fou un Gran Mestre d'escacs estatunidenc, onzè Campió del món entre 1972 i 1975, i número 1 mundial a la llista d'Elo de la FIDE entre 1971 i 1975. Hom el considera un dels millors escaquistes de la història.
Era un prodigi dels escacs, que el 1958, a només 14 anys, es va proclamar campió absolut dels Estats Units. El mateix any va aconseguir el títol de Gran Mestre. El 1964 va guanyar el mateix torneig amb un resultat perfecte (11 victòries). Després de classificar-se pel Campionat del món de 1972, Fischer va escombrar Mark Taimànov i Bent Larsen en matxs per 6-0, totalitzant en un cert moment 19 victòries consecutives en condicions de torneig oficial, rècord encara inigualat. Després de guanyar un altre matx contra Tigran Petrosian, Fischer va guanyar el títol mundial contra un altre soviètic, Borís Spasski a Reykjavík, Islàndia, en un matx que va ser publicitat com a un enfrontament més entre els Estats Units i l'URSS en el marc de la guerra freda i que va atraure més atenció mundial que cap altre enfrontament en la història dels escacs.
El 1975 va perdre el seu títol després de no haver arribat a un acord amb la FIDE sobre les condicions per la disputa del matx contra el candidat soviètic, Anatoli Kàrpov, que va ser proclamat campió. Kàrpov havia estat el jugador preparat per l'aparell soviètic per enfrontar-s'hi com també ho havia estat l'antecessor al títol mundial Tigran Petrossian. A partir d'aquell moment Fischer va desaparèixer de la vida pública, llevat d'algunes notícies sobre el seu comportament erràtic. El 1992, després de gairebé vint anys retirat, va tornar a jugar una "nova final" no oficial contra Spasski en la qual hi va haver una gran bossa de premis, aquesta vegada a la Iugoslàvia, i que va guanyar per 10-5. En aquell moment Iugoslàvia patia un embargament econòmic de les Nacions Unides, i les conseqüències d'aquest matx foren l'emissió d'una ordre d'arrest contra ell als Estats Units (tornar al país li hauria suposat com a mínim deu anys de presó) i la confiscació de tots els seus béns, per desobeir l'ordre executiva del Govern Federal de no jugar a Iugoslàvia. Després d'això Fischer va exiliar-se, i després d'un intent de capturar-lo mitjançant una extradició des del Japó en 2004 que quasi es va materialitzar, va ser acollit per Islàndia, que li va oferir la nacionalitat mercès a una acta especial de l'Alþingi, i va viure en aquell país des del 2004 fins a la seva mort el gener de 2008, que va succeir a seixanta-quatre anys, els mateixos que caselles té el tauler de joc, fent així un ullet irònic del que seria una profecia autocomplerta.
Fischer va deixar nombroses contribucions als escacs. El seu llibre My 60 Memorable Games, publicat el 1969, és considerat una obra bàsica de la literatura escaquística. Els anys noranta, va patentar un innovador sistema de control de temps que afegia temps després de cada moviment, actualment una pràctica habitual en torneigs. També va inventar-se els escacs aleatoris de Fischer, també coneguts com a Chess960, una variació dels escacs en què la posició inicial de les peces es tria aleatòriament entre 960 possibles posicions.
Fischer va fer també nombroses declaracions antisemites i negava l'Holocaust; el seu antisemitisme, professat almenys des dels anys seixanta, fou un tema destacat en observacions que feia tant en la seva vida pública com privada. Hi ha hagut comentaris i especulacions generalitzades sobre el seu estat psicològic, basats en les seves opinions extremes i el seu comportament inusual.
Primers anys Bobby Fischer va néixer a l'Hospital Michael Reese a Chicago, Illinois, el 9 de març de 1943.Brady 1973, p. 2. Sa mare, Regina Wender Fischer, era ciutadana estatunidenca, nascuda a Suïssa; els pares d'ella eren jueus polonesos.Edmonds & Eidinow 2004, p. 313.Edmonds & Eidinow 2004, p. 27. "…aparentment ella no era practicant." Criada a St. Louis (Missouri), Regina va fer de professora, infermera, i posteriorment metgessa.
Després de graduar-se a la universitat quan era adolescent, Regina va viatjar a Alemanya per visitar el seu germà. Va ser allà on va conèixer el genetista i futur guanyador del Premi Nobel Hermann Joseph Muller, que la va persuadir de traslladar-se a Moscou per estudiar medicina. Es va matricular a la Primera Universitat de Medicina de Moscou Ivan Sétxenov, on va conèixer Hans-Gerhardt Fischer, també conegut com a Gerardo Liebscher, un biofísic alemany, amb qui es va casar el novembre de 1933.Brady 2011, p. 7–8. El 1938, Hans-Gerhardt i Regina van tenir una filla, Joan Fischer. La reaparició de l'antisemitisme sota Stalin va portar a Regina a anar amb Joan a París, on Regina va fer de professora d'anglès. L'amenaça d'una invasió alemanya va fer que marxessin als Estats Units el 1939. Regina i Hans-Gerhardt ja s'havien separat a Moscou, tot i que no es van divorciar oficialment fins al 1945.
En el moment del naixement del seu fill, Regina no tenia llar fixaBrady 2011, p. 8. i anava canviant de llocs de treball i escoles d'arreu del país per mantenir la seva família. Es va dedicar a l'activisme polític i va criar tant Bobby com Joan com a mare soltera.Brady 2011, p. 9. "La família va viure a [Califòrnia, Idaho, Oregon, Illinois i Arizona] abans de traslladar-se a Nova York. La flexibilitat i la desesperació de Regina la van portar a una sorprenent gamma de feines. Va ser soldadora, mestra d'escola, rebladora, treballadora agrícola, ajudant de toxicòloga i taquígrafa, tot a principis i mitjans dels anys quaranta."Edmonds & Eidinow 2004, p. 5.
El 1949, Regina va traslladar la família a ManhattanBrady 2011, p. 10. "A principis de 1949, Regina Fischer va agafar l'habitatge més barat que va poder trobar quan va traslladar la família (Bobby, Joan i ella mateixa) al carrer 13-est a Manhattan, davant de l'entrada posterior de la cuina del famós restaurant Luchow's, on molts dels millors escaquistes de tant en tant sopaven. Els Fischer mai no es van poder permetre el luxe de menjar-hi. L'entrada de l'apartament estava mig amagada per una escalera d'incendis rovellada que passava per davant, i només hi havia un dormitori petit, però el lloguer era de 45 dòlars al mes." i l'any següent a Brooklyn, a la ciutat de Nova York, on va estudiar el seu màster en infermeria i posteriorment va començar a treballar en aquest camp.
Paul Nemenyi, el pare de Fischer El 2002 Peter Nicholas i Clea Benson, del The Philadelphia Inquirer, varen publicar un reportatge d'investigació en què concloïen que el pare biològic de Bobby Fischer fou en realitat Paul Nemenyi. Això no va poder ser confirmat ni per Fischer ni per la seva mare (llavors ja morta). Nemenyi, un matemàtic i físic hongarès d'origen jueu, era considerat un expert en mecànica aplicada de fluids. Benson i Nicholas van continuar el seu treball i van reunir proves addicionals en registres judicials, entrevistes personals i fins i tot un resum de la investigació de l'FBI escrit per J. Edgar Hoover, que va confirmar les seves conclusions anteriors.
Al llarg de la dècada de 1950, l'FBI va investigar Regina i el seu cercle a causa de les seves suposades opinions comunistes i pel fet que va viure a Moscou. Els arxius de l'FBI assenyalen que Hans-Gerhardt Fischer no va entrar mai als Estats Units, i també enregistren que Nemenyi es va interessar molt per l'educació de Fischer.Böhm & Jongkind 2003, p. 22.Entrada Regina Fischer, manifest del passatger, SS Manhattan, 18 de gener de 1939, p. 74, línia 6, consultat el 20 de gener de 2008, via ancestry.com No només es va informar que Regina i Nemenyi havien tingut una relació el 1942, sinó que Nemenyi va pagar mensualment la manutenció dels fills a Regina i va pagar l'escolarització de Bobby fins a la seva pròpia mort el 1952.Böhm & Jongkind 2003, p. 22, 135. Consta que Peter Nemenyi, fill de Paul, va dir als seus amics propers que Fischer era el seu mig germà, mentre es dedicava a esforços per ajudar Fischer després de la mort de Paul el 1952.
Començaments en els escacs miniatura|upright=1.5|William Lombardy i Fischer analitzant, mentre Jack Collins observa El març de 1949, Bobby, de sis anys, i la seva germana Joan van aprendre a jugar als escacs seguint les instruccions d'un joc comprat en una botiga de llaminadures. Citat a Brady 2011, p. 10–11. Quan la Joan va perdre l'interès pels escacs i la Regina no va tenir temps de jugar, Fischer va passar a jugar moltes de les seves primeres partides contra ell mateix.Brady 2011, p. 10–12. Quan la família va anar de vacances a Patchogue, Long Island, Nova York, aquell estiu, Bobby hi va trobar un llibre de partides d'escacs antigues i el va estudiar intensament.Brady 1973, p. 5.
El 1950, la família es va traslladar a Brooklyn, primer a un apartament a la cantonada de Union Street i Franklin Avenue i més tard a un apartament de dues habitacions al 560 de Lincoln Place.Brady 2011, p. 12. Va ser allà on "Fischer aviat va quedar tan absort en el joc que Regina patia perquè passava massa temps sol". Com a resultat, el 14 de novembre de 1950, la Regina va enviar una postal al diari Brooklyn Eagle, buscant publicar un anunci preguntant si altres nens de l'edat de Bobby podrien estar interessats a jugar als escacs amb ell. El diari va rebutjar el seu anunci, perquè ningú no sabia com classificar-lo, però va enviar la seva consulta a Hermann Helms, el "degà dels escacs americans", que li va dir que el mestre Max Pavey, antic campió escocès, faria una exhibició de simultànies el 17 de gener de 1951.Fischer 1959, p. xi.Brady 1973, p. 5–6. Fischer hi va participar. Tot i que va aguantar durant 15 minuts, atraient una multitud d'espectadors, finalment va perdre davant el mestre d'escacs.Brady 2011, p. 17–18.
Un dels espectadors era el president del Brooklyn Chess Club,Brady 2011, p. 18. Carmine Nigro, un monitor d'escacs i expert d'escacs amb força quasi de Mestre.Brady 2011, p. 20. Nigro va quedar molt impressionat amb el joc de Fischer i el va fer entrar al club i va començar a fer-li classes.Fischer 1959, pp. xi–xii.Brady 1973, p. 7.Brady 2011, p. 19–21. Fischer va assenyalar del seu temps amb Nigro: "Possiblement, el senyor Nigro no era el millor jugador del món, però era un molt bon professor. Conèixer-lo probablement va ser un factor decisiu per seguir endavant amb els escacs".Fischer 1959, p. 2.
Nigro va acollir el primer torneig d'escacs de Fischer a casa seva el 1952.Brady 2011, p. 21. L'estiu de 1955, Fischer, llavors amb 12 anys, va ingressar al Manhattan Chess Club.Fischer 1959, p. xii.Brady 2011, p. 38–39. La relació de Fischer amb Nigro va durar fins al 1956, quan Nigro es va mudar.Brady 2011, p. 52.
El Hawthorne Chess Club El juny de 1956, Fischer va començar a assistir al Hawthorne Chess Club, amb seu la casa del mestre John "Jack" W. Collins.Brady 2011, p. 6. Collins ensenyava escacs als nens, i ha estat descrit com el professor de Fischer,Collins 1974, p. 47. «Va ensenyar a Bobby Fischer a jugar als escacs; és la manera com de vegades em presenten públicament i privada» però el mateix Collins va suggerir que en realitat no va ensenyar a Fischer,"Collins, per la seva banda, va dir que mai va "ensenyar" a Bobby en el sentit més estricte" i que Fischer "ja en sabia abans de ser instruït per ell". Collins 1974, p. 48–49. Citat a Brady 2011, p. 52. i la relació es podria descriure amb més precisió com una de mentoria."Fischer també va ser extremadament afortunat de tenir John W. (Jack) Collins, un mestre d'escacs, que li va ser amic, guia i mentor durant els seus primers anys de formació". Arthur Bisguier, a Wade & O'Connell 1973, p. 44.
Fischer va jugar milers de ràpides i partides amistoses amb Collins i altres jugadors forts, va estudiar els llibres de la gran biblioteca d'escacs de Collins i va menjar gairebé tants sopars a casa de Collins com a la seva.Brady 1973, p. 10–11.Collins 1974, p. 34–35.Fischer 1959, p. xiii.
Primers triomfs miniatura|esquerra|Fischer a Cuba, el març de 1956