Les Illuminations (Les il·luminacions), op. 18, és un cicle de cançons del compositor Benjamin Britten, interpretat per primera vegada l'any de 1940. Està compost per a soprano o tenor solista i orquestra de cordes. La lletra del cicle va ser presa dels poemes en vers i prosa d'Arthur Rimbaud, de la seva col·lecció Les Illuminations (1872-1873).

Història Verlaine va donar a conèixer amb el títol Les Illuminations un conjunt de textos escrits per Rimbaud entre 1873 i 1874, i va ser Auden qui va acostar Britten a la poesia de Rimbaud. Sobre aquests fragments del retaule excepcional de proses poètiques, Britten va compondre la seva obra més primerenca d’aquest repertori. Impactat per la intensitat emocional dels textos, el compositor els va posar música tan aviat com els va llegir. Les dues primeres peces, Marine i Being beauteous, van ser escrites el març de 1939 mentre Britten residia a Suffolk i estrenades aquell estiu als The Proms de Londres; la resta de les cançons es van compondre posteriorment a Amityville, Long Island, entre juliol i octubre, durant el seu exili als 25 anys arran de la Segona Guerra Mundial. Malgrat aquest context, el cicle presenta una unitat interna notablement coherent. La versió original està concebuda per a soprano —tot i que la primera edició ja inclou l’opció de cantada per tenor— acompanyada d’una orquestra de corda. L’estrena va tenir lloc el gener de 1940 a Londres, amb Sophie Wyss, destinatària de l’obra, i l’Orquestra de Boyd Neel, mentre Britten no hi era present.

Va ser el primer cicle de cançons de Britten a assolir una notable popularitat. Originalment estava concebut per a soprano, i el biògraf David Matthews assenyala que resulta "molt més sensual quan s’interpreta amb la veu de soprano per a la qual van ser pensades les cançons". Tot i això, l’obra també pot ser cantada per tenor, com sol succeir; de fet, Britten la va dirigir amb la seva parella Peter Pears com a solista només dos anys després de l’estrena.

Representacions La primera interpretació del cicle va ser el 30 de gener de 1940 en el Aeolian Hall de Londres, per Sophie Wyss, a qui està dedicat el cicle - encara que hi ha dedicatòries per a cadascuna de les seccions. En aquesta ocasió, Boyd Neel va dirigir l'orquestra de cordes.

Anàlisi musical En una carta dirigida a Sophie Wyss, Britten assenyala la complexitat interpretativa de l’obra, advertint que «qualsevol cosa relacionada amb Rimbaud ha de ser enigmàtica». Segons el compositor, Les Illuminations reflecteixen visions celestials que el poeta ha rebut, i que ell mateix com a compositor també ha experimentat. No es tracta de visions literalment divines, sinó de la dimensió elevada dels éssers humans. Britten subratlla que la clau interpretativa de l’obra es troba en l’última línia de Parade: "J'ai seul la clef de cette parade sauvage"—Només jo tinc la clau d’aquesta farsa salvatge. Aquesta línia reapareix abans de la serena Départ i, harmònicament, a la Fanfarre inicial i al final de lInterlude orquestral, amb la superposició de dos acords majors separats per un tritó. Britten insistia que s’interpretés amb suavitat però amb màxima rellevància, mantenint el seu caràcter heràldic.

Les Illuminations constitueix, en la seva totalitat, un retrat hipnòtic de la realitat, teixit amb ambigüitats entre la llum de l’esperança i la foscor de la perplexitat. Els versos de Rimbaud ofereixen imatges nítides i concretes, però la música de Britten amplifica les seves tensions emocionals, intensificant tant la nostàlgia com l’aspror latent. El compositor es veu clarament seduït per l’energia extrema dels textos i els dota d’un llenguatge sonor que subratlla l’atmosfera única de cada fragment.

Estructura L'obra dura al voltant de 21 minuts. Està constituïda per nou moviments:

1. Fanfare - Maestoso. Largamente  2. Villes - Allegro energico  3a Phrase y Antique - Lento ed estatico 3b. Allegretto, un poco mosso  4. Royauté - Allegro maestoso  5. Marine - Allegro con brio  6. Interlude - Moderato ma comodo  7. Being beauteous - Lento ma comodo  8. Parade - Alla marcia  9. Départ - Largo mesto. Largamente.

Referències

Categoria:Cicles de cançons de Benjamin Britten Categoria:Composicions musicals del 1940