miniatura|Un jove buriat en un ritual xamànic miniatura|El xamà tuvinian Tash-ool Buuevich Kunga consagrant un ovoo Una important minoria dels habitants d'Àsia del Nord, especialment a Sibèria, segueixen el conjunt de pràctiques religioses i culturals conegut com a xamanisme. Alguns investigadors consideren la regió de Sibèria com el bressol del xamanisme.Hoppál 2005:13
Els habitants de Sibèria es divideixen en diversos grups ètnics, molts dels quals continuen practicant el xamanisme en l'actualitat. Molts etnògrafs clàssics van creure trobar als pobles siberians les arrels de la idea de xamanisme, ja que la regió posseeix una àmplia varietat de cultures, pràctiques i creences que cauen dins aquesta categoria.Hoppál 2005: 15
Termes per a «xaman» i «dona xaman» en diferents llengües de Sibèria «Xaman»: saman (llengües nedigal, nanái, ulcha i orok), sama (llengua manxú). La variant /šestimen/ (pronunciat «shaman») es troba en la llengua evenki, d'on va passar al rus. «Xaman»: alman, olman, wolmen (llengua iukaguir). «Xaman»: [qam] (llengües tàtar, shor i oirat), [xam] (llengües tuvanià i tofalar). La paraula buriat per a «xaman» és бөө (böö) [bøː], del mongol antic böge. «Dona xaman»: [iduɣan], : (llengua iacut), udagan (buriat), udugan (evenki, lamut), odogan (nedigal). Altres variants que poden trobar-se en diverses llengües siberianes inclouen utagan, ubakan, utygan, utügun, iduan i duana. Totes elles estan basades en el nom mongol de Etügen, la deessa de la llar, i Etügen Eke, la «Mare Terra». L'antropòloga Maria Czaplicka va assenyalar que els termes usats per denominar al xaman masculí en les llengües siberianes tenen diferents arrels. ; mentre que els termes per denominar a les dones xaman procedeixen gairebé sempre de la mateixa arrel. Basant-se en això, va proposar la teoria que la pràctica del xamanisme femení va ser establerta abans que el xamanisme masculí, de manera que «els xamans originaris van ser dones».
Viatges espirituals Els xamans siberians realitzaven viatges espirituals (representacions dels seus somnis màgics en els quals rescataven l'ànima del pacient) en els seus rituals de curació, com podem trobar entre els pobles oroch, altái i nganasan.
Cançons i música miniatura|423x423px|Un xaman buriat realitzant una libació. Les pràctiques xamàniques són molt diverses, fins i tot si només ens cenyim al territori de Sibèria. En algunes cultures, la música o les cançons emprades en la pràctica xamànica imiten sons naturals, de vegades mitjançant l'onomatopeia.
Aquesta pràctica pot observar-se entre els noaides dels pobles sami. Malgrat que els sami no habiten a Sibèria, moltes de les seves creences i pràctiques xamàniques eren similars a les d'algunes cultures siberianes.Voigt 1966: 296 El cant Joik dels sami era freqüentment utilitzat en ritus xamànics.Szomjas-Schiffert 1996: 56, 76 Recentment, el joik es canta en dos estils diferents: un d'ells és cantat només per persones joves, mentre que l'estil tradicional, més semblant a un remor, recorda a la recitació d'un encanteri.Szomjas-Schiffert 1996: 64 Alguns joiks traten d'imitar sons naturals, en clar contrast amb l'estil del bel canto, que més aviat intenta desenvolupar el potencial de la veu per aconseguir un so gairebé «sobrehumà».Szomjas-Schiffert 1996: 74
La intenció d'imitar sons naturals també està present en algunes cultures siberianes, per exemple en certes cançons xamàniques, o mitjançant l'ocupació del cant difònic.
En un cant xamànic del poble soyot s'imita el so de les aus i del llop per representar els esperits guia del xaman.Diószegi 1960: 203 En les cerimònies xamàniques del poble nganasan, algunes dones imitaven el so d'una cria de ren per obtenir fertilitat.Hoppál 2005: 92 El 1931, Andrei Alexandrovich Popov (A. Popov 1902-1960) va presenciar al xaman nganasan Dyukhade Kosterkin imitar el so d'un os polar, animal en el qual, d'acord amb la creença, s'hauria transformat.
La mímesis fonètica no es troba només en les cultures siberianes ni està necessàriament lligada a les pràctiques o creences xamàniques. El cant de gola inuit, realitzat per dones, és un exemple de música inuit que utilitza el cant difònic, i, en alguns casos, la imitació de sons naturals (sobretot d'animals, per exemple oques).Nattiez: 5 Aquesta imitació de sons naturals també pot tenir finalitats pràctiques, per exemple com a reclam durant la caça.
Grups lingüístics miniatura|Llengües uralianes. Alguns estudiosos creuen que la llengua iukaguir pertany a la família uràlica. miniatura|Llengua esquimal, branca de la família lingüística esquimo-aleutiana.
Pobles uràlics Les llengües uralianes conformen una unitat genealògica i una família lingüística, però no tots els pobles uràlics habiten a Sibèria ni practiquen el xamanisme. Les poblacions més grans, els hongaresos i els finesos, viuen fora de Sibèria i són majoritàriament cristians. D'altra banda, els pobles samis van mantenir les seves pràctiques xamàniques fins al malgrat viure a Europa, mentre que altres pobles uràlics (com els hongaresos, finesos i maris) conserven només alguns vestigis del xamanisme primitiu.Hoppál 2005:84 La majoria dels pobles uràlics viuen fora de Sibèria, encara que alguns eren originaris de la regió, i en algun moment van emigrar als seus llocs de residència actuals. La ubicació original dels pobles proto-uràlics, així com la seva extensió, estan encara en qüestió. Algunes recerques combinant la lingüística amb la geobotànica (la distribució de diverses espècies arbòries i la presència dels seus noms en diverses llengües uráliques) suggereixen que aquesta àrea es trobava entre els rius Kama i Viatka, en la part occidental dels Urals.Jaakko häkkinen
Pobles samoiedes El xamanisme ha seguit viu, fins i tot en temps moderns entre diversos pobles samoiedes, especialment aquells que van viure aïllats fins a temps recents, com els nganasan.Hoppál 2005:92-93 Hi havia diferents tipus de xamans entre els nenets,Hoppál 2005:89 els enetsHoppál 2005:207–208 i els selkup. Per exemple, el xaman nganasan utilitzava tres tocats diferents segons la situació: un per al món superior, un altre pel inframon i un altre per assistir als naixements.
Els pobles enet, nenet i nganasan parlen llengües samoiedes septentrionals i viuen al nord de Sibèria, encara que alguns nenets també es troben en parts europees. Els selkup, que viuen més al sud, són els únics que encara parlen una llengua samoieda meridional avui dia.Hoppál 2005:94 Alguns habitants de les muntanyes Saian parlaven també altres llengües samoiedes, però aquestes van acabar extingint-se a causa d'un procés de substitució lingüística.Hajdú 1975:12Hajdú 1982:10
Nenets Entre els nenets existien diversos tipus de xamans: uns per contactar amb el món superior, uns altres per contactar amb el inframon, i uns altres per contactar amb els morts.Hoppál 2005:88
Nganasan A causa de l'aïllament dels nganasan, el xamanisme va seguir practicant-se en aquests pobles fins i tot al començament del . Les últimes cerimònies xamàniques nganasan van arribar a ser gravades en vídeo en els anys 70 d'aquest segle.Hoppál 1994:62
Una de les cerimònies practicades pels xamans era el ritu de neteja de la tenda o carpa, celebrat després de la nit polar, que incloïa sacrificis.
Samoiedes saian Alguns pobles de les muntanyes Saian van parlar, en algun moment de la seva història, llengües samoiedes meridionals. La major part va patir un procés de substitució lingüística a principis i mitjans del , adoptant el llenguatge dels veïns pobles túrquics. L'idioma kamasià va sobreviure durant més temps: el 1914, encara existien catorze persones grans que el parlaven. A la finals del , alguns ancians encara tenien un coneixement passiu o fragmentari de la llengua, però ja resultava impossible recaptar dades científicament fiables sobre ella. Avui la llengua kamasiana es considera extinta.
El xamanisme va sobreviure encara més temps entre els pobles samoiedes de les muntanyes Saian, si es consideren els karagas com un poble samoiedaDiószegi 1960:102,154,243 (encara que aquesta consideració hagi estat discutida, ja que la qüestió dels seus orígens pot ser més complexa). Diószegi Vilmos, a la fi dels anys 50 del , va aconseguir gravar alguns relats folklòrics d'aquests pobles, i fins i tot va parlar personalment amb xamans ja retirats, gravant les seves històries personals, cançons i alguns dels seus instruments rituals.Diószegi 1960
Una pregunta interessant és si el seu tipus de xamanisme va ser adoptat a partir de les pràctiques dels seus veïns túrquics o si posseeix trets ètnics distintius d'origen pròpiament samoieda.
Alguns estudis comparatius suggereixen que, de fet, va haver-hi diverses influències. El xamanisme dels karagas va tenir influències buriates i jakasio-túrquicas.Diószegi 1960:243 Entre les cultures soyot, els grups centrals, que viuen del bestiar i els cavalls, mostren trets propis dels mogols khalkha en les seves pràctiques xamàniques.Diószegi 1960:226Diószegi 1960:238 Un dels seus contes xamànics narra en forma de mite els contactes entre els soyot i els pobles jakasis.Diószegi 1960:62–63 Els karagas i els soyot orientals, pobles de muntanya dedicats a la cria de rens, tenen molts aspectes en comú respecte a la seva cultura i les seves pràctiques xamàniques.Diószegi 1960:242Diószegi 1960:164 Ambdues cultures posseeixen trets ètnics propis (per exemple, certes peculiaritats dels seus tambors xamànics enfront dels altres), cosa que no succeeix amb els pobles túrquics circumdants.Diószegi 1960:198,243 Una altra característica compartida per aquestes dues cultures, que podria ser d'origen samoieda, és que el tocat, el vestit i les botes dels xamans estan decorats amb imatges que representen òrgans i ossos humans, i en el cas del tocat, un rostre humà.Diószegi 1960:128,188,243Diószegi 1960:110,113 A més, una cançó cerimonial del xaman karaga Kokuyev incloïa l'expressió «el meu vestit de xaman amb set vèrtebres».Diószegi 1960:130 Hoppál interpreta els motius de la vestimenta xamànica dels karagas com a símbols del renaixement del xaman, i alguna cosa semblant pot veure's també en l'ornamentació de ferro en forma d'esquelet pròpia dels vestits xamànics del poble ket, encara que també podria simbolitzar els ossos de calàbria, l'animal-guia del xaman.Hoppál 1994:75Hoppál 1994:65Hoppál 2005: 198 Les indumentàries amb motius o forma d'esquelets també solien simbolitzar el renaixement del xaman en altres cultures siberianes.Hoppál 2005: 199
Hongaresos Al llarg del quart mil·lenni abans de Crist, els avantpassats dels magiars van emigrar des de la seva terra natal proto-uràlica a Sibèria fins a la plana pannònica, regió que inclou l'actual Hongria. Avui, els hongaresos ja no practiquen el xamanisme, però alguns dels seus elements segueixen presents en el seu folklore. Estudis comparatius revelen que alguns motius emprats en els relats orals, fragments de cançons i refranys conserven aspectes de l'antic sistema de creences. El etnògraf hongarès Diószegi Vilmos, en un intent per provar que existien vestigis del xamanisme en el folklore hongarès, va comparar els registres etnogràfics dels hongaresos i els pobles circumdants, així com obres sobre diverses tradicions xamàniques siberianes.Diószegi 1998 Mihály Hoppál va continuar el treball de Diószegi Vilmos,Hoppál 1975 comparant les creences xamàniques dels pobles uraliansHoppál 1998 amb les de diversos pobles siberians no uràlics.Hoppál 2005Hoppál 1994
Encara que el folklore úgric (que inclou l'hongarès) preserva encara molts trets de caràcter xamànic, el xamanisme era ja una pràctica moribunda entre els pobles Khantis i Mansis en la dècada de 1930. A pesar que el xamanisme encara es manté en molts pobles indígenes,Hoppál 2005:96 entre els pobles úgrics només és àmpliament practicat pels Khantis. http://texts.00.gs/Shamanism_and_Northern_Ecology,_III.htm
Ket miniatura|Xaman ket, 1914.