Maurice Duverger (Angulema, 5 de juny de 1917-París, 17 de desembre de 2014) va ser un jurista, politòleg i polític francès.
Biografia Va ser educat en una escola catòlica de Bordeus. Per influència del seu oncle, des de ben jove es va interessar per la política i va militar en partits d'extrema dreta, amb 17 anys es va unir a la Unió Popular Republicana (UPR) liderada per Philippe Henriot, futur responsable de la propaganda del règim col·laboracionista de Vichy. Tres anys més tard s'adhereix al Partit Popular Francès (PPF) i serà responsable a Bordeus de la Unió Popular de la Joventut Francesa (UPJF), organització juvenil del Partit Popular Francès (PPF). El PPF és un partit feixista liderat per Jacques Doriot, que posteriorment durant l'ocupació serà suport del mariscal Pétain. Abandonarà aquest partit el 1938.
Estudia a la Facultat de Dret de la Universitat de Bordeus, on es doctora el 1940. Desenvoluparà la seva actitvitat universitària com a professor a les Facultats de Dret de Potiers (1942-43), Bordeus (1943-45), París (1955-71) i Universitat de París I (1971-1985) on es jubilarà. És fundador i director de l'Institut d'Estudis Polítics de Bordeus (1948-1955). És un dels fondadors del Departament de Ciències Polítiques de la Sorbona (Paris I), l'any 1969, el primer departament universitari a França dedicat exclusivament a les ciències polítiques. L'any 1976 fundarà a la mateixa Sorbona el Centre d'Anàlisi Comparatiu de Sistemes Polítics (Centre d'Analyse Comparative des Systèmes Politiques).
A més de la seva activitat acadèmica es va dedicar també intensament a la publicació d'articles de premsa. Editorialista del diari Le Monde (des de 1946), col·laboracions als diaris L'Express, Nouvel Observateur i també a premsa estrangera com el Corriere de la Sera i El País.
La seva brillant carrera es va veure enterbolida durant la dècada dels 50 per acusacions d'antisemitisme degut al seu article de doctrina comentant les lleis antijueves promulgades pel règim de Vichy a l'any 1941. Aquesta recurrent polèmica tornar a aflorar més tard quan les revistes Minute el 1968 i Actuel el 1988 el tornen a acusar d'haver legimitat les lleis discriminatòries anti-jueves del règim de Vichy. Però guanya el judici per difamació contra aquestes revistes. De fet ell sempre va defensar el caràcter "purament científic, és a dir, descriptiu i neutre, de l'article"
Des de 1989 fins a 1994 va ser representant del al Parlament Europeu com a independent del Partit Comunista Italià.
Aportacions teòriques És un dels fundadors de la ciència política europea. Autor de nombroses obres de dret constitucional i ciències polítiques.
La seva obra Els partits polítics (1951) esdevingué un clàssic de la sociologia política francesa. Va ser, de fet, el primer autor a establir una connexió directa entre sistema electoral i sistema de partits, atorgant al primer un pes molt major que el que fins llavors se li havia donat i centrant per primera vegada el focus en el qual posteriorment seria un dels principals objectes d'estudi de la ciència política.
Va formular una teoria coneguda com a llei de Duverger, que identifica una correlació entre un sistema de l'elecció i la formació d'un sistema bipartidista.
Analitzant el sistema polític de França de la Cinquena República va encunyar el terme sistema semi-presidencial.
Obra principal Les Constitutions de la France. Paris: PUF, 1944 Les finances publiques. Paris: PUF, 1950. Trad. en castellà: Hacienda pública. Barcelona: Bosch, 1980 Les régimes politiques. Paris: PUF, 1948. Trad. en castellà: Los Regímenes políticos. Barcelona: Salvat, 1952 Les partis politiques. Paris : Lib. Armand Colin, 1951. Trad. castellà: Los partidos políticos. México, D.F.: Fondo de Cultura Económica, 1957 La participation des femmes à la vie politique. Paris : Unesco, 1955 Demain la République. Paris: René Julliard, 1958 La Vè République. Paris: PUF, 1959 Méthodes de Sciences sociales. Paris: PUF, 1961. Trad. en castellà: Métodos de las ciencias sociales. Barcelona: Ariel, 1962 La Viè République et le régime présidentiel. Paris: Arthème Fayard, 1961 De la dictadure. Paris: René Julliard, 1961 Introduction à la politique. Paris: Gallimard, 1964. Trad. en català: Introducció a la política. Sant Cugat del Vallès: Delos-Aymà, 1966. Trad. en castellà: Introducción a la política. Barcelona: Ariel, 1964 Sociologie politique. Paris: PUF, 1966. Trad. en castellà: Sociología política. Barcelona: Ariel, 1982 La démocratie sans le peuple. Paris: Le Seuil, 1967. Trad. en castellà: La democracia sin el pueblo. Barcelona: Ariel, 1967 Institutions politiques et droit constitutionnel. Paris: PUF, (1970). Trad. en castellà: Instituciones políticas y derecho constitucional. Barcelona: Ariel, 1970 Janus: les deux faces de l'Occident. Paris: Arthème Fayard, 1972. Trad. en castellà: Las Dos caras de occidente. Barcelona: Ariel, 1972 Sociologie de la politique. Paris: PUF, 1973. Trad. en castellà: Sociología de la política: elementos de ciencia política. Barcelona: Ariel, 1975 La monarchie républicaine. Paris: Robert Laffont, 1974. Trad. en castellà: La Monarquía republicana, o, como las democracias eligen a sus reyes. Barcelona: Dopesa, 1974 Lettre Ouverte aux Socialistes. Paris: Albin Michel, 1976. Trad. en castellà: Carta abierta a los socialistas. Barcelona: Martínez Roca, 1976 L'Autre côté des choses. Paris: Albin Michel, 1977 Echec au roi. Paris: Albin Michel, 1978 Les orangers du lac Balaton. Paris: Le Seuil, 1980. Trad. en castellà: Los Naranjos del lago Balatón: lo muerto y lo vivo en la ciencia social de Marx. Barcelona: Ariel, 1981 La République des Citoyens. Paris: Ramsay, 1982 Bréviaire de la cohabitation. Paris: PUF, 1986 La Cohabitation des Français. Paris: PUF, 1987 La Lièvre libéral et la tortue européenne. Paris: Albin Michel, 1990. Trad. en castellà: La Liebre liberal y la tortuga europea. Barcelona: Ariel, 1992 Europe des Hommes: Une Métamorphose Inachevée. Paris: Odile Jacob, 1994. Trad. en castellà: La Europa de los hombres: una metamorfosis inacabada. Madrid: Alianza, 1994 L'Europe dans tous ses États. Paris: PUF, 1995
Premis i distincions Doctor honoris causa Maurice Duverger és doctor honoris causa en diverses universitats :
Universitat de Siena Universitat de Ginebra Universitat de New Jersey Universitat de Milà Universitat de Barcelona Universitat de Varsòvia Universitat de Sofia Universitat de Praga Universitat d'Atenes Universitat Autònoma de Barcelona (1988)
Referències i notes
Enllaços externs i Bibliografia «Maurice Duverger (1917-2014). Bibliographie sélective de la Bibliothèque Nationale de France » Droit, institutions et systèmes politiques: mélanges en Hommage à Maurice Duverger / François Miterrand, Georges Vedel ... [et al.]. Paris: PUF, 1987 Exposició celebrada a la Biblioteca de Ciències Socials de la UAB amb motiu de la mort del politòleg francès. El professor Joan Botella presenta les principals aportacions de les obres de Duverger. La web també recull bibliografia, recursos d'interès, i material gràfic de l'exposició presencial duta a terme per la Biblioteca Fabre, Fantin. «Maurice Duverger, un juriste sous Vichy el 1940-1941 », en Revista europea de historia de las ideas políticas y de las instituciones públicas, n. 9 (octubre 2015) [Consulta: 4.9.2018] Marrus, Michaël R.; Paxton, Robert O. Vichy et les juifs. Paris: Calmann-Levy, 1981, p. 205-207 «Maurice Duverger, politólogo francès». El País. [Consulta: 5.9.2018] «Maurice Duverger (1917-2014): una doble vida periodística». La Vanguardia. [Consulta: 5.9.2018] Hoffmann-Martinot, V. «A short biography of Maurice Duverger». French Politics (2005) 3: 304. [Consulta: 5.9.2018] Sadoun, Marc. Les Socialistes sous l'occupation: résistance et collaboration. Paris: Presses de la Fondation Nationale des Sciences Politiques, 1982 Weisberg, Richard H. Vichy, la justice et les juifs. Paris: EAC, 1998
Categoria:Sociòlegs francesos Categoria:Juristes francesos Categoria:Doctors honoris causa per la Universitat Autònoma de Barcelona Categoria:Alumnes de la Universitat de Bordeus Categoria:Persones d'Angulema Categoria:Grans oficials de la Legió d'Honor Categoria:Doctors honoris causa per la Universitat de Barcelona Categoria:Morts a París Categoria:Professors de la Universitat de Poitiers Categoria:Professors de la Universitat de Bordeus Categoria:Doctors honoris causa per la Universitat de Ginebra Categoria:Doctors honoris causa per la Universitat de Varsòvia Categoria:Doctors honoris causa per la Universitat d'Atenes Categoria:Doctors honoris causa per la Universitat de Sofia Categoria:Comandants de la Legió d'Honor Categoria:Nascuts el 1917