Païssi de Hilendar o Païssi Hilendarski Sveti Païssi Hilendarski, sovint anomenat Pare Païssi, Otets Païssi (1722–1773) fou un popular clergue búlgar, autor de la Istòria Slavianobolgàrskaia, la segona història búlgara moderna després de l'obra de Petar Bogdan de 1667, "Història de Bulgària". Les seves idees sobre la revitalització nacional i l'alliberament del poble búlgar, expressades en la seva obra, fan que molts científics apuntin a ell com el fundador del renaixement búlgar. Fou canonitzat per decisió del Sant Sínode de l'Església Ortodoxa Búlgara el 1962.
Origen i educació Paisius va néixer a l'eparquia de Sàmokov de l'època, probablement al ciutat de Bansko. "История на България", Издателство на Българската академия на науките, т. 5, София 1985, с. 128. The Encyclopedia of Eastern Orthodox Christianity, John Anthony McGuckin, John Wiley & Sons, 2011, , p.85. Es va establir al monestir de Khilandar, situat al Mont Atos, el 1745, on més tard fou un hieromonjo i hegumen. El 1758 va viatjar a Sremski Karlovci com a monjo mendicant,En búlgar Таксидиот, Taksidiot (del grec ταξιδιώτης "viatger"): s'anomena així al monjo ortodox viatger que recull almoines per a un monestir. on va conèixer obres històriques i fonts medievals sobre la història búlgara, que li va servir per escriure el treball bàsic, va acabar la seva Istòria Slavianobolgàrskaia el 1762, al Monestir del Pintor, després que Païssi abandonés el Monestir de Hilendar a causa d'una disputa amb els altres monjos. El llibre va ser el primer intent d'escriure una història completa de Bulgària i va intentar despertar i enfortir les consciències nacionals búlgares.
La part més famosa de tot el llibre és la següent:
Això significa més o menys el propòsit de l'autor que parla sobre el perill que els búlgars caiguin víctimes de les polítiques d'hel·lenització del clergat principalment grec. Aquests sentiments anti-grecs presentats en l'escrit de Païssi, caracteritzaven els grecs com una espècie d'enemics nacionals dels búlgars.The Formation of a Nationalist Bulgarian Intelligentsia, 1835-1878, Modern European history: a Garland series of outstanding dissertations, Thomas A. Meininger, Garland Pub., 1987, , p. 75.The Making of a Nation in the Balkans: Historiography of the Bulgarian Revival, Rumen Daskalov, Central European University Press, 2004, , p. 152-155.Eastern Europe: an introduction to the people, lands, and culture. Vol. 2, Richard C. Frucht, ABC-CLIO, 2004, , p. 821-822. La primera còpia manual del llibre la va fer Sofroni de Vratsa el 1765. Estructuralment, Istòria Slavianobolgàrskaia es compon de dues presentacions, diversos capítols que discuteixen diversos esdeveniments històrics, un capítol sobre els "mestres eslaus", els deixebles de Ciril i Metodi, un capítol sobre els sants búlgars i un epíleg. Quan Païssi va recórrer Bulgària com un frare mendicant, va portar la seva obra, que va ser copiada i difosa entre els búlgars. Es creu que va morir de camí al Mont Atos prop d'Ampelino (actual Assènovgrad).
Honor El cim Paisiy a l'Illa Livingston de les Illes Shetland del Sud, Antàrtida rebé el seu nom en honor de Païssi de Hilendar.
El sant és retratat en l'anvers del bitllet búlgar de 2 levs, emès entre 1999 i 2005. 2 levs, 1999 Banc Nacional de Bulgària.
Referències i notes
Categoria:Sants morts al segle XVIII Categoria:Sants búlgars Categoria:Escriptors búlgars Categoria:Morts a Bulgària Categoria:Sants escriptors Categoria:Morts el 1773 Categoria:Escriptors morts al segle XVIII Categoria:Escriptors nascuts al segle XVIII Categoria:Nascuts el 1722