Ion Agârbiceanu, nascut el 12 de setembre de 1882 à Szászcsanád, llavors Imperi Austrohongarès (actualment Cenade, județ d'Alba, Romania) i mort el 28 de maig de 1963 à Cluj, llavors República Popular de Romania, fou un sacerdot grecocatòlic, escriptor, periodista, polític i teòleg romanès, defensor de l'adhesió de la Transsilvània austrohongaresa a Romania. Fou el pare del físic Ion I. Agârbiceanu.
Biografia miniatura|La casa de Cluj on Ion Agârbiceanu va viure i va treballar entre 1924-1963 miniatura|Estàtua d'Ion Agârbiceanu a Cluj Va cursar el seus estudis secundaris al gymnasium de Blaj (1892-1900), i els superiors a la Facultat de Teologia de Budapest (1900-1904). El 1901-1902 va començar a col·laborar amb poesies als diaris „Tribuna” de Sibiu, „Gazeta Transilvaniei” (Brașov), „Familia” (Oradea), „Drapelul” (Lugoj), „Cultura creștină (Blaj). L'any 1903 va començar a col·laborar a la revista „Sămănătorul” amb Legendă în versuri. Sub-prefecte al internat de nois de Blaj (1904-1905); Al setembre del 1905 es va inscriure a la Facultat de Lletres de la Universitat de Budapest, a la secció de Llengües Clàssiques, Romàniques i Història;Nemeș-Vintilă, pàg. 4 escoltava freqüentment i activa la totalitat dels cursos organitzats per la societat „Petru Maior”. Cap a finals d'any, la revista Luceafărul imprimeix el seu primer volum d'històries curtes titulat De la țară. Sacerdot parroquial a Bucium-Şasa, província d'Alba, (1906-1910), i després a Orlat, província de Sibiu (1910-1916); es va retirar durant la Primera Guerra Mundial a Moldàvia, d'on va ser evacuat en Rússia on durant un temps fou capellà castrense de cos de voluntaris de Transsilvània (1917-1918); Olimpiu Boitoș, "Ion Agârbiceanu. Schiță bio-bibliografică", a Luceafărul, Nr. 10/1942, p. 353–354 (digitalitzat per la Universitat Babeş-Bolyai Transsylvanica Online Library) Després del 1918 fou director del diari „Patria” de Cluj (1919-1927),Nemeș-Vintilă, pàg. 4 i després del diari „Tribuna” també a Cluj (1938-1940). Va ocupar diversos càrrecs polítics al Parlament de Romania (el primer cop el 1919, després el 1922-1926), i més tard fou senador i vicepresident del Senat. Va ser membre del Comitè Executiu del Partit Nacional Romanès (1919). Va ser sacerdot i protopapa a Cluj (el 1930) i canonge a l'arquebisbat grecocatòlic de Cluj-Gherla (el 1931). Per la seva activitat literària, fou elegit membre corresponent (1912), i després actiu (1925) de l'ASTRA, secretari general de les seccions literàries i científiques de l'ASTRA (1925 - 1940), amb un paper important en les seves assemblees generals anuals. Durant un temps fou editor de la revista „Transilvania”. Fou elegit membre corresponent de l'Acadèmia Romanesa el 1919, i després membre titular de la mateixa acadèmia el 1955 Departament de Ciències Històriques, Llengua, Literatura i Art. Fou membre del comitè de direcció de la Societatea Scriitorilor ("Societat d'escriptors), fins a la seva mort va ser el president de la Unió de premsa romanesa a Transsilvània i Banat (des de 1921). Va rebre el premi nacional de prosa el 1927, l'Orde del Treball, pels seus èxits destacats "en el camp de la creació literària" el 1954 i l'Orde de l'Estrella de la República Socialista de Romania classe I el 1962.Cristian Vasile, Politicile culturale comuniste in timpul regimului Gheorghiu-Dej. Humanitas, Bucarest, 2013, , pàg. 81–82 El 28 de maig 1963 va morir a la Clínica Mèdica de Cluj després de patir un infart de miocardi. L'obituari, signat per l'Acadèmia i la Unió d'Escriptors, subratlla la seva rica i llarga activitat - més de sis dècades - en l'àmbit literari. Al seu seguici fúnebre, que va tenir lloc a Cluj el 31 de maig, l'homenatjaren personalitats personalitats de la talla de Iorgu Iordan, Zaharia Stancu, Mihai Beniuc i Mircea Zaciu.
Va ser enterrat al cementiri de Hajongard a Cluj. La seva tomba va ser declarada monument històric l'any 2012.
Galeria
Obra literària Volums publicats De la țară, Budapest,1905 În clasa cultă, Vălenii de Munte, 1909 Două iubiri, Vălenii de Munte, 1909 În întuneric, Bucarest, 1910 Arhanghelii. Novel·la de la vida dels romanesos transsilvans, Sibiu, 1914 (apareguda en fulletó el 1913 a la revista „Luceafărul”) Luncușoara în Păresemi, București, 1920 Popa Man. Història després d'una llegenda, Bucarest, 1920, 1920 Ceasuri de seară, Bucarest, 1921 Trăsurica verde, Bucarest, 1921 Chipuri de ceară, Bucarest, 1921 Spaima, Craiova, 1922 Dezamăgire, Bucarest, 1924 Legea trupului. La història d'una vida, Bucarest, 1926 1926 Legea minții. La història d'una altra vida, Bucarest, 1927 Stana, Cluj, 1929 Biruința, Bucarest, 1930 Dolor. Zbuciumul lui Ilarie Bogdan, Craiova, 1930 Răbojul lui Sfântu Petru, Bucarest, 1934 Sectarii, Bucarest, 1938 Licean...odinioară, Bucarest, 1939 Amintirile, Bucarest, 1940 Jandarmul. Un gran drama a Maramureș, Bucarest, 1941 Domnișoara Ana, Bucarest, 1942 În pragul vieții, Bucarest, 1942 Vremuri și oameni. Lumea nouă, Bucarest, 1943 Vâltoarea, Sibiu, 1944 Din copilărie. Cares i històries, Bucarest, 1956 Din munți și din câmpii, Bucarest, 1957 File din cartea naturii, Bucarest, 1959 Faraonii, Bucarest, 1961 Strigoiul, Bucarest, 1968 (pòstuma) Din pragul marei treceri, Cluj, 1978 (pòstuma) Fața de lumină a creștinismului, Cluj-Napoca, Eikon, 2006. Intâiul Drum Nepoata lui moș Mitruț Opere, estudi introductiu de Mircea Zaciu, vol. I-XVIII, Bucarest, 1962-2002 Fefeleaga-1908
Notes
Bibliografia Lucian Boia, Capcanele istoriei. Elita intelectuală românească între 1930 și 1950. Humanitas, Bucarest, 2012, Ovid Crohmălniceanu, Literatura română între cele două războaie mondiale, Vol. I. Editura Minerva, Bucarest, 1972, Mihail Dragomirescu, Istoria literaturii române în secolul XX, după o nouă metodă. Sămănătorism, poporanism, criticism. Editura Institutului de Literatură, Bucarest, 1934 Victor Eftimiu, Portrete și amintiri. Editura pentru literatură, Bucarest, 1965 Nicolae Iorga, Istoria literaturii românești contemporane. II: În căutarea fondului (1890-1934). Editura Adevĕrul, Bucarest, 1934 Eugen Lovinescu, Istoria literaturii române contemporane. Editura Minerva, Bucarest, 1989, Onuc Nemeș-Vintilă (ed.), "Ion Agârbiceanu", Conferințele ASTREI, nr.7, Biblioteca Județeană ASTRA, Sibiu, 2007 Vasile Netea, Memorii. Editura Nico, Târgu Mureș, 2010, G. C. Nicolescu, Ideologia literară poporanistă. Contribuțiunea lui G. Ibrăileanu. Institutul de Istorie Literară și Folclor, Bucarest, 1937 Constantin Șăineanu, Noui recenzii: 1926-1929. Editura Adevĕrul, Bucarest, 1930, Dimitrie Vatamaniuc, Ion Agârbiceanu. Editura Albatros, Bucarest, 1970
Categoria:Escriptors romanesos Categoria:Alumnes de la Universitat Eötvös Loránd Categoria:Morts a Cluj-Napoca Categoria:Persones de la província d'Alba Categoria:Escriptors nascuts al segle XIX Categoria:Escriptors morts al segle XX