orseolo va liderar la flota veneciana cap a l'Adriàtic oriental i gradualment va agafar el control de tota la zona, inicialment les illes del golf de Kvarner i Zadar, llavors Trogir i Split, posteriorment es produí una batalla naval amb els narentins on va aconseguir el control de Korčula i Lastovo, i va reclamar el títol de dux Dalmatiæ. Krešimir III va intentar recuperar les ciutats dàlmates i tingué un èxit relatiu fins al 1018, quan fou derrotat pels venecians aliats amb els llombards. El mateix any el seu regne esdevingué breument vassall de l'Imperi Romà d'Orient fins al 1025 i la mort de Basili II.Donald MacGillivray Nicol (1992). Byzantium and Venice: A Study in Diplomatic and Cultural Relations. Cambridge: Cambridge University Press. p. 43, 55 El seu fill, Stjepan I (1030–1058), només va aconseguir que el duc narentí esdevingués el seu vassall el 1050.
lang=ca|miniatura|esquerra|Croàcia en un mapa del sud-est d'Europa el 1045