miniatura|Treball en sèrie en l'antic Egipte.miniatura|Un fragment del Tapís de Bayeux (). La història del còmic ha originat una gran controvèrsia, atès que existeix una forta discussió sobre Les dates del seu inici, en funció de si s'utilitza una definició més o menys restrictiva per a definir allò que es pot considerar com un còmic és a dir: Si el suport pot ser una paret o un tapís o ha de ser sobre paper/papir/pergamí.García (2010), p. 40-43.
Algunes pintures murals egípcies com la Tomba de Menna, catalogada com a TT69 a la Necròpolis Tebana, (c.1422-1411 aC), certes pintures gregues i alguns relleus romans com la famosa Columna de Trajà -fins i tot algunes pintures rupestres o els còdex maies- es podrien ajustar a la definició de còmic: "dibuixos o figures representant activitats o accions", alguns d'ells inclús tenen escenes separades, que segueixen una seqüència en el temps
Abans de la impremta miniatura|Segell i impressió sobre argila d'escenes mitològiques. Mesopotàmia, 2600-2340aC La necessitat de comunicació més enllà de la comunicació oral directa fomenta l'aparició de diversos sistemes de representació gràfica més o menys estandarditzats (pictogrames) que en alguns casos acabarien evolucionant en forma d'escriptura (vegeu: història de l'escriptura). A Mesopotàmia, ja cap al 8.500aC, hi ha els anomenats calculi, unes fitxes d'argila de diverses formes geomètriques i representacions d'animals que es guardaven en recipients tapats, possiblement per a comptabilitzar les collites i el bestiar, posteriorment apareixen els segells cilíndrics, que servien per a imprimir símbols i dibuixos sobre argila o suports semblants (trobem un sistema similar a la cultura de la Vall de l'Indus). Aquests segells es van perfeccionant i adquireixen més detall i complexitat durant les primeres dinasties sumèries, també s'afegeixen separacions entre les franges dels dibuixos, formant una tira.
A l'antic Egipte, els primers fets que s'han trobat representats són uns petroglifs que daten de l'època del primer rei Escorpí (fa més de 5000 anys), una mica més tard trobem les representacions als caps de maça i les paletes de diversos sobirans protodinàstics i del període arcaic, com la paleta de Narmer i el cap de maça del segon rei Escorpí, exposat al Museu Ashmolean. La necessitat dels sobirans egipcis de narrar la seva pròpia història i gestes, sobretot en temples i tombes, i la dels sacerdots i la resta d'alts funcionaris i nobles sobre ells mateixos i sobre la seva religió porta a la creació una sèrie d'obres artístiques on es combinen dibuixos i textos jeroglífics, sovint decorades i estructurades narrativament mitjançant elements arquitectònics i altres elements decoratius com sanefes i franges de colors. N'existeixen molts exemples, alguns dels quals són:miniatura|center|900px|Papir satíric egipci, 1120 aC
Les primeres historietes impreses (segles XVI-1845) miniatura|Imatge d'Epinal (s. XIX). La impremta és el punt de partida de la història del còmic per a especialistes com David KunzleEn el seu History of the Comic Strip en dos volums: The Early Comic Strip: Narrative Strips and Picture Stories in the European broadsheet from c. 1450 to 1825 (1973) i The Nineteenth Century (1990). o Pedro Porcel.Porcel (2002), 13-14. Les impremtes primitives es va popularitzar a Occident gràcies a l'invent de la impremta de caràcters mòbils de Gutenberg el 1446, i ja des del , a diferents països, es comencen a difondre els plecs de cordill i les auques (originàries de Catalunya). Fora d'aquesta, també solen citar-se El primer nueva corónica y buen gobierno (cap a 1615) de Felipe Guamán Poma de AyalaMerino (2003). o les pintures en sèrie de l'anglès William Hogarth (1697-1764), com A Harlot's Progress (1732), A Rake's Progress (1735) i Marriage a-la-mode (1745).
Van ser els humoristes gràfics anglesos del , com Isaac Cruikshank, van desenvolupar els fumets en les seves caricatures per a satiritzar els seus governants, però probablement el primer llibre d'historietes sigui "Lenardo und Blandine" (1783) de Joseph Franz von Goez.1783, the first graphic novell, 'Lenardo and Blandine' by Joseph Franz von Goeze d'Andy Bleck. La reproducció massiva del dibuix tampoc va ser possible fins al 1789, any en què es va inventar la litografia, ja que aquesta permet la impressió directa sobre la pàgina sense cap procés humà intermedi, gràcies a planxes resistents a múltiples premsats. En 1796, Jean-Charles Pellerin inicia a França, concretament a la regió d'Épinal, una indústria de producció d'estampes coneguda com a imatges d'Épinal.
Entre els pioners de la primera meitat del , solen citar-se a Nordquist, Bilderdijk, Thomas Rowlandson ( Dr Syntax ), William Chacón i George Cruikshank,Manuel Barrero en El bilbaí Víctor Patricio de Landaluze, pioner del còmic espanyol a Cuba] ", Mundaiz (Universitat de Deusto) 68, Sant Sebastià: Universitat de Deusto, 2004, pàg. 54. Disponible en Tebeosfera encara que el popularitzador del còmic modern és el franc-suís Rodolphe Töpffer, qui publica el 1833 la seva Histoire de M. Jabot, a la qual seguirien altres sis àlbums. El seu Assaig sobre fisonomia del 1845 és considerat com el primer text teòric del còmic modern.
A la premsa de masses (1841-1894) miniatura|"O Nosso Zé Caipora" (Revista Illustrada, Brasil, 1886) d'Agostini. Hi ha estudiosos que consideren el còmic com un producte cultural de la modernitat industrial i de la política occidental que va sorgir en paral·lel a l'evolució de la premsa com a primer mitjà de comunicació de masses, i busquen quina va ser la primera de les revistes gràfiques reproduïdes.És el cas de Román Gubern a El lenguaje de los comics, Barcelona, Edicions Península, 1972, pàg. 13 a 15.
Així, al novembre del 1830 la revista Li Caricature inauguraria la tradició contemporània de la caricatura política llançant una campanya contra Lluís Felip I de França «El Rei Burgès» mitjançant l'ús d'imatges satíriques de noms de la talla de Daumier o de Gustave Doré. El testimoni de Li Caricature seria recollit per Li Charivari que va canviar la crítica política pel format de simple revista d'humor.
Inspirada en Le Charivari, la revista britànica Punch (1841) va ser el motor de l'expansió mundial del còmic en dirigir-se a un nou sector recolzat també per la revolució social i la industrial: la infància. El model de Punch va ser imitat a tot el món, donant lloc a Alemanya a Fliegende Blätter (1844) en la qual debutaria l'excepcional Wilhelm Busch, autor de Max und Moritz (1865); al Japó, a The Japan Punch (1862-1887), i, el que és més important, als Estats Units, a Puck (1877), a Judge (1881) i a Life (1883), veritables camps de prova en què van començar, entre d'altres, Richard Felton Outcault i Frederick Burr Opper.
Sorgeixen també sèries amb personatges fixos, com Ally Sloper, creat el 1867 per a la revista britànica Judy; As aventuras de Nhô-Quim ou Impressões de uma viagem à Corte, d'Angelo Agostini per la revista brasilera A vida fluminense; Famille Fenouillard, creada per Christophe per a Le Petit Français illustré el 1889, i Little Bears and Tigers, del nord-americà James Swinnerton el 1892. A l'any següent, s'incorpora el color al suplement dominical del New York World de Joseph Pulitzer.Masotta, Oscar en La historieta en el mundo moderno, p. 21-24 i 124. Un altre destacat historietista francès és Caran d'Ache.García (2010), 45.
La modernitat (1895-1928) miniatura|Dominical de Krazy Kat de 1922. A principis del segle XX el principal centre de producció i d'innovació en el camp del còmic van ser els Estats Units, ja que els principals editors del país, Hearst i Joseph Pulitzer, el van usar per a atraure tota mena de públic, nens i adults, incloent als immigrants que no sabien anglès.Gubern, Roman en "Per a nens i adults" de Còmics clàssics i moderns] , El País, 1987, p. 16. Van arribar fins a lluitar en els tribunals per la seva possessió i els tribunals van sentenciar el 1913 que un autor havia de canviar el nom de la seva sèrie si passava amb aquesta a un altre diari. W. R. Hearst també va impulsar els recopilatoris de tires i el 1914 va fundar el King Features Syndicate, la primera agència per a la seva distribució.
Les sèries germinals van ser Hogan's Alley (1895) d'Outcault, protagonitzada per The Yellow Kid,Un grup d'experts reunits per l'ocasió en el Saló de Lucca (Itàlia) van determinar que el dia 16 de febrer de 1896 es va produir el naixement del còmic, perquè la vinyeta d'aquest dia mostra un globus de diàleg mitjançant la qual un lloro exclama: Sic em TOWS ! ". The Katzenjammer Kids (1897) de Rudolph Dirks, inspirada en Max i Moritz de Busch, i Happy hooligan (1899) de Frederick Burr Opper, que se serveixen progressivament dels globus de diàleg.Blackbeard, Bill a "Nens, capitans i barrets de llauna: Un plantejament d'aquells dies burlescos dels comics" per Història dels Comics, 1982, pàg. 1 a 8, de Toutain Editor.
Sorgeixen també sèries que exploren les possibilitats cromàtiques i rítmiques de la pàgina, a més de cert surrealisme avant la lettre , com Little Nemo in Slumberland (1905) de McCay i Krazy Kat (1911) de Herriman.
No obstant això, les tires més populars oscil·len entre l'humor físic del slapstick i el tractament dels problemes d'adaptació a la modernitat d'un grup de personatges. El grup podia ser una família o una parella, sempre polaritzada entre un pare i la seva dona o fills o entre dos companys de diferent caràcter. Els exemples més famosos són Mutt and Jeff (1908) de Bud Fisher, Polly and her pals (1912) de Cliff Sterrett; Bringing Up Father (1913) de McManus, Thimble theater (1919) en què E. C. Segar crearia a Popeye, i Gasoline Alley (1919) de Frank King. També sorgeixen "girl strips", com Little Orphan Annie (1924) de Harols Gray.
A la resta del món, mentrestant, seguien col·locant els texts al peu de la vinyeta, i cal destacar les originals novel·les sense paraules de Frans MasereelMcCloud, Scott en Com es fa un còmic: L'art invisible , Edicions B, Barcelona, 1995, pàg. 27-28. i el sorgiment de revistes i suplements infantils com les britàniques Xip i Comic Cuts, ambdues de 1890, la brasilera "O Tico-Tico "(1905), la italiana Corriere dei Piccoli (1908), l'espanyola TBO (1917) i l'argentina Billiken (1919). Al Japó, després de la tasca pionera de Rakuten Kitazawa, triomfen els còmics infantils com Les aventures de Shochan (1923) de Tōfūjin (pseudonim de Katsuichi Kabashima) i Oda Shōsei (pseudonim d'Oda Nobutsune) i Els Tres Mosqueters amb botes al cap (1930) de de Taisei Makino i Suimei ImotoTrajano Bermúdez en Mangavisión: Guia del cómic japonés, Edicions Glénat, 1995, pàg. 19-21. L'ús internacional dels globus no es generalitzaria fins a la belga Zig et Puce (1925) d'Alain Saint-Ogan.
L'aventura continua (1929-42) miniatura|Milton Caniff el 1982. La Gran Depressió de 1929 impulsaria una renovació temàtica i estilística en el còmic nord-americà, de tal manera que, tot i l'aparició de notables sèries de comèdia com Li'l Abner (1934) d'Al Capp, els anys següents estarien marcats per les tires d'aventures, després de l'èxit de Buck Rogers (1929) de Dick Calkins, Mickey Mouse (1930) de Floyd Gottfredson o Dick Tracy (1931) de Chester Gould, el que va propiciar que sèries anteriors com Wash Tubbs (1924) de Roy Crane, i Tim Tyler's Luck (1928) de Lyman Young, derivaren cap al nou gènere.Aguilera, Ricardo i Díaz, Lorenzo en la secció "Héroes bien acompañados" de "Los aventureros: De Tintín a Corto Maltès", fascicle nº 12 de Gente de cómic: De Flash Gordon a Torpedo, publicat a "Gente" del Diario 16, 1989, p. 179.