La disglòssia és un trastorn de l'articulació dels fonemes, a causa d'alteracions anatòmiques o fisiològiques dels òrgans articulatoris perifèrics. S'utilitza també el terme dislàlia orgànica.
Per poder parlar correctament cal que tots els òrgans que hi intervenen funcionen bé. Les causes de la disglossia són lesions o malformacions dels llavis, de la mandíbula, de les dents, de la llengua i del paladar. Poden ser congènits, aparèixer durant el creixement o ser el resultat d'un trauma.
En el desenvolupament de la parla intervenen tres factors: l'estat i el funcionament dels òrgans de la parla, el context social i lingüístic i un entorn comunicatiu estimulador. Quan una persona d'intel·ligència normal que viu en un context i entorn adequat, que no té trastorns neurològiques o sordesa, no arriba a parlar bé, es pot sospitar que es tracta de disglòssia. La disglòssia pot aparèixer juntament amb deficiències intel·lectuals, sensorials o motors o en combinació amb un trastorn específic del llenguatge.
Mitjançant pròtesis o correcció cirúrgica i una rehabilitació, una remissió total és possible en gran part dels casos. Una disglòssia no tractada pot tenir un impacte en l'autoestima i la facultat de comunicació en entorns escolars, socials i laborals.
Diagnòstic Els principals criteris que s'utilitzen per diagnosticar la disglòssia en nens, són que es presentin en ells problemes com a defecte a articular fonemes a causa de la malformació orgànica, també el diagnòstic es pot reflectir en l'estudi del nen o nena, si existeixen en ells problemes de tipus cognitiu (fracàs escolar), també pot presentar-se en aquests nens cert rebuig a l'hora de parlar amb la família, com en públic. També es fan notar trets comuns en nens que presenten aquesta patologia de tipus tant físic i orgànic, poden ser: l'alteració d'un o de diversos components d'emissió que constitueixen llavis, mandíbula, fosses nasals i les dents, estructura respiratòria incorrecta, dificultats articulatòries, dificultat en la deglució.
Tractament Com que la disglòssia té moltes causes, els tractaments són diversos. El Col·legi de Logopedes de Catalunya diu: «Depenent de l’etiologia de la disglòssia poden participar diversos professionals: pediatria, cirurgia maxil·lofacial, otorrinolaringologia, neurologia, nutricionista, odontologia, infermeria i, si l'impacte en l'autoimatge és molt important, podrà ser d’interès el concurs del psicòleg.» En la rehabilitació pròpia de la parla intervé el logopeda que treballa els moviments dels diferents òrgans de la boca i millorar l'articulació, la deglució, respiració, buf, tonicitat.
A més del tractament individual, fa menester implicar-hi l'entorn del pacient. La formació de pares i mares és essencial per a fomentar bones habilitats comunicatives en els seus nadons: com participar en el joc vocal amb els seus fills abans de la cirurgia; no reforçar les produccions compensatòries (per exemple: grunyits de laringe i fricatives nasals), i donar-les una estimulació intensiva del llenguatge.
Vegeu també Afàsia Anàrtria Apràxia Disàrtria Dislàlia Trastorns del llenguatge
Referències
Bibliografia
Categoria:Malalties i trastorns del sistema nerviós central