miniatura|El carrer de Wolfova (Wolfova ulica) miniatura|El Convent de l'Orde de Santa Clara, al lloc on actualment hi ha el Banc d'Eslovènia El terratrèmol de Ljubljana (en eslovè, ljubljanski potres), també conegut com a terratrèmol de Pasqua (en eslovè, velikonočni potres), fou un terratrèmol que es produí a Ljubljana, capital de la Carniola i Eslovènia, el 14 d'abril de 1895, Diumenge de Pasqua. És l'últim terratrèmol i el més destructiu que ha afectat la zona.
Terratrèmol Amb una magnitud en l'escala de Richter de 6,1 i una intensitat màxima en l'escala de Mercalli de VIII–IX, el terratrèmol es va produir a les 20:17 UTC (22:17 hora local). L'epicentre del terratrèmol era a Janče, uns 16 km a l'est del centre de Ljubljana. El focus es trobava a 16 km de profunditat. El xoc es va notar en un cercle de radi 350 km i una àrea de 385.000 km², arribant a Assisi, Florència, Viena i Split. Durant els deu següents dies es van produir més de 100 rèpliques.
Danys Els danys més severs es van trobar en un cercle amb radi 18 km, des d'Ig fins a Vodice. En aquella època, la població de Ljubljana era de 31.000 habitants, amb uns 1.400 edificis. Un 10% dels edificis foren danyats o destruïts, tot i que poques persones van morir a la destrucció. A la plaça Vodnik (en eslovè, Vodnikov trg), un antic monestir, que tenia una escola diocesana per a noies i una biblioteca, quedà prou danyat com per haver de ser demolit; posteriorment, el lloc esdevindria un mercat (mercat central de Ljubljana, en eslovè, Osrednja ljubljanska tržnica), actualment un punt destacat de la ciutat. Es va estimar el cost dels danys en 7 milions de guldens.
Resposta El matí següent, el consistori municipal va adoptar mesures per ajudar les víctimes més afectades, va dirigir les forces policials en mesures per a més seguretat i per inspeccionar les cases danyades. Totes les escoles de la ciutat es van tancar temporalment, i algunes fàbriques van aturar també la seva operació. Pocs dies després es van crear refugis d'emergència per als sense-sostre. Molts ciutadans de Ljubljana van abandonar la ciutat com a refugiats. El menjar va començar a escassejar dins la ciutat, i s'hi van establir cinc cuines d'emergència que distribuïen diversos milers de plats cuinats al dia a preus baixos o gratuïts. Altres zones de l'Imperi Austrohongarès, especialment Viena, i els Països Txecs i Croàcia-Eslavònia, van col·laborar-hi. Un dels col·laboradors més implicats del consistori municipal, Ivan Hribar, fou elegit alcalde poc després i s'encarregà de la reconstrucció de la ciutat.
Després del terratrèmol Abans de l'esdeveniment, Ljubljana tenia aparença provincial. Va començar l'expansió de la ciutat i un canvi arquitectònic cap a la Secessió de Viena, que contrasta amb els edificis d'estil barroc anteriors al terratrèmol. El període de reconstrucció es va produir entre el 1896 i el 1910, i és conegut com el "renaixement de Ljubljana" no només a causa dels canvis arquitectònics, sinó també per les reformes en administració urbana, educació, sanitat i turisme que s'hi van fer. Entre el 1895 i el 1910, es van construir 436 nous edificis i se'n van renovar o ampliar centenars amb l'estil de la Secessió de Viena. La major part dels ponts, monuments, parcs i edificis principals de la ciutat són construccions posteriors al terratrèmol. El 1895 els habitants de Ljubljana van erigir a Janče una capella dedicada a la Mare de Déu del Roser perquè Maria els protegís dels desastres. A la ciutat s'hi va establir el primer observatori sismològic austrohongarès, al carrer Vega (en eslovè, Vegova ulica), el 1897.
Referències
Categoria:Ljubljana Categoria:Història d'Eslovènia Ljubljana 1895