Jacques Hochmann (Saint-Étienne, 1934) és un psiquiatre i psicoanalista francès especialitzat en el camp de la infància, especialment l'autisme.
És professor emèrit a la Universitat de Lió I - Claude-Bernard, membre honorari de la Societat Psicoanalítica de París i doctor honoris causa dels hospitals de Lió, membre de l'Acadèmia de Ciències, Lletres i Belles Arts de Lió.
Carrera Abans de practicar la psicoanàlisi i la psiquiatria, Jacques Hochmann es va orientar primer en la neurociència i volia practicar la medicina experimental mentre es formava en neurologia i psiquiatria. Després va treballar en criminologia, especialment amb adolescents delinqüents. Va ser després que va poder anar als Estats Units, on va conèixer les idees de Carl Rogers directament d'ell. També a Amèrica es va trobar amb els inquilins de l'Escola de Palo Alto i va aprendre sobre la dinàmica del grup en l'orientació de Kurt Lewin.
Va passar la major part de la seva carrera a Lió, on va ser professor universitari de psiquiatria infantil. Va crear i dirigir a Villeurbanne l'ITTAC (Institut per al tractament dels trastorns de l'afectivitat i de la cognició), un centre públic per a l'atenció ambulatòria psiquiàtrica per a nens i adolescents, on va organitzar, en particular, un servei atenció d'educació especial i suport a la integració social i escolar per a joves amb trastorn generalitzat del desenvolupament (TGD). Ha contribuït significativament al desenvolupament de la psiquiatria d'àrea i ha escrit nombrosos articles i llibres sobre l'atenció psiquiàtrica, l'autisme i la història de la psiquiatria.
Com a psicoanalista, es va interessar per l'aplicació de la psicoanàlisi a l'estudi dels textos literaris.
Publicacions La relation clinique en milieu pénitentiaire, Paris, Masson & Cie Éditeurs, 1964 Pour une psychiatrie communautaire, Paris, Le Seuil, 1971. Pour soigner l'enfant psychotique, Toulouse, Privat, 1984, . Esprit, où es-tu ? Psychanalyse et neurosciences, Paris, Éditions Odile Jacob, 1991, (amb Marc Jeannerod). L'institution sans institution, Cahiers de l'IPC, n°1, pàgines 33-42, 1985, La Consolation, Paris, Paris, Ed. Odile Jacob, 1994, . Psychanalyse, neuro-sciences, cognitivismes, Paris, PUF, «Débats de psychanalyse Monographies RFP», 1997. Pour soigner l'enfant autiste, Paris, Ed. Odile Jacob, 1997, . - reed. 2013, . Autismes de l'enfance, Paris, PUF, «Monographies de psychanalyse», 1997. Histoire de la psychiatrie, Paris, PUF, «Que sais-je ?», 2004, . Histoire de l'Autisme, Paris, Ed. Odile Jacob, 2009, Prix Demolombe 2010 de l'Académie des Sciences morales et politiques, . Trente années de psychiatrie lyonnaise. En l'honneur du professeur Jean Guyotat, Césura, Lyon, 1991 Une histoire de l'empathie: Connaissance d'autrui, souci du prochain, Odile Jacob, 2012 Les antipsychiatries, une histoire, Paris, Odile Jacob, 2015 La Psychiatrie pour les Nuls, Paris, First Éditions, 2015
Declaració de posició Jacques Hochmann pren una postura en el context d'una batalla ideològica contra l'autisme a escala internacional, especialment a França. Es manifesta obertament per a la defensa de la psicoanàlisi aplicada a l'autisme, contra la militància d'associacions franceses de pares de nens autistes que els acusa de «pensament totalitari» i «caricatura de la psicoanàlisi», i contra la de les pròpies persones autistes, a qui els acusa del comunitarisme i de promoure l'afirmació de la condició autista com a vestimenta social. issn 1639-8319.
Referències
Bibliografia
Categoria:Psicoanalistes francesos Categoria:Psicòlegs francesos Categoria:Persones de Saint-Étienne Categoria:Científics d'Alvèrnia-Roine-Alps Categoria:Alumnes de la Universitat de Lió Categoria:Nascuts el 1934