El pedrenyal és una arma de foc a manera de pistola llarga (d'entre 2,5 i 3,5 pams), emprada els segles i , que es disparava amb pedrenyera, és a dir, amb pedra foguera. El seu funcionament era igual que el dels trabucs. L'avantatge que tenia era que era més curt i més manejable malgrat que la seva potència era menor que la d'altres armes de foc d'aquella època.
Amb l'aparició de la clau de roda, giny similar a l'emprat en els encenedors, es desenvolupà una arma de disseny autòcton: el pedrenyal. Els armers especialitzats en la construcció d'aquesta arma s'anomenaren pedranyalers o pedrinyalers.
L'encesa de l'esquer s'obté mitjançant les espurnes que produeix un giny mecànic (a la primeria, la clau de roda, posteriorment, mitjançant la dita clau de transició, que donaria lloc a la de Miquelet o a l'espanyola). Morfològicament contrasta la llargària del canó amb les reduïdes dimensions de l'empunyadura d'aquest. En els primers pedrenyals, dels segles i , (amb clau de roda) l'empunyadura muntada es denominava de cua de peix, per la similitud del seu extrem amb la dita forma, posteriorment, en el , l'empunyadura prendria forma ovalada. El gallet del pedrenyal era dit rastell.
Atesa la seva fiabilitat, molt superior a les de metxa, el pedrenyal s'imposà ràpidament, convertint-se en l'arma característica dels bandolers. A més, essent curta, la podien amagar fàcilment sota la capa i aproximar-se a les seves víctimes per a matar-les o amenaçar-les.
L'abril del 1603, el llavors virrei de Catalunya Joan Terès i Borrull imposà la prohibició de qualsevol mena de pedrenyal, ja que en aquell any més de 300 persones foren assassinades amb aquesta arma. La indústria del pedrenyal passà plenament a la clandestinitat.
Vegeu també Pany català Pany de Miquelet Pany de sílex Pedrenyaler
Referències
Categoria:Armes de foc