miniatura|Detall de l'atles català, la primera rosa dels vents mostrada en un mapa. Observi's l'Estel Polar ajustat al N. Escola cartogràfica catalana o escola dels cartògrafs catalans és el terme encunyat per diferents autors, entre ells Leo Bagrow al seu llibre History of Cartography, (on Ramon Llull és definit com a català de Mallorca), en parlar dels portolans catalans i dels cartògrafs catalans, part important de la ciència medieval catalana: un grup de cartògrafs, cosmògrafs i constructors d'instruments de navegació catalans, dels segles XIII al XVII, molts d'ells jueus o jueus conversos (apart d'alguns cristians associats), que van florir i que van treballar a algun lloc del "Territori Català en general" o fins i tot al continent europeu (p.e. Marsella, Messina i Nàpols).British Library

Una prova palesa de l'ús acadèmic correcte del terme Cartografia Catalana és el nom d'Atles Català mantingut fins avui dia, per a definir un mapa que s'atribueix a un autor mallorquí. Tot i això, molts autors han triat l'etiqueta escola cartogràfica mallorquina, que de fet, inclou una part molt important de l'anterior, és a dir, als cartògrafs catalans de Mallorca, predominantment jueus, dels segles XIII, XIV i XV, que van estar actius fins a la conquesta de Granada, amb l'arribada de la Inquisició i l'expulsió dels jueus per part dels Reis Catòlics.

Lescola cartogràfica catalana sol ser contrastada freqüentment amb la seva contemporània: l'escola cartogràfica italiana, tot i que aquest nom està impròpiament atribuït, atès que Itàlia, com a nació, no va existir fins al 1861,. Així doncs, si es parla de l'escola mallorquina s'hauria de parlar de dues escoles cartogràfiques a Itàlia: la genovesa i la veneciana.

Orígens miniatura|Territoris controlats per Pere el Cerimoniós, c. 1350

Segons alguns estudiosos (entre ells Adolf Erik Nordenskjöld), els catalans van ser els responsables de la invenció (c. 1300) d'un "portolà normal" (o "carta portolana normal"), que era una carta nàutica detallada i realista, quadriculada amb una xarxa de rumbs, amb les línies de vents que s'utilitzaven per deduir el rumb exacte a seguir per a la navegació entre dos punts donats. Que hauria estat feta per cosmògrafs i cartògrafs catalans, fruit de l'experimentació i desenvolupament de les seves pròpies tècniques cartogràfiques.

Altres autors, entre ells Rey Pastor, mantenen la teoria de que el "portolà normal" no podia venir d'observacions fetes amb la brújola, ja que no té prou precisió angular, i el fan descendent d'un mapa dibuixat en temps de l'Imperi romà, en que es disposava d'unes tècniques d'agrimensura molt precisa per a la seva xarxa de vies romanes. El "portolà normal" s'hauria aconseguit per la relació catalana amb Constantinople, quan Roger de Llúria fou nomenat primer Mega-Duc i després Cèsar.Cartography in the Byzantine Empire. o. A. W. DILKE.

Mapa de Juli Cèsar i Octavi August L'any 44 aC, Juli Cèsar va ordenar cartografiar tot l'imperi, però va morir abans que la tasca fos finalitzada.

Els treballs començaren l'any 44 aC, quan Juli Cèsar i Marc Antoni eren cònsols, i duraren 25 anys. L'any 19 aC, sota la supervisió de Sentius Saturninus i Lucretius Cinna, el projecte es considerà finalitzat.

Mapa d'Agripa Agripa, a més de dedicar-se a moltes altres activitats, era un estudiós de la geografia. Basant-se en els treballs previs va concebre un mapa del món conegut que es “pintaria” en un pòrtic que volia construir a Roma.

Segons descripcions posteriors (entre altres de Plini el Vell), el Pòrtic Vipsania fou en gran part construït per la seva germana i inaugurat per August. El mapa fou pintat i estava exposat al públic.

No és clar si aquell mapa era circular, el·líptic o rectangular. Fins i tot hi ha estudiosos que opinen que es tractava de tres mapes rectangulars.El mapa de Agripa. GRUPO "ORBIS TERRARUM". ZARAGOZA.

Carta romana d'Orient de 1081? Aparentment Aleix I Comnè va dibuixar i trametre un mapa de les costes properes a Durrës al seu almirall Isaac Contostéfano. La carta incloïa la costa oriental (Il·líria) i la costa occidental de l'Adriàtic. L'emperador romà d'Orient va indicar altres detalls de navegació: ancoratges segurs, vents favorables i contraris, etc.

1270. Primer esment d'una carta portolana El primer document que dona testimoni de l'ús d'una carta nàutica a bord d'un vaixell parla del viatge per mar del rei Lluís IX de França en la Vuitena Croada. Els pilots genovesos són consultats sobre la posició de la nau del rei després d'una tempesta i comproven la situació estimada en una carta marina.

Portolans catalans Els portolans, que van aparèixer sobtadament després del 1300, constitueixen una gran evolució sobre tots els mapes anteriors coneguts. A diferència del mapamundi circular de la tradició acadèmica cristiana, el portolà es va orientar cap al nord, i es va centrar en una representació realista de les distàncies geogràfiques amb un grau de precisió que és sorprenent, fins i tot per als estàndards moderns. Els historiadors especulen que el portolà es va dibuixar a partir de la informació de primera mà dels navegants i comerciants, possiblement ajudats per astrònoms, i van ser orientats per al seu ús en la navegació, en particular, traçant les rutes de navegació mitjançant la brúixola.

Catalunya (i la seva illa de Mallorca), situada a l'extrem oest del Mediterrani, tenia una llarga història dins l'entorn de la navegació. Comerciants musulmans i jueus van participar en un intens comerç a través del Mar Mediterrani, amb Itàlia, Egipte i Tunísia, i al el seu comerç va entrar a l'Atlàntic, arribant fins a Anglaterra i els Països Baixos. Mallorca, governada com a regne musulmà independent durant bona part de l'Alta Edat Mitjana, va passar a domini cristià el 1231 conquistada per Jaume I, encara que en llegar-la al seu fill va conservar la seva independència com a Regne de Mallorca per etapes: amb Jaume II 1276-1285, sense ell 1285-1294 i amb vassallatge (Pau d'Anagni) de 1295 al 1344, quan va ser annexionada permanentment per Pere Terç, a la seva Corona. Això va coincidir amb un període d'expansionisme dels hereus de Jaume I a través del Mediterrani que van conquistar Sardenya i Còrsega, Sicília i Grècia (Atenes i Neopatria), en el qual l'experiència nàutica, cartogràfica i mercantil catalanes van tenir molta importància. Frares i marins catalans van encapçalar la colonització de les Illes Canàries tot just descobertes a l'Atlàntic, fundant el bisbat de Telde que va durar des de 1340 fins a la dècada de 1410, amb el final del cisma d'Avinyó.

Controvèrsia sobre l'origen del portolà miniatura|Fotografia de la Carta Pisana miniatura|Carta portolà d'Angelino Dulcert, signat a Mallorca l'any 1339 Tant Catalunya com Gènova han reclamat la invenció del portolà, i és poc probable que aquesta qüestió arribi a resoldre's algun dia. De les poques cartes que han sobreviscut fins als nostres dies, la Carta Pisana, una carta portolana, feta a finals del (1275-1300), és la carta nàutica més antiga que es conserva. Els primers els existents, des de la primera meitat del , semblen haver estat construïts pels cartògrafs genovesos, amb els gràfics mallorquins fent la seva aparició només a la segona meitat del segle. Com a resultat, molts historiadors han argumentat que la cartografia mallorquina derivat dels genovesa, citant la misteriosa figura d'Angelino Dulcert, com un possible immigrant genovès (sense poder-ho demostrar) que treballava a Mallorca en els anys 1330, com l'intermediari clau en la transmissió.e.g. Caraci, 1959. More extreme claims were articulated earlier by Magnaghi (1909), who attempts to appropriate not only Dulcert, but Soler, Rosell and others, into the Italian pantheon.

Els catalans van ser grans navegants i cartògrafs. El seu coneixement geogràfic es va obtenir a partir de la seva pròpia experiència i es va desenvolupar en un ambient multicultural. Comerciants musulmans i jueus van participar en un intens comerç amb Egipte i Tunísia, i al van començar a fer negocis amb Anglaterra i Holanda. Aquests grups no estaven limitats per les regles imposades pel marc cristià, i els seus mapes estaven molt per davant del seu temps. El professor Gerald Crone, autor de llibres sobre la cartografia medieval, va dir d'aquests cartògrafs, que "... es van llançar fora dels límits de la tradició i anticipen els assoliments del Renaixement". Els mapes que van fer eren molt benvolguts pels prínceps i governants catalans i d'altres països. Els mapes realitzats a Mallorca eren fàcils de reconèixer per les seves il·lustracions de colors brillants de característiques i representacions-retrats de governants estrangers significatius geogràficament."Newberry Library" . Retrieved 2010-04-28. 

D'altra banda, alguns estudiosos han abraçat la hipòtesi primera remesa per AE Nordenskiöld, que les llistes de supervivents són enganyoses, que els mapes més antics genovesos són còpies simplement fidels d'un prototip conjecturat (ara perdut), recopilat al voltant del 1300 per un desconegut cosmògraf de Mallorca, possiblement amb la participació de Ramon Llull.Nordenskiöld (1896, 1897). Una posició intermèdia reconeix la prioritat genovesa, però insisteix en el fet que l'escola mallorquina va tenir un origen autònom, en el millor dels casos "inspirada" (però no derivada) de la genovesa.Winter (1958). Recerques recents s'inclinen cap a la primera interpretació, però al mateix temps frenen algunes de les reclamacions italianes més extremes i reconeixen el desenvolupament distintiu mallorquí.e.g. Pujades (2007); Campbell (1987; 2011)

Estil català miniatura|Una part de l'Atles català creat pel cartògraf de Mallorca Abraham Cresques Sense importar l'origen exacte, els historiadors coincideixen que els mallorquins van desenvolupar el seu propi estil distintiu o "escola" de cartografia portolana, que pot distingir-se de la "escola italiana". Ambdós estils de portolans, italians i mallorquins es van centrar en la mateixa àrea geogràfica, àrea de vegades anomenada del "portolà normal": el Mar Mediterrani, el Mar Negre i la costa de l'oceà Atlàntic fins a prop de Flandes - en poques paraules, l'àrea per la qual viatjaven amb freqüència els comerciants i mariners catalans contemporanis.

Amb el temps, mentre el coneixement nàutic avançava, alguns cartògrafs començaren a estirar els límits geogràfics del portolà normal, incloent una franja més gran de l'oceà Atlàntic incloent les illes de l'Atlántic (reals i mítiques), un tram més llarg de la costa d'Àfrica occidental cap al sud, el Mar Bàltic al nord i el Mar Caspi a l'est. No obstant això, el focus central es va mantenir en tot moment en el Mediterrani i l'escala rares vegades va canviar.

L'estil català, amb uns inicis ja perceptibles en la carta de 1339 d'Angelino Dulcert i amb un epítom en l'Atles Català de 1375 (atribuït al cartògraf mallorquí Abraham Cresques), conté una gran quantitat de detalls i l'interior esta replet de riques il·lustracions acolorides que representen ciutats, muntanyes, rius i algunes persones en miniatura. Entre les persones en miniatura que es troben habitualment en molts mapes catalans, hi ha representacions dels comerciants de la Ruta de la Seda, de la ruta transsahariana, l'Emperador de Mali assegut sobre una mina d'or i la nau de Jaume Ferrer, navegant cap el Riu d'Or.

Característiques Característiques per excel·lència replicades en gairebé tots els Portolans Catalans:

Notes i etiquetes disperses escrites en català El Mar Roig pintat de vermell Les muntanyes de l'Atles representades com una palmera Els Alps dibuixats com una pota de gall El Tajo com un bastó de pastor, amb una corba al voltant de Toledo. El Danubi com una cadena d'enllaços o monticles. Bohèmia com una ferradura L'illa canària de Lanzarote acolorida amb una Creu de Sant Jordi (creu vermella sobre fons blanc). L'illa de Rodes també acolorida amb un escut amb una creu.