El llac Pebas fou un sistema lacustre que cobrí gran part de la conca d'avantpaís dels Andes durant el Miocè. Es calcula que tenia una extensió d'aproximadament 1.000.000 km². Juntament amb el Portal Occidental dels Andes, els científics creuen que és un dels factors que expliquen la gran biodiversitat de Sud-amèrica. El sistema de llacs i aiguamolls hauria constituït una barrera natural i, per tant, hauria facilitat la separació d'espècies en llinatges andins a l'oest i llinatges amazònics a l'est. Rebia sediments fluvials dels Andes i dels escuts del centre del Brasil i les Guaianes. La part brasilera del llac Pebas té un alt grau de correspondència amb la formació del Solimões.
Referències
Categoria:Miocè Pebas