Lòvetx (, AFI [ˈɫɔvɛtʃ], transliteració internacional Loveč, transliteració directa Lovech, romanès Lovcea) és una ciutat del nord-centre de Bulgària. És el centre administratiu de la província de Lòvetx i del subordinat municipi de Lòvetx. La ciutat es troba a uns 150 quilòmetres al nord-oest de la capital, Sofia. A prop de Lòvetx hi ha les ciutats de Pleven, Troian i Tèteven.
Nom El nom es deriva possiblement de l'arrel eslava lov, ‘caça’ + el sufix eslau -etx.
Geografia Lòvetx se situa a la frontera de la plana danubiana i els contraforts de la Serralada dels Balcans, 150 km a l'oest de Sofia, 30 km al sud de Troian, 30 km al nord de Pleven i 30 km a l'est de Sevlíevo, a banda i banda del riu Òssam, en una zona amb una orografia accidentada. La part oriental de la ciutat està envoltada d'un altiplà de 250 m, on es troba el parc més gran de Lòvetx, el Stràteix, i la part sud-oest està envoltada pels turons Hissària, i Baix Bunar, . Al nord-oest, el relleu canvia gradualment a les planes de la veïna província de Pleven. L'altitud mitjana d'Lovech és d'uns 200 m per sobre del nivell mitjà del mar. El punt més alt de la ciutat és el turó d'Ak bair, situat al sud-est, amb una altitud de 450 m.
Al Parc de Stràteix, el punt més alt de la ciutat, hi ha una gran quantitat d'arbusts de liles, que es veuen fàcilment des de tota la ciutat. A causa d'això, Lòvetx és coneguda habitualment com la ciutat dels lilàs.
Població Segons el cens, dut a terme al febrer de 2011, el terme municipal de Lòvetx té 36.600 habitants. En la dècada de 1880, la població de Lòvetx era de 7.000 persones. Des de llavors va començar a créixer, dècada rere dècada, principalment a causa dels immigrants de les zones rurals i dels pobles més petits que l'envolten, i arribà al seu màxim durant el període 1987-1991, quan van superar els 50.000 residents. Després d'aquests període, la població va començar a disminuir ràpidament a conseqüència de la pobra situació econòmica a les províncies búlgares durant la dècada del 1990, que va provocar una nova migració cap a la capital del país, Sofia, i a l'estranger.
LòvetxAny18871910193419461956196519751985199220012005200920112013Població7,0088,4219,42011,82917,90130,95143,96748,88248,26744,14640,82438,57936,60035,254nombre més alt 51,945 el 1991Fonts: Institut Nacional d'Estadística, Institut Nacional d'Estadística de Bulgària - Ciutats i població 1956-1992 National Statistical Institute - Main Towns Census 2011 Institut Nacional d'Estadística de Bulgària - ciutats el 2009 „citypopulation.de“, CityPopulation.de „pop-stat.mashke.org“, Pop-Stat.Mashke.org Acadèmia Búlgara de les Ciències Acadèmia Búlgara de les Ciències
Composició ètnica, lingüística i religiosa Segons les últimes dades del cens de 2011, els individus que van declarar la seva identitat ètnica es distribuïen de la manera següent: a 01.02.2011 per províncies, municipis, assentaments i edat; Institut Nacional d'Estadística Població per província, municipi, assentament i identificació ètnica, amb data 01.02.2011; Institut Nacional d'Estadística de Bulgària
Búlgars: 32,706 (95.2%) Turcs de Bulgària: 919 (2.7%) Gitanos: 411 (1.2%) Altres: 120 (0.3%) Indefinable: 201 (0.6%) No delcarat: 2,243 (6.1%)
Total: 36,600
La composició ètnica del municipi de Lòvetx és: 43.223 búlgars, 2.321 turcs i 665 gitanos, entre d'altres.
Després del cens de 1926, el professor Anastàs Ixírkov va assenyalar l'homogeneïtat de la població que és un 95% d'origen búlgar.
Història Història antiga Lòvetx és un dels assentaments més antics de Bulgària. Les restes d'activitat humana daten de temps antics. En això hi té un paper crucial la posició favorable de la ciutat, entre les muntanyes i la plana, així com la presència d'un riu. Les restes trobades a les coves de Lòvetx testifiquen una presència humana activa al Paleolític, el Neolític, l'edat del bronze i l'edat del ferro. Els primers habitants de la zona (segles IV-III aC) foren la tribu tràcia dels meldi. www.hotelinbulgaria.com La principal font d'estudi de la seva vida són els funerals tracis dels pobles veïns de Smotxan, Slàtina, Goran, Slaviani i Doirentsi, així com les troballes del turó de Hissària i la part central de la ciutat.
Al començament de la nostra era després de llargues guerres,els tracis van ser conquistats per l'Imperi Romà. Les seves terres van ser convertides en províncies romanes. Els romans van començar a construir castells, estacions de camins, campaments militars i fortificacions. Estaven connectant el seu vast imperi amb una densa xarxa de còmodes vies que mantenien impecablement.
En una taula romana s'esmenta un important encreuament amb el nom de Melta, que es troba a l'actual Lòvetx. Més tard, en l'època de l'Imperi Romà, es va fundar una estació militar romana anomenada Presidium. Hristo Marínov, Marín Marínov, Guenoveva Xeitànova, Tòdor Dimovski Lòvetx (guia de viatges), 1989, pàg.10, 57 en línia aquí Estava situada a la via romana, part de la qual es pot veure avui als voltants de la ciutat. A través de l'estació, la ciutat participava en la línia de transport romana Eskus-Storgòsia-Trimontium i Sàrdica-Odessos. Les excavacions trobades al turó de Hissària indiquen l'assentament dels eslaus a principis del .
El Cap de Melta de l'illa Livingston, a l'Antàrtida rep el seu nom en honor de l'antiga ciutat tràcia.
Edat mitjana Hi ha poca informació sobre el desenvolupament de la ciutat durant el Primer Imperi Búlgar. Prové bàsicament del descobriment d'una necròpolis medieval del a la zona de Baix Búnar. Al , la ciutat es va esmentar en relació amb la invasió dels petxenegs i les seves accions militars amb l'Imperi Romà d'Orient el 1059.
La fortalesa medieval de Lòvetx és coneguda des de l'època del Segon Imperi Búlgar. Està situada en un turó, que més endavant es coneixeria com a "Hissària". Aquí, el 1187, es va produir la batalla decisiva entre l'exèrcit rebel dels Assèn i l'Imperi Romà d'Orient. El tractat de pau signat marca el reconeixement del Segon Imperi Búlgar .
miniatura|Plànol de la fortalesa medieval de Lòvetx Al , el despotat de Lòvetx era la possessió del dèspota Ivan Alexandre de la família Xixman, fill del dèspota Sratsimir i Keratsa Pètritsa. El 1330 Esteve Uroš III de Dečani derrotà els búlgars a la batalla de Velbazhd, en la qual l'emperador búlgar Miquel Xixman va morir i els búlgars van ser incapaços d'aturar l'avenç serbi cap a Macedònia. La derrota, combinada amb l'empitjorament de les relacions amb l'Imperi Romà d'Orient, que s'havia estabilitzat després d'una guerra civil va precipitar una crisi interna, que es va veure agreujada per una invasió dels romans d'Orient d'Andrònic III Paleòleg. Un cop d'estat va deposar Ivan Esteve el 1331, i els conspiradors van col·locar Ivan Alexandre al tron i Andrònic va abandonar la guerra amb Sèrbia aprofitant la debilitat búlgara, però el 1332 els búlgars van derrotar els romans d'Orient a la batalla de Rusokastro i van recuperar molts territoris a Tràcia i Macedònia. En el seu temps, als voltants de la ciutat, es va construir i funcionar com a centre literari el monestir del "Naixement de la Santíssima Verge", també anomenat "Iastreb". Cap a 1324-1255 va néixer a Lòvetx el tsar búlgar Ivan Sratsimir, segon fill d'Ivan Alexandre del seu primer matrimoni amb l'emperadriu Teodora Basarab.
La fortalesa de Lòvetx es troba entre les últimes conquistades durant la invasió otomana. El poble va ser defensat pel boiar Stanko Kossan vers el 1446, tot i que durant molt de temps la ciutat va gaudir d'alguns privilegis com la prohibició de residència de població turca a la ciutat o d'agafar nens búlgars com a geníssers.
El 1520 fou descrita en un registre impositiu otomà. La informació sobre la ciutat des del ens arriba per Katib Çelebi, Filip Stanislàvov i Evliya Çelebi. Segons aquest últim, la ciutat era un centre comercial i artesanal:
Domini turc Al , Lòvetx (Lofça en turcPronunciat Loftxa) fou un cop més un important centre comercial i una de les ciutats més riques de Bulgària, motiu pel qual se l'anomenava Altın Lofça ("La daurada Lòvetx", en turc) en aquella època. En termes administratius, durant molt de temps fou un kaza del sanjaq de Nikòpol, i més tard del sanjaq de Tàrnovo.
Durant l'època de les organitzacions revolucionàries contra el govern otomà, Lòvetx fou el centre d'operacions de l'Organització Interna Revolucionària de Vassil Levski, anomenada Comitè Revolucionari Secret. Va ser arrestat per l'exèrcit turc en un llogaret proper a Lòvetx anomenat Kàkrina i després penjat a Sofia. El museu més gran de Vassil Levski a Bulgària, que conté molts elements personals, com ara quaderns de notes, roba i armes, està situat a la part de la ciutat vella de Lòvetx.
Durant les guerres russoturques del , la ciutat tingué sovint una significació operativa en el curs de les operacions de combat. Durant la guerra russoturca (1806-1812) les tropes russes alliberaren Lòvetx en dues ocasions (el 17 d'octubre del 1810 i el 12 de febrer de 1811), fet que va impedir l'ofensiva otomana al nord de Bulgària.
El 1872-1874, el mestre Nikola Fitxev, conegut també com a Kòliu Fítxeto va construir l'únic pont () sobre el riu Òssam, i l'únic de la seva classe als Balcans. Es va cremar completament el 1925 i fou reconstruït el 1931. Ara connecta la part nova i l'antiga de la ciutat, i està ple de cafeteries, petits restaurants i moltes botigues de souvenirs.
Guerra russoturca (1877-1878)
Durant la guerra russoturca de 1877-1878, Lòvetx fou alliberada dues vegades per les tropes russes. La primera vegada, el 5 de juliol de 1877, per una petita tropa de cavalleria del coronel Aleksei Jerébkov. El 15 de juliol de 1877, les forces russes es van veure obligades a retirar-se a causa de l'ofensiva de parts de l'exèrcit otomà occidental (comandat per Rifat Paixà). La ciutat fou sotmesa a saqueig i destrucció. Més de 1.500 habitants foren assassinats. Després de repel·lir els atacs de Süleyman Hüsnü Paşa en el pas de Xipka, des del quarter general rus es va decidir d'apoderar-se de Lòvetx. La tasca va ser assignada al comandant general Aleksandr Imerétinski amb un destacament format per 25 batallons, 15 tropes cosacas i 98 canons. El 22 d'agost, les tropes russes, dividides en dues columnes, sota el comandament del general major Mikhaïl Skóbelev i el general major Vladímir Dobrovolski, van alliberar Lòvetx. El reconeixement dels ciutadans de Lòvetx perpetuà llur alliberament col·locant el Monument Blanc i el Monument Negre al turó de Stràteix.
La guerra i diverses epidèmies i migracions a Valàquia van reduir dràsticament la població. Hi va haver una gran quantitat de víctimes entre la població búlgara. Moltes famílies turques van ser expulsades per l'exèrcit rus i els musulmans de Lòvetx, coneguts com a "lofçalılar", van emigrar a diverses parts de Turquia (principalment Istanbul, Edirne i Bursa).
Època contemporània En 1921 - 1927 es va construir la línia de ferrocarril Levski-Lòvetx, que connecta la ciutat amb la xarxa ferroviària del país. Durant la Segona Guerra Mundial, després del gran bombardeig de Sofia el 10 de gener de 1944, es va evacuar a Lòvetx la Universitat de Sofia "Sant Climent d'Ohrid".