En la mitologia sumerobabilònica, Nergal (𒀭𒄊𒀕𒃲) és el rei de l'infern i espòs d'Ereixkigal, segon fill d'Enlil i Ninlil, i podria ser el segon governant de Kur (el món dels morts) amb Ereixkigal; a l'inframon tenia un palau on rebia homenatge dels que el visitaven. El lloc principal de culte era Kutha.
Atributs Nergal és el déu de la guerra, la pestilència i l'inframon però també el de la posta de sol.Zolyomi, Gabor (2010). "Hymns to Ninisina and Nergal on the Tablets Ash 1911.235 and Ni 9672" dins Your Praise Is Sweet: A Memorial Volume for Jeremy Black from Students, Colleagues, and Friends. London: British Institute for the Study of Iraq. p. 413–428 Se l'anomena "el furiós" o "el qui crema" pel seu caràcter destructiu. Es relaciona amb el planeta Mart i amb el desert.
Evolució Al final del període imperial babiloni Nergal es va barrejar amb Ninurta. Va ser adorat dins l'àmbit hel·lènic fins i tot després de l'adveniment del cristianisme,E. Lipiński, Dieux et déesses de l'univers phénicien et punique, Louvain, 1995, p. 242-243 creença que el va dotar de tints demoníacs.Encyclopædia of Religion and Ethics, Volume 6 – edited by James Hastings, John Alexander Selbie, Louis Herbert Gray – p.645
Nergal i la catàbasi Existeix un cert sincretisme en els mites de Nergal i altres figures que protagonitzen catàbasis o baixades als inferns. En la història més coneguda, Ereixkigal rep una ofensa de Nergal i exigeix que baixi a l'infern per demanar-li disculpes. Aquest accepta però es fa acompanyar de diversos dimonis poderosos i acaba amenaçant la vida d'Ereixkigal. Ella li suplica clemència a canvi de casar-se amb ell i compartir el seu poder a l'inframon. Llavors ell com a consort passa temporades amb la seva muller a sota terra i d'altres al món dels vius, en una associació amb els cicles de la natura que en altres mites té a veure amb Inanna i Dumuzi o amb Namtar.
Referències
Categoria:Déus de la mitologia sumèria Categoria:Catàbasis Categoria:Déus de la mitologia accàdia Categoria:Déus de la guerra