La conca Schiller-Zucchius és una depressió formada per un impacte del Període Prenectarià (pel que té com a mínim 3920 milions d'anys d'antiguitat) situada en el costat visible de la Lluna. La formació va ser descoberta en 1959 per Paul Kuiper, i porta el nom del cràter Schiller que apareix amb forma allargada en el marge nord-est i del més recent cràter Zucchius, prop del marge sud-oest. Aquesta conca ha rebut la designació no oficial de plana anular Schiller entre els observadors lunars.
La conca està formada per almenys dos anells muntanyencs concèntrics considerablement desgastats, per la qual cosa només es veuen en part. L'anell exterior té 335 km de diàmetre i l'interior 175 km; també hi ha indicis d'un possible tercer anell intern de 85 km.
Al seu centre s'ha detectat una concentració de massa (mascon) que es manifesta en una zona d'alta gravetat. Aquesta mascon va ser identificada per primera vegada pel seguiment Doppler de la nau espacial Lunar Prospector.
Altres cràters dins de la conca són Segner i Weigel, així com molts altres cràters satèl·lit. Al sud de la conca apareix Bettinus, al nord-oest de la conca es troben Phocylides i Nasmyth, al nord està Nöggerath, i a l'est es localitza Rost.
Referències
Altres referències
Enllaços externs
Conca d'impacte multianell Schiller-Zucchius New light on the basin near Schiller . LPOD. Schiller-Zucchius Schiller-Zucchius Schiller-Zucchius