La tecnologia de l'antic Egipte es va caracteritzar per una evolució lenta, que va durar milers d'anys. Els egipcis van inventar i utilitzar moltes màquines bàsiques, com la rampa i la palanca, com a ajuda en les construccions. El paper egipci, fet de papir, i la ceràmica eren produïts en grans quantitats i exportats a altres pobles de la Mediterrània. La roda, però, no va arribar fins que els invasors Hicsos varen introduir el carro al . Varen utilitzar cintres de corda per a reforçar els bucs de les seves naus, seguint el mètode fenici.Cintrar una nau.nautarch.tamu.edu - dashur/
Hi va haver avenços significatius durant el període dinàstic en astronomia, matemàtiques, medicina.Heròdot, País de metges, els més savis del món i geometria, aquesta última una conseqüència de la necessitat de preservar la propietat de les terres de conreu, que eren inundades anualment pel riu Nil, perdent les fites de referències dels límits. El triangle rectangle i altres regles també servien per a representar estructures rectilínies, usades en els plànols de construcció. Egipte també era un centre d'investigació sobre alquímia reconegut a la resta del món occidental.
miniatura|Treball en sèrie en l'antic Egipte.
Paper i escriptura 130px|miniatura|Papir Ebers, que conté un tractat mèdic. La paraula paper ve del terme grec per al material egipci usat per a escriure, que es feia amb tires de la planta del papir. Va ser elaborada a Egipte des del 3000 aC, i venut a Grècia i a Roma. L'establiment de la biblioteca d'Alexandria va limitar l'exportació del papir, de manera que Èumenes de Pèrgam va dirigir la producció del pergamí per a la biblioteca rival.Plini el Vell, Naturalis Història , XIII 21.
Els jeroglífics egipcis, un sistema fonètic de escriptura, van servir com a base per a l'alfabet fenici del qual es van derivar els altres. Amb aquesta capacitat tant d'escriure com de guardar l'escrit, els egipcis van desenvolupar un dels primers sistemes decimals.(cf., " com hem vist, Sumer va utilitzar una base sexagesimal, mentre que el sistema de l'antic Egipte era totalment decimal. ") La ciutat de Alexandria va mantenir la superioritat pels registres guardats a la seva biblioteca. Aquesta biblioteca va ser danyada pel foc quan els romans van assetjar la ciutat, Plutarc, Vida de César 49.3. i després destruïda totalment l'any 391 pel patriarca Teòfil d'Alexandria i el seu successor Ciril, de manera que en l'any 416 no quedava cap volum. L'historiador Paulo Orosio va visitar Alexandria al 416 i va escriure: els seus armaris buits ... van ser saquejats per homes del nostre temps. Amb ella es van perdre molts coneixements sobre literatura antiga, història, i altres camps.
Estructures i construcció miniatura|esquerra|Reconstrucció de la fortalesa de Mirgissa, a la segona cascada del Nil L'arquitectura monumental egípcia es va estendre per un període de tres mil anys, des del Neolític al segle primer aC Molts temples del Antic Egipte encara es mantenen en peu, alguns estan en ruïnes per l'erosió, mentre que altres s'han perdut totalment. Les construccions egípcies estan entre les més grans concebudes i construïdes per la humanitat, i constitueixen un dels símbols de l'antiga civilització egípcia. Els temples i les tombes construïts pels faraons eren enormes i incloïen estàtues colossals, algunes tombes (hipogeus), com la de Tutankamon estaven excavades a la roca de la Vall dels Reis. Del nom del déu Ptah deriva el d'Egipte, El nom d'Egipte, va ser utilitzat per Homer per a designar tant al riu com al país. La paraula grega Aegypten, que va passar a altres llengües, procedeix de Hat Ka Ptah "la Casa de l'Esperit de Ptah". i era el déu de constructors i artesans. Imhotep, que va viure circa 2550 aC i després va ser deïficat, és el primer arquitecte conegut.
Els pobles mediterranis van desenvolupar el far, construint grans llanternes de fogueres, en el període hel·lenístic es va construir el far d'Alexandria que els va donar nom. Situat a l'illa de Pharos, era famós en el seu temps i el seu record mai es va perdre. Alexandria era un port obligat per a la importació i exportació de mercaderies, on se situava una duana.
Monuments La vall del Nil ha estat el bressol d'una de les civilitzacions més influents, i els seus monuments arquitectònics, entre els quals hi ha les piràmides de Guiza i la Gran Esfinx, figuren entre els edificis més grans i més famosos del món. La Gran Piràmide de Guiza és l'edifici més gran d'Egipte i un dels més grans del món, la seva base ocupa 52.609,128 m². És una de les Set meravelles del món, i l'única que perdura.
Les piràmides eren monuments funeraris, que a Egipte rebien el nom de mer , literalment «lloc de l'ascens». Els egipcis van folrar els àpexs de les seves piràmides amb or i van cobrir les seves cares amb pedra calcària blanca polida, tot i que han caigut molts dels blocs de pedra usats com revestiment o s'han utilitzat en èpoques posteriors per a construir altres edificis. També van fer servir altres elements arquitectònics, com columnes, llindes, carreus, brancals i decorat de parets i sòls.
Canals En l'època faraònica es van construir molts canals, la majoria per irrigar els cultius, i molts eren navegables amb petits pots de papir usats per a la pesca. Altres es van construir específicament per als grans vaixells de transport. Segons Heròdot, dels set braços del Nil dos eren artificials, tot i que hi havia altres grans canals: El primer d'aquests va ser construït durant la sisena dinastia per ordre del faraó Pepi I, que va ordenar realitzar per envoltar la primera cascada del Nil i permetre la navegació fins a Núbia. De 90 m de llarg, 10 m d'ample i 9 m de profunditat, va ser molt utilitzat per al transport de pedra, encara que es va construir principalment per a ús de l'exèrcit. Durant la dinastia XII, Senusert III va ordenar l'excavació d'un altre canal a la mateixa zona, que va haver de ser reparat diverses vegades, segons consta en diferents fitxers. Inscripció de Thutmose III al nord de Sehel, una illa al costat de la primera cascada: seva majestat ha demanat que aquest canal sigui excavat després que ell ho hagués trobat obstruït per les roques i cap nau podia passar per aquí. Amb cor alegre ell va baixar el corrent després de matar els seus enemics. El nom del canal és "obertura del camí en la bellesa de Menkheperre, el que viu per sempre." Els pescadors d'Elefantina hauran reexcavat aquest canal cada any . El Bahr Yussef o canal de Josep connecta el Nil amb El Fayum. Era originalment un braç del Nil que va crear un llac a l'oest durant les inundacions. Al voltant del 2300 aC va ser eixamplat i aprofundit per crear el llac Mer-UER (Meris), i els projectes de drenatge i recuperació de terres concurrents veurien explotat el llac amb finalitats agrícoles. El canal, de 15 km de longitud i 5 m de profunditat, es va construir en el pendent natural de la depressió de Fayum i estava controlat per la presa doble Ha-UAR, que regulava el flux entre el llac i el Nil: sis mesos circulava en un sentit i els altres en direcció contrària.Heròdot, Els nou llibres de la Història: llibre II. cap. CXLIX. Circa de l'any 230 aC el Bahr Yusuf es va descuidar, deixant que la majoria del llac Moeris s'assequés. El Bahr Yussef encara existeix avui, portant aigua cap al Birket Qarun, un petit llac situat al mateix lloc que el Moeris. Ramsès III va derrotar l'exèrcit libi gràcies al Aigua de Ra , un canal situat al delta, continuació del Bahr Yussef que connectava Heracleòpolis i Alexandria en l'època dels Ptolemeus. A l'est es va construir el canal dels Faraons, una gran obra que unia el mar Mediterrani amb el mar Roig. Durant l'Imperi Antic no era navegable, fins que durant la dinastia XII es va restaurar el canal de Tumilat, que es va usar com a via comercial durant els regnats de Hatshepsut i Tuthmosis III. Al 1200 aC Ramsès II el va ampliar de manera que els vaixells mercants arribessin fàcilment la seva capital, Pi-Ramsès. Per això va fer un canal de 100 km des de Bubastis fins Pi-Atum, al llac Timsah. 650 anys després Necó va unir Timsah amb els llacs Amargs.Heròdot, Historiae Llibre II, 158 Darios I va acabar la construcció cent anys després, cap al 500 ; aC, ampliant-lo fins a Suez. Trajà va dur a terme obres de manteniment, donant-li el nom de Rio de Trajà. El califa Omar el va posar de nou en funcionament l'any 641, però va ser tancat definitivament per Al- Mansur. La regió de Fayum al voltant del llac Moeris es podia arribar per vaixell des del Nil per un braç amb el qual es van connectar canals. Ptolemais estava unida amb Arsinoe per un canal de 20 km, segons Ptolemeu. També hi havia un canal d'uns 90 km entre Memphis i Heracleòpolis Magna durant la desena dinastia.
Mètodes de construcció miniatura|Obelisc inacabat a la pedrera d'Assuan. És un tema de debat el sistema que s'utilitzava per treballar el granit. Patrick Hunt postula que els egipcis van utilitzar el esmeril, que té un alt grau de duresa a l'escala de Mohs. Pel que fa a la construcció, un dels mètodes possiblement usats pels constructors va ser la palanca, amb la qual es van hissar obelisc s que pesaven més de cent tones: qualsevol objecte rígid que s'utilitzi amb un punt de suport apropiat multiplica la força mecànica que es pot aplicar a un altre objecte, el que permet moure amb menor esforç. La palanca és una de les sis màquines simples.Vídeo que mostra la manipulació sencilla de blocs pesants.
Hi ha moltes hipòtesis sobre les tècniques de construcció de les piràmides, tècniques que van variar amb el temps. La majoria de les hipòtesis es basen en la idea que els enormes blocs de pedra es van traslladar des de les pedreres per aixecar els edificis, els desacords se centren en el mètode pel qual les pedres van ser transportades i col·locades, després de ser tallades amb cisells.
També hi ha desacords pel que fa a la classe de mà d'obra utilitzada. La hipòtesi grega suggereix que la mà d'obra estava formada per esclaus, però no és la més acceptada actualment. Els arqueòlegs creuen que milers d'experts treballadors acampaven prop de les construccions i treballaven per un sou o com a forma de pagament dels impostos. El 1990 els arqueòlegs Zahi Hawass i Marc Lehner van descobrir el cementiri dels treballadors de la Gran Piràmide de Guiza.
Navegació miniatura|esquerra|Vaixell per a la navegació fluvial. (Tomba de Mena). Els egipcis tenien un cert coneixement sobre la construcció de vaixells vela, utilitzada des de l'antiguitat per als seus viatges al sud pel Nil a favor del vent. De fet el riu, i els diferents canals artificials que van obrir els faraons, era el mitjà de transport utilitzat preferiblement per al transport de mercaderies. La tècnica necessària per a la construcció de vaixells, així com la fusta, tenien el seu origen en Biblos, i des de l'any 2400 aC van ser capaços de viatjar costejant per la Mediterrània, i en el 1464 aC la reina Hatshepsut va enviar una expedició de cinc naus pel mar Roig.
Els vaixells utilitzats en el mar es van anomenar kebenit, i seguien el model fenici: un llarg buc corbat amb esperó a la proa i una popa elevada, amb dues casetes a cada extrem. Una soga passava per quatre suports i unia els extrems, i en el centre s'hissava un pal que portava una vela rectangular. A popa hi havia dos timons, un a cada costat. Quan el vent amainava, la tripulació prenia els rems.
Irrigació