Dècim Magne Ausoni (en llatí Decimus Magnus Ausonius) va ser un poeta llatí i mestre en retòrica nascut a Bordeus. Durant un temps, va ser tutor del futur emperador Gracià, que posteriorment li va atorgar el consolat. Els seus poemes més coneguts són Mosel·la, una descripció del riu Mosel·la, i Efemèrides, un relat d'un dia típic de la seva vida. Els seus molts altres versos mostren la seva preocupació per la seva família, amics, professors i cercle de coneguts benestants, i la seva preocupació en el maneig tècnic de la mètrica. El nom Dècim Magne Ausoni és el que recullen els manuscrits antics conservats, tot i que en els seus poemes i en una carta dirigida a Simmac signa només Ausoni.Olli Salomies, "The Nomenclature of the Poet Ausonius", Arctos 50 (2016), p. 133–142
Biografia Era fill de Juli Ausoni, un metge que va ser prefecte d'Il·líria,Harvard Magazine, Harvard Alumni Association, University of Michigan, p.2The Cambridge History of Classical Literature, Edward John Kenney, Cambridge University Press, p.16 i d'Emília Aeonia, filla de Cecili Argici Arbori, descendia per les dos branques de grans terratinents del sud-oest de la Gàl·lia. Si confiem en la imatge del pare que li va fer el seu fill, hauria estat un home ple de saviesa, de geni i de virtut.
El seu avi matern, que tenia coneixements d'astrologia, li va fer l'horòscop i va trobar que el net seria una persona de gran fama. Aquesta predicció va portar-lo a esforçar-se en el coneixement i la cultura. Ausoni va rebre una educació estricta de la seva àvia i una tieta, dedicada a déu i a la castedat que l'hi ensenyà alguns principis morals, ambdues anomenades Emília. Va rebre una excel·lent educació a Bordeus i a Tolosa, on el seu oncle matern, Emili Magne Arbori, era professor. Ausoni va obtenir bons resultats en gramàtica i retòrica, però va declarar que el seu progrés en grec no era satisfactori. El 328, Arbori va ser cridat a Constantinoble per convertir-se en tutor de Constant, el fill petit de Constantí I, i Ausoni va tornar a Bordeus per completar la seva educació amb el retòric Minervi Àlcim. Tenia una germana, Dryadia, que va viure fins als 60 anys, una germana, Emília Melania, que va morir en la infància, així com un germà petit, Avitià, que va morir abans d'arribar a la pubertat, la mort del qual Ausoni lamenta a les seves Parentalia.Nathan, Geoffrey (2016). "Extended Family in the Experiences of Ausonius and Libanius". In Nathan, Geoffrey; Huebner, Sabine R. (eds.). Mediterranean Families in Antiquity: Households, Extended Families, and Domestic Space. Wiley. p. 249. .
Després d'haver completat els seus estudis, es va formar durant un temps com a advocat, però preferia l'ensenyament. L'any 334 va esdevenir grammaticus (instructor) en una escola de retòrica de Bordeus i posteriorment retor o professor. El seu ensenyament va atreure molts alumnes, alguns dels quals van arribar a ser eminents en la vida pública. El seu alumne més famós va ser el poeta Paulí, que més tard es va convertir en cristià i bisbe de Nola.
Després de trenta anys d'aquesta tasca, Ausoni va ser cridat per l'emperador Valentinià I (r. 364-375) per ensenyar al seu fill, Gracià, l'hereu. Quan Valentinià va portar Gracià a les campanyes germàniques del 368-369, Ausoni els va acompanyar. Ausoni va convertir l'habilitat literària en capital polític. En reconeixement dels seus serveis, l'emperador Valentinià va atorgar a Ausoni els càrrecs de comes i de qüestor. La seva presència a la cort va donar a Ausoni l'oportunitat de connectar amb diverses persones influents. El 369, va conèixer Quint Aureli Símmac; la seva amistat va resultar mútuament beneficiosa.Trout, Dennis E. (1999). Paulinus of Nola: Life, Letters, and Poems. University of California Press. p. 33. .
Gracià estimava i respectava el seu tutor, i quan va esdevenir emperador el 375, va començar a atorgar a Ausoni i a la seva família els més alts honors civils. Aquell any, Ausoni va ser nomenat prefecte del pretori de la Gàl·lia, va fer campanya contra els alamans i va rebre com a part del seu botí una esclava, Bissula (a qui va dirigir un poema), i el seu pare, tot i tenir gairebé noranta anys, va rebre el càrrec de prefecte del pretori d'Il·líria. El 376, el fill d'Ausoni, Dècim Hilarià Hesperi, va ser nomenat procònsol d'Àfrica. Del 378 al 379 va ser prefecte del pretori d'Itàlia.
El 379, Ausoni va rebre el consolat,Chisholm 1911. juntament amb Quint Claudi Hermogenià Olibri.
El 383, l'exèrcit de Britània, liderat per Magne Màxim (r. 383.388), es va revoltar contra Gracià i el va assassinar a Lió. El 387 va envair Itàlia i va expulsar l'emperador Valentinià II, que va fugir a Constantinoble. Arran de l'expulsió de Valentinià, Ausoni es va retirar a les seves finques prop de Burdigala (actualment Bordeus). Magne Màxim va ser enderrocat per l'emperador oriental Teodosi I el 388, però Ausoni ja no va abandonar les seves finques rurals. Eren, diu, el seu nidus senectutis, el "niu de la seva vellesa", i allà va passar la resta dels seus dies, component poesia i escrivint a molts contemporanis eminents, diversos dels quals havien estat alumnes seus. Suposadament, les seves finques incloïen la terra que ara és propietat del Château Ausone, que pren el seu nom.
Es va convertir al cristianisme al final de la seva vida, morint cap el 395.
El seu net, Paulí de Pel·la, també va ser poeta. Les seves obres donen fe de la devastació que la Gàl·lia d'Ausoni patiria poc després de la seva mort. miniatura|Obres d'Ausoni traduïdes en edició llatí / català per la col·lecció Fundació Bernat Metge l'any 1924
Obra És interessant una petita obra seva titulada Nuptialis Cento, traduïda com 'Un centó nupcial', composta enterament de versos de Virgili reordenats perquè es llegeixin amb un significat diferent a l'original. El poema celebra un casament que va culminar en una desfloració, amb gran virtuosisme i obscenitat. Així mateix, va deixar gran nombre de poesies i escrits, els principals dels quals són: Epigrammata Ausonii de diversis rebus, col·lecció de 150 epigrames. Ephemeris. Una descripció de les ocupacions del dia des del matí fins al vespre, en diversos metres, composta abans del 367. Només se'n conserven el principi i el final. Parentalia, 30 poemes de diversa extensió, majoritàriament en mètrica elegíaca, sobre parents difunts que van ser compostos després del seu consolat, quan ja feia 36 anys que era vidu. Commemoratio professorum Burdigalensium o Professores. Una continuació de les Parentalia, que tracta dels famosos professors del seu Bordeus natal que havia conegut. Epitaphia Heroum, sobre la Guerra de Troia. Caesares, Un catàleg mètric dels primers dotze cèsars. Tetrasticlia, dels emperadors entre Juli Cèsar i Elegàbal. Ordo urbium nobilium. 14 peces, que tracten de 17 ciutats (de Roma a Bordeus), en hexàmetres, i compostes després de la caiguda de Màxim l'any 388. Clarae Urbes. Ludus Septem Sapientum, Una mena de teatre de titelles en què els set savis apareixen successivament i diuen la seva. Idyllia, 20 poemes, entre aquests Epicedion in patrem Julium Antonium; Ausonii Villula; Cupido cruci affixus; Mosella (l'obra principal, que tracta d'un viatge pel riu, amb descripcions molt riques i vives); i Cento Nuptialis. Eglogarum liber, Una col·lecció de tota mena de versificacions astronòmiques i astrològiques en mètrica èpica i elegíaca. Epistolae, 25 cartes en part en prosa. Ad Gratianum gratiarum actio pro consulatu, poema d'agraïment a Gracià pel seu nomenament al consolat l'any 379, llegit a Trèveris. Periochae, sobre la Ilíada i l'Odissea. Tres Praefatiunculae. Prefacis del poeta a diverses col·leccions dels seus poemes, incloent-hi una resposta a la petició de l'emperador Teodosi I dels seus poemes.
Posteritat El centre de recerca en història i literatures antigues i medievals Ausonius (UMR 5067) de la Universitat de Bordeaux Montaigne porta el seu nom.
Traduccions catalanes Obres, volum I, traducció de Carles Riba i Mn. Anton Navarro; 2a edició a cura de Joan Petit i Montserrat. Barcelona, 1924. Editorial Catalana / Fundació Bernat Metge, n.8. Obres, volum II, traducció de Carles Riba i Anton Navarro. Revisió: Joaquim Balcells. Barcelona, 1928. Col·lecció Fundació Bernat Metge, n.33.
Referències
Bibliografia Booth, Alan D. 1982. "The Academic Career of Ausonius." Phoenix 36: 329–343. Brown, Peter. 2014. In Through the Eye of a Needle: Wealth, the Fall of Rome, and the Making of Christianity in the West, 350-550 AD Princeton: Princeton University Press, 185–207. Della Corte, Francesco. 1977. “Bissula.” Romanobarbarica 2:17–25. Dill, Samuel. 1898. "The Society Of Aquitaine In The Time Of Ausonius." In Roman Society In The Last Century Of The Western Empire. London: Macmillan, 167–186. Green, R. P. H. 1999. "Ausonius’ Fasti and Caesares Revisited." Classical Quarterly 49:573–578. Kay, N. M. 2001. Ausonius: Epigrams. London: Duckworth. Knight, Gillian R. 2005. "Friendship and Erotics in the Late Antique Verse-Epistle: Ausonius to Paulinus Revisited." Rheinisches Museum 148:361–403. Shanzer, Danuta. 1998. "The Date and Literary Context of Ausonius's Mosella: Valentinian I's Alemannic Campaigns and an unnamed office-holder." Historia 47.2: 204–233. Sivan, Hagith. 1993. Ausonius of Bordeaux: Genesis of a Gallic Aristocracy. London and New York: Routledge. Sivan, Hagith. 1992. "The Dedicatory Presentation in Late Antiquity: The Example of Ausonius." Illinois Classical Studies 17.1: 83–101. Sowers, Brian P. 2016. "Amicitia and Late Antique Nugae: Reading Ausonius' Reading Community." American Journal of Philology. 137.3: 511–540. Taylor, Rabun. 2009. "Death, the Maiden, and the Mirror: Ausonius's Water World." Arethusa 42.2: 181-205 Yaceczko, Lionel. 2021. Ausonius Grammaticus: the Christening of Philology in the Late Roman West. Gorgias Press.
Vegeu també Collige, virgo, rosas
Enllaços externs
Ausonio en Somni. Manuscrit digitalitzat del amb fragments de les seves obres.
Categoria:Cònsols romans del segle IV Categoria:Poetes romans Categoria:Escriptors antics en llatí de tradició directa Categoria:Escriptors francesos en llatí Categoria:Escriptors del segle IV Categoria:Polítics gal·loromans Categoria:Morts a la Gironda Categoria:Prefectes del pretori d'Itàlia Categoria:Poetes francesos Categoria:Militars de la Nova Aquitània Categoria:Polítics de la Nova Aquitània Categoria:Escriptors bordelesos