Ballad of Heroes, op. 14, per a tenor (soprano), cor i orquestra fou composta per Benjamin Britten el 1939 sobre un text de W. H. Auden i Randall Swingler. Va ser estrenada el 5 d'abril de 1939 al Queen's Hall de Londres per al Festival of Music For The People, on va ser dirigida pel compositor Constant Lambert amb l'Orquestra Simfònica de Londres. Dura uns 18 minuts i el va dedicar a Montagu Slater i la seva muller Enid.
Seccions Funeral march (Randall Swingler) Scherzo – Dance of Death (W.H. Auden) Recitative and Choral (Randall Swingler i W.H. Auden)
Origen i context El 21 d’abril de 1936, Benjamin Britten va estrenar a Barcelona, amb Antoni Brosa al violí, la seva Suite per a violí i piano, op. 6, dins del Festival de la SIMC, esdeveniment que també va acollir l’estrena mundial del Concert a la memòria d’un àngel d'Alban Berg. Poc després, Britten va compondre el seu Concert per a violí especialment per a Brosa, qui el va interpretar amb la Filharmònica de Nova York dirigida per Barbirolli. Durant aquest festival, Britten va conèixer Lennox Berkeley, amb qui va crear una suite basada en danses tradicionals catalanes, Mont juic, finalitzada el 1937. En aquest període, marcat per l’inici de la Guerra Civil espanyola, Britten va canalitzar la seva sensibilitat i compromís polític en obres com Advance Democracy (1938), per a cor a quatre veus amb text de Randall Swingler del diari Daily Worker, i en música incidental per a la peça Old Spain de Slater, avui desapareguda.
Abans de partir cap a Amèrica, Britten va redactar amb gran rapidesa una obra coral amb textos de W. H. Auden i Randall Swingler destinada a un concert commemoratiu en honor als membres britànics caiguts de les Brigades Internacionals durant la Guerra Civil espanyola. Aquestes forces antifeixistes, cada vegada més influïdes per la política soviètica, van marcar el context històric que inspirà el compositor i explicaria, en part, la seva decisió de traslladar-se temporalment a Amèrica. En termes musicals i ideològics, Ballad of Heroes constitueix la proposta més explícitament política de Britten. Molt temps després, Britten, va revisar la partitura i la va re-estrenar al Festival d'Aldeburgh de 1973.
W. H. Auden va mantenir una estreta amistat amb Britten i va desenvolupar una relació molt productiva amb diversos compositors del . A més de proporcionar textos i poemes musicats, Auden va elaborar llibrets per a obres com The Rake's Progress de Stravinski, Paul Bunyan de Britten, The Bassarids de Henze i parts del complex llibret d'Un re in ascolto de Berio. El 1937, Auden va viure una estada a la Guerra Civil espanyola al costat del bàndol republicà, exercint com a conductor d’ambulància i reporter, experiència que reforçà la seva afinació ideològica i emocional amb Britten.
Anàlisi musical Ballad of Heroes, concebuda com a homenatge als soldats britànics morts a les Brigades Internacionals durant la Guerra Civil espanyola, adopta una estructura tripartida. El primer moviment, basat en textos de Randall Swingler, pren la forma d’una Marxa fúnebre amb reminiscències del llenguatge orquestral de Gustav Mahler. El segon moviment, un Scherzo amb caràcter fantasmagòric, titulat Dansa de la mort i amb versos d'W. H. Auden, evidencia influències mahlerianes i, en certs passatges, de Dmitri Xostakóvitx. L’obra culmina amb un Recitatiu i coral que reprèn els temes i l’atmosfera del primer moviment, combinant textos de Swingler i Auden. Tant pel seu contingut antibèl·lic com pels seus recursos tècnics i expressius, Ballad of Heroes pot considerar-se un precursor evident de la posterior obra magna de Britten, el War Requiem de 1961.
Referències
Categoria:Obres de Benjamin Britten Categoria:Composicions musicals del 1939 Categoria:Cantates del segle XX