nom artístic de Joan Chandos Baez és una cantant estatunidenca de música folk, coneguda com «la reina de la cançó protesta». Caracteritzada per una veu potent, aguda, pròxima a la d'una soprano, i amb un vibrato controlat per a potenciar la dramatització de les lletres de les cançons, Joan Baez és la màxima figura de la cançó protesta sorgida en els anys 1960 amb motiu de la Guerra del Vietnam. El seu repertori, no obstant això, abasta també la música tradicional, el country i el folk-rock. Baez ha actuat públicament durant més de 60 anys, publicant més de 30 àlbums. Dominant el castellà i l'anglès, també ha gravat cançons en català (Rossinyol que vas a França) i almenys cinc idiomes més.
Va començar la seva carrera discogràfica l'any 1960 i va aconseguir un èxit immediat. Els seus tres primers àlbums en solitari, Joan Baez, Joan Baez, Vol. 2 i Joan Baez in Concert, tots van aconseguir l'estat de discs d'or. Tot i que ella mateixa és compositora, Baez en general interpreta l'obra d'altres compositors, havent gravat cançons de the Allman Brothers Band, the Beatles, Jackson Browne, Leonard Cohen, Woody Guthrie, Violeta Parra, the Rolling Stones, Pete Seeger, Paul Simon, Stevie Wonder, Bob Marley, i molts altres. Va ser una de les primeres artistes importants a gravar les cançons de Bob Dylan a principis dels anys 60; Baez ja era un artista reconeguda internacionalment i va fer molt per popularitzar els primers esforços d'ell per escriure cançons. En els seus àlbums posteriors ha tingut èxit interpretant el treball de compositors més recents, com ara Ryan Adams, Josh Ritter, Steve Earle, Natalie Merchant i Joe Henry.
Les cançons aclamades de Baez inclouen Diamonds & Rust i versions de There but for Fortune de Phil Ochs i The Night They Drove Old Dixie Down de The Band. També és coneguda per Farewell, Angelina, Love Is Just a Four-Letter Word, Forever Young, Here's to You, Joe Hill, Sweet Sir Galahad i "We Shall Overcome". Baez va interpretar catorze cançons al Festival de Woodstock de 1969 i ha mostrat tota la vida un compromís amb l'activisme polític i social en els camps de la no-violència, drets civils, drets humans, i el Medi ambient. Baez va ser inclosa al Rock and Roll Hall of Fame el 7 d'abril de 2017.
Biografia Infància i família Filla d'un físic mexicà, Albert Baez, i d'una professora de literatura, Joan Chandos Baez (nascuda Bridge), cosina del físic John Baez, tenia dues germanes, Pauline Thalia Baez Bryan (1938–2016), a vegades coneguda professionalment com Pauline Marden, i Margarita Mimi Baez Fariña (1945–2001), generalment millor coneguda com Mimi Fariña. En diferents graus, ambdues dones també eren activistes polítiques i músics com la seva germana. També destaquen per haver estat casades amb altres artistes nord-americans: Pauline (breument) amb el pintor Brice Marden i Mimi amb l'autor i músic Richard Fariña, amb qui va col·laborar durant diversos anys.
La família Báez es va convertir al quaquerisme durant la infància de Joan, i ella ha continuat identificant-se amb la tradició, especialment en el seu compromís amb el pacifisme i les qüestions socials. Mentre creixia, Baez va ser sotmesa a insults i discriminació racials a causa de la seva herència mexicana. En conseqüència, es va involucrar amb una varietat de causes socials al començament de la seva carrera. Ella es va negar a tocar en qualsevol lloc d'estudiants blancs que estiguessin segregats, la qual cosa significava que quan feia una gira pels estats del sud, només tocaria a les universitats negres.
A causa del treball del seu pare amb la UNESCO, la seva família es va traslladar moltes vegades, vivint a ciutats dels Estats Units, així com a Anglaterra, França, Suïssa, Espanya, Canadà i Orient Mitjà, inclòs l'Iraq. Joan Baez es va involucrar amb una varietat de causes socials al començament de la seva carrera, inclosos els drets civils i la no violència. La justícia social, va afirmar a la sèrie de PBS American Masters, és el veritable nucli de la seva vida, «que sembla més gran que la música». Baez va passar gran part de la seva joventut formativa vivint a l'àrea de la badia de San Francisco, on es va graduar a Palo Alto High School el 1958.
A la seva adolescència, un amic seu li va regalar un ukelele, amb el qual va aprendre a tocar quatre acords i va començar a tocar R&B, la música que solia escoltar a la ràdio. No obstant això, els seus pares tenien por que la música la portés a terrenys com la drogoaddicció. Amb tretze anys, el seu oncle la va portar a un concert del músic Pete Seeger, amb la música del qual Báez es va commoure. Poc després va començar a practicar les cançons del seu repertori musical ia interpretar-les en directe. Una de les seves primeres aparicions públiques va ser en un retir espiritual de Saratoga (Califòrnia), amb un grup del Temple Beth Jacob, una congregació de Redwood City. Pocs anys després, el 1957, Báez va comprar la seva primera guitarra acústica.
Escena musical de Massachusetts El 1958, el seu pare va acceptar un treball al Massachusetts Institute of Technology i es va traslladar amb la seva família a la ciutat. Enmig d'un ressorgiment de l'escena folk, Báez va començar a tocar prop de casa seva a Boston i a Cambridge. També va tocar en clubs i va anar a la Universitat de Boston durant sis setmanes. El 1958, al Club 47 de Cambridge, va oferir el seu primer concert. Durant el disseny del pòster del seu concert, Báez va considerar la idea de canviar el seu nom pel de Rachel Sandperl, en homenatge a Ira Sandperl, o pel de Maria, sobre la base de la cançó They Call the Wind Maria. Tot i això, va optar per no fer-ho, per temor que la gent l'acusés de canviar el seu cognom per ser espanyol. Entre el públic hi havia els seus pares, la seva germana Mimi, el seu xicot i un petit grup d'amics, fins a un total de vuit clients. Després de cobrar deu dòlars, Báez va començar a fer concerts al mateix club dues vegades per setmana per 25 dòlars el concert.
Uns mesos després, Baez i dos entusiastes del folk més van fer plans per gravar un disc al celler de casa d'un amic. Els tres van cantar solos i duets i un amic de la família va dissenyar la portada de l'àlbum, que es va publicar a Veritas Records aquell mateix any com a Folksingers 'Round Harvard Square. Més tard, Baez va conèixer Bob Gibson i Odetta, que en aquell moment eren dos dels vocalistes més destacats que cantaven folk i gòspel. Baez cita Odetta com a influència principal juntament amb Marian Anderson i Pete Seeger.BAEZ, Joan. And A Voice To Sing With. Nova York: Simon & Schuster, 2009, pàg. 43 Gibson va convidar Baez a actuar amb ell al Newport Folk Festival de 1959, on els dos van cantar dos duets, Virgin Mary Had One Son i We Are Crossing Jordan River. L'actuació va generar elogis substancials per a la «Madonna descalça» amb la veu d'un altre món, i va ser aquesta aparició la que va portar a Báez a signar amb Vanguard Records l'any següent, tot i que Columbia Records va intentar contractar-la primer.Baez, Joan (1987). And A Voice to Sing With, pp 61–62. Més tard, Baez va afirmar que sentia que li donaria més llicència artística. El sobrenom de Baez en aquell moment, "Madonna", s'ha atribuït a la seva veu clara, cabell llarg i bellesa natural,Abbe A. Debolt, James S. Baugess – The Encyclopedia of the Sixties: A Decade of Culture 1440801029 Pàgina 48 "She received the nickname "Madonna" because of the soulful clarity of her soprano voice, long hair, and natural beauty." i pel seu paper com "Earth Mother".Terrie M. Rooney Newsmakers 1998 : The People Behind Today's Headlines 0787612308 – 1999 pàgina 17 "With her pure, three-octave soprano voice, her long hair and natural good looks, and her unpretentious presence, she came to earn the nickname "Madonna" because she represented the "Earth Mother" for the 1960s generation."
Primers àlbums La seva carrera comença a Boston, on va aconseguir una gran repercussió amb la seva actuació al Newport Folk Festival de 1959. Com a resultat d'això, va gravar el seu disc de debut l'octubre de 1960, titulat només amb el seu nom, per a la companyia Vanguard Records. Compost de 13 cançons tradicionals, algunes d'elles balades infantils, les seves versions han resultat amb el temps gairebé canòniques. Va tenir un èxit moderat, però l'edició d'un segon volum de cançons el 1961 va fer recuperar per al gran públic aquell primer disc, i ambdós es van convertir en grans èxits, com també ho seria el seu tercer disc: Joan Baez in Concert (1962).
Entre 1962 i 1964, Baez va ser el rostre popular de la música folk, es va convertir en l'estrella de festivals i gires i va cantar en actes polítics, entre els quals s'inclouen la Marxa sobre Washington de 1963 pels drets civils. Durant aquest període, va començar a estudiar el treball del llavors desconegut Bob Dylan i, a poc a poc, el seu repertori es va desplaçar del material tradicional al de tipus socialment compromès, d'acord amb l'emergent generació d'artistes dels anys seixanta. El 23 de novembre de 1962, Baez va aparèixer a la portada de Time Magazine, un honor estrany llavors per a músics.
miniatura|esquerra|alt=Baez stands behind a too-tall podium bristling with microphones, wearing a plaid sleeveless top, longish hair in a feather cut | Baez tocant a la Marxa de Washington l'agost de 1963. Va viure amb Bob Dylan entre 1963 i 1965, i junts es van guanyar el títol del «rei i la reina de la cançó protesta». Va lluitar en contra de la Guerra del Vietnam i a favor dels drets civils. Per a això va crear Humanitas, una organització internacional pro drets humans, i el 1963 va fundar a Palo Alto un institut d'estudis sobre la noviolència.
Tot i que principalment és un artista d'àlbums, diversos dels senzills de Baez han arribat a les llistes, el primer va ser la seva versió de 1965 de There but for Fortune de Phil Ochs, que es va convertir en un èxit de les llistes de nivell mitjà als EUA i es va posar entre els deu singles més venuts al Regne Unit.
miniatura|Baez el 1966. Com altres intèrprets de folk, Baez es va veure influenciada per la visita dels Beatles als Estats Units i pel folk-rock de Dylan. A conseqüència d'això, va augmentar el seu instrumental, que fins al moment es basava únicament en la seva guitarra acústica. Va afegir altres instruments als seus enregistraments a Farewell, Angelina (1965), que inclou diverses cançons de Dylan intercalades amb temes més tradicionals, i va arribar a fer servir una orquestra sencera a Joan (1967), on presentava interpretacions de l'obra de compositors contemporanis, com John Lennon i Paul McCartney, Tim Hardin, Paul Simon i Donovan. Va continuar experimentant a la fi de la dècada del 1960, com es comprova en discos com Baptism (1968), en el qual recita poesia, i en Any Day Now (1968), un doble disc de cançons de Dylan amb ambient de country.
El març de 1968, Baez es va casar amb el líder antibel·licista David Harris, empresonat per negar-se a allistar-se a l'exèrcit. Atès que Harris era aficionat al country, Baez va tornar a aquest estil en diversos discos a partir de David's Album. També el 1968, Baez va publicar les seves primeres memòries, Daybreak (per Dial Press). L'agost de 1969, la seva aparició a Woodstock al nord de l'estat de Nova York va augmentar el seu perfil musical i polític internacional, sobretot després de l'èxit de l'estrena del documental Woodstock (1970).
A partir de finals de la dècada de 1960, Baez va començar a escriure moltes de les seves pròpies cançons, començant per Sweet Sir Galahad i A Song For David, ambdues cançons que apareixien al seu àlbum (I Live) One Day at a Time de 1970; Sweet Sir Galahad va ser escrit sobre el segon matrimoni de la seva germana Mimi, mentre que A Song For David va ser un homenatge a Harris. One Day at a Time, com David's Album, presentava un so decididament country.