Folre (nàutica)

lang=ca|miniatura|Principi d'acoblament de les llates dels antics vaixells grecs amb doble caixa i metxa postissa, assegurada per clavilles de fusta. miniatura|Barca solar de Kheops. Detall de les unions dels caps de tauló del folre. miniatura|Iot de fusta clàssic en fase de restauració. La manca de pintura permet observar les filades de llates del folre, les costures i altres detalls. En nàutica, s'anomena folre al conjunt de taulons dels vaixells de fusta i de xapes d'acer en els metàl·lics amb què es cobreix l'esquelet del buc, cobertes, mampares, etc..

El folre és, en els vaixells de fusta (tan els més antics com en els tradicionals més moderns), la part exterior del buc. Vist des de fora, el buc d'un vaixell mostra el folre (llevat de la quilla, les rodes i algun altre element). Per tant, la forma d'un buc queda determinada pel folre.

A part de contribuir a la resistència estructural el folre ha de ser estanc i adoptar les formes adequades per a una resistència hidrodinàmica mínima. En el cas dels bucs dels velers les formes han de proporcionar una resistència a la deriva adequada.

En vaixells construïts amb altres materials (xapa metàl·lica, materials compostos o altres) el concepte de folre és similar al descrit per a vaixells de fusta.

El folre exterior i l'interior sobretot constitueixen elements principals de la construcció d'un vaixell no només perquè són elements insubstituïbles de la resistència longitudinal, sinó perquè formen el vas estanc que permet que l'embarcació suri amb seguretat.

Folres en els vaixells de fusta La construcció dels vaixells de fusta és molt diferent en funció de les dimensions, de la finalitat de l'embarcació i de l'època de construcció. En cada cas els folres són diferents. A grans trets poden classificar-se els tipus de buc següents: vaixells antics en els vaixells antics el folre es construïa primer (amb el sistema d'encadellats fenicis) hi ha sistemes constructius del folre a partir de peces de fusta cosides miniatura|Dibuix que mostra la diferència entre buc tinglat (esquerra) i llis (dreta) barques petites, amb el folre construït a partir de llates de fusta, primes i flexibles folre llis folre tinglat vaixells petits sense coberta folre construït a partir de llates primes o taules més gruixudes vaixells petits amb coberta igual que en el cas anterior però afegint la coberta vaixells de grans dimensions amb una coberta totes les peces de l'estructura són més gruixudes el folre està construït a partir de taules relativament gruixudes vaixells de grans dimensions amb dues o tres cobertes i artilleria a les bandes estructuralment i per la complexitat del conjunt és el cas més complet pel que fa a les diferents peces integrants. el folre també més complex (vegeu apartat següent sobre el folre d'un vaixell de guerra).

Una obra molt important sobre el tema és la de Joan Monjo i Pons. Curso Metódico de arquitectura naval aplicada a la construcción de buques mercantes (1856). A Internet hi ha alguna pàgina web amb dibuixos prou clars.

Cas especial de monobucs encolats Amb l'aparició de diverses coles sintètiques (resistents a l'aigua i d'altes prestacions) aparegueren exemples de bucs de fusta amb el folre format per diverses capes de llistons de fusta conformats en fred i encolats.

Hi ha exemples molt notables de vaixells construïts d'acord amb aquesta tècnica. Iots de creuer. Creuer Antonisa (123 peus/38 metres), aparellat de sloop. Avarat el 1999.Hodgdon Building 124′ Cold Molded Yacht. Mike Barker. El folre és de tipus sandvitx amb un gruix total de tres polzades. El nucli està format per quatre capes de llates de cedre vermell del Pacífic, amb un gruix de 3/8 de polzada cadascuna (formant 45 graus amb l'horitzontal de forma alternada cada capa). Les cares exteriors són de caoba, amb un gruix de ¾ de polzada cadascuna, amb peces disposades en filades horitzontals. Iots de regates.

Dragamines. Bricbarca Tenacious. Avarat el 2002. El folre del seu buc de 54 m d'eslora consta de cinc capes de llates de fusta encolades amb resina epoxi: Exterior amb filades horitzontals de proa a popa, de 25 mm de gruix Tres capes internes de 8 mm amb llates a 45 graus. Total 24 mm. Una capa interior amb llates horitzontals de 25 mm de gruix Exteriorment hi ha cinc capes de fibra de vidre per a més seguretat.

Folres de fusta en sandvitx

Les filades del folre han de ser resistents a la flexió mecànica. Una manera de construir elements resistents a la flexió amb un pes moderat és adoptar la construcció de tipus sandvitx.

Un element resistent en sandvitx consta d'un nucli relativament lleuger amb dues capes exteriors de material més pesant i més resistent. En el cas de la fusta una solució típica és un nucli de fusta de balsa i capes exteriors de caoba. Les portes modernes de l'interior de les llars són molt lleugeres perquè están fetes amb el sistema indicat.

Folre d'un vaixell de guerra dels segles - Folre exterior miniatura|Figura 1. Està constituït per filades de taulons de major o menor gruix segons la seva importància com a elements resistent del buc. S'apliquen a la superfície exterior reposant sobre les quadernes.

Les filades o traques estan formades per taulons que s'uneixen pels seus extrems als altres de la mateixa filada. Aquests unions poden ser de diferent mena però sempre molt reforçades. Dues traques contigües queden separades per una línia que rep el nom de costura per a calafatar. Això mateix s'executa amb la unió dels límits dels taulons.

El folre d'un dels costats és igual al de l'altre. Està format per les traques de paraia (o filades de paralla), en nombre de tres, que van immediates a la quilla i són de gruixos decreixents. A la figura 1 estan indicades per a , a ₁ i a 2 . A partir d'aquesta última traca, entre la b i la c (fig. 1) van una sèrie de filades d'igual gruix, que reben el nom de folre de punt , el gruix oscil·lava de 140 a 150 mm.

A nivell de cada coberta hi ha altres traques que són de major espessor que reben el nom de cintes, unides al folre de punt per unes traques de gruixos decreixents, per la qual cosa es diu folre de disminució . A les traques altes d'aquest es diuen contra-trancanell s. A les traques de d a e reben el nom de cinta principal , i a les compreses ens f i g i h i i , cintes segona i tercera, respectivament.

A les traques fraccionades per una porta s'anomenen folre d'entreportes .

Quant als taulons que componen cadascuna de les traques del folre exterior, que no s'acoblen pels seus extrems, s'han de repetir de manera que en cada dues unions d'ells en dues traques contigües hi hagi una distància horitzontal de 1,5 cm com a mínim. A més, com per a una mateixa fracció d'eslora la superfície de costat a les amures i aletes és menor que al centre, resulta impossible que les traques corrin de popa a proa amb la mateixa amplada ni encara que sigui possible que totes facin aquest recorregut. Per això ha d'instal·lar el folre de la manera següent: les cintes es col·loquen paral·lelament a les línies de les portes, acabant en la roda amb igual amplada. Les aparadures es conserven també de la mateixa amplada. Les traques intermèdies es tracen dividint en el mateix nombre de parts iguals les parts de la quaderna mestra i roda compreses entre la cinta principal i tercera aparadura, sent cada divisió de la quaderna igual a l'ample d'un tauló, les de la roda resultaran menors i les traques es van disminuint progressivament, o de cada dos es fa una, o de cada tres dos. Anàlogament es distribueixen les de popa. En ambdós casos els taulons que se substitueixen reben el nom de tonyines.

La subjecció dels taulons a les quadernes es fa mitjançant perns, claus i clavilles de fusta, col·locats o no en ziga-zaga.

Folre interior Com l'exterior, està compost de taulons longitudinals aplicats a la superfície interna de les quadernes. La traca principal d'aquest folre és la sobrequilla, composta de taulons gruixuts acoblats pels seus extrems i lligats als de la quilla per perns.

És una de les peces que més contribueix a la rigidesa longitudinal del buc, per ser la que està més allunyada, amb la quilla, de la fibra neutra. Per tal de produir el mateix efecte van tres traques B (fig. 1) anomenades paramitjals, de més gruix que la resta. Entre els pramitjals i la sobrequilla, el folre està format per filades longitudinals.

Per donar suport i sostenir els baus, les traques inferior C i superior D (fig. 1), entre les que aquells venen a encastar-se, fan un gran escaire i reben respectivament els noms de contoval i trancanill.

Sota el trancanill passa l'altra traca també reforçada en escaire, que s'anomena sobre-dorment. Aquesta estructura es repeteix a cada coberta.

Entre els paramitjals i el contoval el folre està format per filades inclinades a 45 graus en dues direccions igualment inclinades respecte a l'horitzontal, completades per altres peces longitudinals que omplen els espais angulars compresos per les obliqües. L'objectiu és que el folre treballi bé a compressió.

Entre dues cobertes consecutives el folre de la murada està constituït per una traca que va sobre el trancanill, anomenada sobretrancanill o contratrancanill, i les traques interrompudes per les portes.

Folre de les cobertes Està constituït per traques de taulons longitudinals, col·locades unes al costat de les altres i separades per les costures que cal calafatar amb estopa i pega negra.

Les traques immediates als trancanells són de major gruix que la resta, i la seva forma és la del contorn de les murades.

El folre així constituït va clavat sobre els baus amb claus sense cabota tapats amb uns taps de fusta.

Els folres de les cobertes, així com els exteriors, han de ser perfectament estancs, per la qual cosa cal calafatar totes les costures amb estopa i pega negra.

Folre de coure Per evitar la podridura dels taulons exteriors de l'obra viva, així com per fer més llisa la superfície es folra la carena amb planxes de coure que se subjecten amb claus d'aquest metall, interposant paper d'estrassa o feltre vegetal.

Folres reblats en els vaixells metàl·lics miniatura|100px|Figura 3. miniatura|100px|Figures 4 i 5.

Estan constituïts per planxes rectangulars d'acer reblades, segons els casos, a les quadernes, baus o muntants. Quan les majors dimensions de les planxes estan dirigides la mateixa direcció que els membres en què es fixen, s'anomena transversal seva col·locació. Quan la direcció és perpendicular les planxes es disposen per traques transversals o longitudinals.

La unió de les planxes d'una mateixa traca i d'aquestes entre si es pot fer de diverses maneres: per testa : les vores de les planxes queden en contacte (fig. 3) i la seva unió s'efectua reblant-los a un tros de planxa anomenat tapajuntes A B , que pot anar per les dues cares. a folre tinglat : les planxes munten les vores de les unes sobre les altres com indica la figura 4. a doble folre tinglat: les planxes van en la disposició que mostra la figura 5. Els reblons (reblons) es disposen en una o diverses files.

La porció d'una planxa que munta sobre una altra es diu recobriment.

Els folres poden disposar combinant aquests sistemes: així, per exemple, les traques poden ser formades al màxim i unides entre si, a folre tinglat, senzill o doble, o límit també.

Atès que els folres metàl·lics, al contrari que els de fusta, es fan intervenir en gran nombre de casos a la resistència del conjunt, es lliguen les planxes entre si mitjançant de tapajuntes A B quan es col·loquen al màxim. Aquests tapajuntes es posen generalment pel costat dels membres que integren l'esquelet del folre i s'interrompen en ells per evitar que calgui encorbanr-los com passa-continus.

En el sistema de folre tinglat la fixació del folre als membres imposa la col·locació d'unes falques o imbornals que omplin els espais anàlegs al abcd (fig. 5)