Florence fou un potent huracà de tipus Cap Verd de llarga vida que va causar danys catastròfics a les Carolines al setembre del 2018, principalment a causa de les inundacions d'aigua dolça derivades de les pluges torrencials. La sisena tempesta batejada, el tercer huracà i el primer gran huracà de la temporada d'huracans de l'Atlàntic de 2018, Florence s'originà a partir d'una forta ona tropical sorgida a la costa oest d'Àfrica el 30 d'agost. L'ona s'organitzà constantment i es va enfortir en una depressió tropical l'endemà prop de Cap Verd. Progressant al llarg d'una trajectòria constant oest-nord-oest, el sistema es va enfortir gradualment, adquirint força de tempesta tropical l'1 de setembre. El 4–5 de setembre es va produir una ràpida intensificació culminant amb Florence esdevenint un huracà de categoria 4 a l'escala Saffir-Simpson (SSHWS), amb vents màxims estimats de 130 mph (215 km/h). La forta cisalla va provocar un ràpid debilitament i Florence es va debilitar fins a força de la tempesta tropical el 7 de setembre. Els corrents de direcció canviants van portar a un gir cap a l'oest en un entorn més adequat; de resultes Florence es va tornar a intensificar fins a força d'huracà el 9 de setembre i a l'estat de gran huracà l'endemà. Florence va assolir la màxima intensitat l'11 de setembre, amb vents d'1 minut de 150 mph (240 km/h) i una pressió central mínima de . Un cicle inesperat de substitució de la paret de l'ull i la disminució del contingut de calor oceànica van provocar-ne un progressiu debilitament; tanmateix, la tempesta va créixer al mateix temps. Florence va tocar terra als Estats Units el 14 de setembre, just al sud de la Wrightsville Beach, Carolina del Nord, com a huracà de categoria 1, i es va debilitar encara més a mesura que es movia lentament terra endins sota la influència de corrents de direcció afeblits. Florence va degenerar en un cicló post-tropical sobre Virgínia de l'Oest el setembre 17 i absorbit per un altre tempesta frontal dos dies després.
A l'inici de la tempesta el sistema provocà borrasques a les illes de Cap Verd, provocant esllavissades de terra menors i inundacions. Tanmateix els efectes globals continuaren sent insignificants. Amb l'amenaça d'un impacte important al sud-est i l'Atlàntic Mitjà dels Estats Units el 7 de setembre prenent rellevància pública quan els governadors de Carolina del Nord, Carolina del Sud, Virgínia, Geòrgia i Maryland, i l'alcalde de Washington DC van declarar l'estat d'emergència. El 10 i l'11 de setembre els estats de Carolina del Nord, Carolina del Sud i Virgínia van emetre ordres d'evacuació obligatòria per a algunes de les seves comunitats costaneres, pronosticant que el personal d'emergència no hi podria arribar un cop arribés la tempesta. Tot i que Florence va tocar terra com un huracà de categoria 1 molt afeblit, els vents associats al cicló tropical van ser prou forts com per arrencar arbres i línies elèctriques, provocant força talls d'electricitat a les Carolines. A més, a causa del lent desplaçament de la tempesta, caigueren forts aiguats a les Carolines durant diversos dies. Juntament amb una potent maror ciclònica, la pluja va provocar inundacions generalitzades al llarg d'un llarg tram de la costa de Carolina del Nord, des de New Bern fins a Wilmington. Les inundacions a l'interior del Florence van inundar ciutats com Fayetteville, Smithfield, Lumberton, Durham i Chapel Hill. La majoria de les principals carreteres i autopistes de la zona sofriren inundacions, amb grans trams de l'I-40, I-95 i la ruta nord-americana 70 restant intransitables durant dies després del pas de la tempesta. Wilmington restà aïllada de la resta del continent per les inundacions. La tempesta també va generar tornados en diversos llocs al seu pas, inclòs un tornado de classe EF2 que va matar una persona a Virgínia. Molts llocs assoliren rècords de pluges, establint rècords de pluja màxims d'un cicló tropical a les dues Carolines. En total, la tempesta va causar danys per 24.230 milions de dòlars, principalment a les Carolines, i 54 morts.
Història meteorològica 321px|miniatura|Imatge de satèl·lit de l'Atlàntic Nord mostrant els huracans Florence (esquerra), Helene (centre) i Isaac (dreta) del dia 11 de setembre
El 28 d'agost de 2018 el Centre Nacional d'Huracans (NHC) va començar a supervisar una ona tropical — un tàlveg allargat de baixa pressió d'aire — sobre l'Àfrica occidental per a una possible ciclogènesi tropical durant els cinc dies següents. A mida que avançava cap a l'oest sota la influència dels vents alisis de l'est, les condicions ambientals favorables, inclosa la humitat àmplia i la baixacisalla del vent, van permetre una major organització de l'ona i el desenvolupament d'una àmplia activitat de ruixats i tempestes. Tot i que l'ona tropical no tenia un centre de circulació de baix nivell ben definit, l'NHC va començar a emetre avisos sobre el sistema com a potencial cicló tropical sis més tard aquell dia, ja que el sistema amenaçava Cap Verd. Els vents alisis de l'est van impulsar la pertorbació al llarg d'una trajectòria d'oest a oest-nord-oest. Cap a finals del 31 d'agost, l'organització convectiva del sistema va ser suficient perquè l'NHC actualitzés la pertorbació a la Depressió Tropical sis al sud de Santiago (Cap Verd). Mentre que la tempesta va caure sota la influència de direcció d'una forta dorsal subtropical al nord l'endemà, la moderada cisalla del vent va frenar temporalment el desenvolupament i va desplaçar la convecció a la banda est de la depressió. Més tard, però, es van desenvolupar característiques pronunciades de bandes al voltant de la circulació, la qual cosa va fer que l'NHC actualitzés la depressió a la tempesta tropical Florence a les 09:00 Z l'1 de setembre. El desenvolupament d'un petit ennuvolat central dens i una característica ocular de nivell mitjà va significar la intensificació de Florence a nivell d'huracà a principis del 4 de setembre a unes a l'oest-nord-oest de Cap Verd. Poc després, el sistema es va intensificar inesperadament ràpidament en una àrea petita de baixa cisalla en un entorn de nivell superior d'altra manera advers; L'estructura central, l'ull i les bandes exteriors de l'huracà milloraren notablement, agafant desprevinguts els pronosticadors i intensificant-se més enllà dels resultats del model meteorològic. El 5 de setembre el cicló tropical assolí un pic d'intensitat màxima amb vents sostinguts d'1 minut de 130 mph (215 km/h) amb una pressió central de , arribant a Categoria 4 de l'escala Saffir-Simpson. En aquell moment l'augment de la cisalla feu que l'huracà es debilités ràpidament arribant a força de tempesta tropical el 8 de setembre. La formació d'una dorsal a nivell mitjà frenà el moviment cap al nord de Florence, provocant el seu gir cap a l'oest. miniatura|L'huracà Florence el 13 de setembre filmat des de l'Estació Espacial Internacional Les condicions ambientals cada cop foren més favorables per a la reorganització al 8 de setembre quan els caçadors d'huracans de la NOAA van començar el reconeixement del cicló, amb la disminució de la cisalla i les aigües càlides fent-se més profundes. Les bandes convectives afloraren entorn la tempesta i aparegué un ull formatiu a les imatges de satèl·lit. Encara es definí més el dens ennuvolat central de la tempesta i es va desenvolupar un paret ocular complet dins del seu nucli. Florence va recuperar l'estatus d'huracà a les 12:00 UTC el 9 de setembre amb els caçadors d'huracans mesurant vents sostinguts a la superfície de . Alimentat per temperatures de la superfície del mar de , Florence es tornà a intensificar ràpidament durant la nit, i esclats convectius amb freqüents llamps van envoltar la paret de l'ull, formant un ull clarament delimitat de d'amplària. L'expansió de loutflow ventilà el cicló, permetent-ne un creixement continu. El sistema va tornar a assolir ràpidament la categoria 4 intensitat a les 16:00 UTC del 10 de setembre, i Florence assolí una intensitat màxima a les 18:00 UTC de l'11 de setembre, amb vents sostinguts de 150 mph (240 km/h) i una pressió central mínima de 937 mbar (hPa; 27,67 inHg). Posteriorment es va produir un progressiu debilitament a causa d'un cicle de substitució de l'ull i un entorn menys favorable. En aquest punt la trajectòria futura de l'huracà esdevengué cada cop més incerta, ja que els models predeien un col·lapse dels corrents de direcció.
El debilitament constant va continuar a mesura que l'huracà s'acostava a Carolina del Nord i Florence caigué per sota de l'estat d'huracà important a finals del 12 de setembre. L'endemà col·lapsaren els corrents de direcció, cosa que provocà que Florence s'alentís molt mentre es desplaçava cap a la costa de Carolina del Nord. A les 11:15 UTC (7:15 AM EDT) el 14 de setembre Florence va tocar terra just al sud de Wrightsville Beach, Carolina del Nord, com a huracà de categoria 1, amb vents sostinguts de 90 mph (150 km/h) i una pressió central de . El lent moviment de l'huracà causà pluges catastròfiques generalitzades arreu de Carolina del Nord i del Sud. Després de tocar terra el cicló tropical ràpidament s'afeblí degut als efectes de la fricció amb terra ferma, i Florence esdevingué una depressió tropical el 16 de setembre abans de davallar a cicló extratropical l'endemà. La baixa restant de Florence es va dissipar sobre Massachusetts el 18 de setembre. Al final les restes de Florence retornaren a l'Atlàntic abans de dividir-se en dues tempestes separades. El sistema del sud es convertiria finalment en la tempesta subtropical Leslie uns dies més tard.
Preparatius 321px|miniatura|Florence vist des de l'Estació Espacial Internacional el 10 de setembre
Cap Verd i Bermudes A la designació del sisè cicló tropical potencial el 30 d'agost, el govern de Cap Verd difongué avisos de tempesta tropical per a les illes de Brava, Fogo i Santiago. Les companyies aèries nacionals van cancel·lar vint vols el 31 d'agost i l'1 de setembre; També es van suspendre els viatges marítims aquells dos dies. Es va aconsellar als mariners que estiguessin previnguts amb les grans onades al voltant de les illes, que podrien arribar a . Sota l'amenaça d'onades perjudicials, lAutoridade Nacional de Proteção Civil va evacuar 125 persones, principalment gent gran, de Furna i Rincão. Es desplegaren onze militars a Rincão per tal d'ajudar en les evacuacions i els preparatius. Els avisos de tempesta tropical es van suspendre l'1 de setembre, a mesura que el sistema avançava cap a l'oest i ja no representava una amenaça per a l'arxipèlag.
En previsió de condicions adverses Norwegian Cruise Line i Oceania Cruises canviaren els itineraris per a les naus Norwegian Escape, Norwegian Dawn i Sirena per evitar travessar el camí de l'huracà i no atracar a les Bermudes.
Estats Units esquerra|miniatura|El President Donald Trump celebrant una reunió informativa al Despatx Oval in abans de l'huracà Florence Com que els models de previsió indicaven una amenaça creixent per al sud-est dels Estats Units, el governador de Carolina del Nord, Roy Cooper, va declarar l'estat d'emergència el 7 de setembre. Es van suspendre algunes normes de transport dels agricultors per permetre una collita més ràpida. El president Donald Trump va declarar l'emergència a Carolina del Nord, donant accés a l'estat als fons federals. Es va establir un toc de queda nocturn per a Lumberton durant la durada de l'huracà. El cost de la preparació per a afrontar l'arribada de l'huracà a Virgínia va ser de 10,8 milions de dòlars.