va ser un psiquiatre i autor estatunidenc d'origen jueu conegut per la seva teoria sobre la reforma de pensament. Va ser un dels primers defensors de les tècniques de la psicohistòria.
Biografia Robert Jay Lifton va néixer el 16 de maig de 1926 a Brooklyn, on la comunitat jueva era la predominant, Nova York, fill de l'empresari Harold A. Lifton i de Ciel Lifton, de soltera Roth.{ El 1942 es va matricular a la Universitat Cornell als 16 anys. Va ser admès al New York Medical College el 1944, on es va graduar el 1948.
L'any 1944 va ser admès al New York Medical College, obtenint el títol en quatre anys, i tot seguit s'incorporà a l'Hospital Jueu de Brooklyn, on romangué durant els anys 1948 i 1949.Va fer les seves pràctiques a l'Hospital Jueu de Brooklyn i va fer la seva residència psiquiàtrica al Downstate Medical Center de Brooklyn del 1949 al 1951.
De 1951 a 1953, Lifton va servir com a psiquiatra de les Forces Aèries al Japó i Corea, a la qual cosa més tard va atribuir el seu interès per la guerra i la política. És precisament a Corea on per primera vegada escolta l'experiència física i psicològica d'expresoners nord-americans captius en diverses presons xineses. Un primer contacte que introdueix a Lifton en l'àrea que ocuparà bona part de la seva carrera: la reforma de pensament. Posteriorment va treballar com a professor i investigador a la Washington School of Psychiatry de la Universitat Harvard i al John Jay College of Criminal Justice, on va ajudar a fundar el Center for the Study of Human Violence.
Es va casar amb l'escriptora infantil Betty Jean Kirschner el 1952, i van tenir dos fills. Ella va morir a Boston el 19 de novembre de 2010, per complicacions d'una pneumònia. Lifton va dir que la seva afició era dibuixar dibuixos animats; ha publicat dos llibres de dibuixos animats humorístics sobre ocells.
L'any 1953 Lifton arribà a l'excolònia britànica de Hong Kong i decidí allargar la seva estança per a dedicar-se a un nou projecte: entrevistar a persones que havien escapat o havien estat expulsades de la Xina pel nou règim comunista i analitzar els efectes i la influència que la reforma de pensament impulsada pel nou govern havia tingut en el caràcter i la manera de pensar d'aquestes. El conjunt de persones entrevistades va incloure 25 americans i 15 xinesos. Fou a través d'aquest treball de camp que Lifton desenvoluparia el concepte de reforma de pensament, plasmat en el llibre Reforma de pensament i psicologia del totalisme : un estudi sobre la rentada de cervell a la Xina, publicat l'any 1961 a Nova York.
Robert Jay Lifton és també autor d'altres publicacions, la majoria d'elles enfocades també en la reacció psicològica de l'individu davant moments històrics de canvi o convulsió. A més, és membre de l'organització Collegium Internacional i l'any 2012 va rebre la distinció d'honoris causa per part de la universitat The New School.
Lifton va ser membre de Collegium International, una organització de líders amb experiència política, científica i ètica que té com a objectiu proporcionar nous enfocaments per superar els obstacles en el camí cap a un món pacífic, socialment just i econòmicament sostenible. El 2012, Lifton va rebre un títol honorífic de The New School.
Lifton va morir a Truro, Massachusetts, el 4 de setembre de 2025, a l'edat de 99 anys.
Estudis de reforma del pensament A partir del 1953, Lifton va entrevistar militars nord-americans que havien estat presoners de guerra (POW) durant la Guerra de Corea, a més de sacerdots i estudiants o professors que havien estat empresonats a la Xina després del 1951. A més d'entrevistes amb 25 nord-americans i europeus, Lifton va entrevistar 15 xinesos que havien fugit després d'haver estat sotmesos a adoctrinament a les universitats xineses.A. L. Wilkes, Knowledge in Minds, p. 323, Psychology Press, 1997
El llibre de Lifton de 1961, Thought Reform and the Psychology of Totalism: A Study of Brainwashing in China, basat en aquesta investigació, va ser un estudi de les tècniques coercitives utilitzades a la República Popular de la Xina. Va descriure aquest procés com a reforma del pensament o rentat de cervell, tot i que preferia el primer terme. El terme clixé que acaba amb el pensament es va popularitzar en aquest llibre. Lifton va descobrir que després que els presoners de guerra tornessin als Estats Units, el seu pensament aviat tornava a la normalitat, contràriament a la imatge popular del rentat de cervell com a resultat de canvis permanents. Una edició reimpresa de 1989 va ser publicada per University of North Carolina Press.
Grup de Psicohistòria de Wellfleet Durant la dècada del 1960, Lifton, juntament amb el seu mentor Erik Erikson i l'historiador Bruce Mazlish del MIT, van formar un grup per aplicar la psicologia i la psicoanàlisi a l'estudi de la història. Les reunions es van celebrar a casa de Lifton a Wellfleet, Massachusetts. El Wellfleet Psychohistory Group, com es va conèixer, es va centrar principalment en les motivacions psicològiques de la guerra, el terrorisme i el genocidi en la història recent. El 1965, van rebre el patrocini de l'Acadèmia Americana d'Arts i Ciències per establir la psicohistòria com un camp d'estudi separat. El 1975 es va publicar una col·lecció d'articles de recerca del grup: Explorations in Psychohistory: The Wellfleet Papers (vegeu la bibliografia; Lifton com a editor). El treball de Lifton en aquest camp va estar profundament influenciat pels estudis d'Erikson sobre Hitler i altres figures polítiques, així com per la preocupació de Sigmund Freud pels efectes socials massius dels impulsos profunds, en particular les actituds envers la mort. Entre els assistents hi ha Erikson, Lifton i Kenneth Keniston, que formen el nucli continu de les reunions anuals, juntament amb Bruce Mazlish, Norman Birnbaum, Alexander i Margaret Mitscherlich, Margaret Brennen, Peter Brooks, Robert Coles, Lloyd i Susanne Rudolph, Charles Strozier, Philip Rieff, Kai Erikson, Betty Jean Lifton, Norman Mailer, Howard Zinn, Frederick Wyatt, Noam Chomsky, Richard Sennett, Peter Gay, Ashis Nandy, Richard Goodwin, Harvey Cox, Frank Manuel, Leo Marx, Jonathan Schell, Raoul Hilberg, Sudhir Kakar, David Dellinger, Dan Berrigan, Wendy Doniger, Cathy Caruth, David Riesman, Steve Marcus, Richard Barnet, Daniel Ellsberg, Richard Falk, Hillel Levine, Aaron Roland i molts altres fins que va tancar el 2015.
Estudis sobre supervivents de la guerra i atrocitats Diversos dels seus llibres van presentar adaptacions mentals que la gent feia en entorns extrems en temps de guerra: Death in Life: Survivors of Hiroshima (1967), Home from the War: Vietnam Veterans — Neither Victims nor Executioners (1973) i The Nazi Doctors: Medical Killing and the Psychology of Genocide (1986). Pel que fa als supervivents d'Hiroshima i Vietnam o als perpetradors nazis, Lifton creia que la fragmentació psíquica que patien els seus subjectes era una forma extrema de les patologies que sorgeixen en temps de pau a causa de les pressions i les pors de la societat moderna.
Els seus estudis sobre el comportament de persones que havien comès crims de guerra tant individualment com en grup, van concloure que, si bé la naturalesa humana no és innatament cruel i només alguns sociòpates poc freqüents poden participar en atrocitats sense patir danys emocionals duradors, aquests crims no requereixen cap grau inusual de maldat personal o malaltia mental. Diu que és gairebé segur que succeeixen donades certes condicions (ja siguin accidentals o deliberadament organitzades), que Lifton va anomenar situacions productores d'atrocitats. The Nazi Doctors va ser el primer estudi en profunditat de com els professionals mèdics van racionalitzar la seva participació en l'Holocaust, des de les primeres etapes dl'programa d'eutanàsia T-4 fins als camps d'extermini.
En els estudis sobre Hiroshima i Vietnam, Lifton també va concloure que la sensació de desintegració personal que moltes persones experimentaven després de presenciar la mort i la destrucció a gran escala podria conduir en última instància a una nova resiliència emocional — però que sense el suport i l'assessorament adequats, la majoria dels supervivents romandrien atrapats en sentiments d'irrealitat i culpa. A la seva autobiografia del 2005, My Life So Far, Jane Fonda va descriure el treball de Lifton amb veterans del Vietnam, juntament amb el dels seus companys psiquiatres Leonard Neff, Chaim Shatan i Sarah Haley, com a incansable i empàtic.
El 1975, la BBC va adaptar el llibre de Lifton, Death in Life, com a episodi 31 de la temporada 11 del seu programa Horizon. El documental, To Die, To Live, The Survivors of Hiroshima, va ser escrit i dirigit per Robert Vas, i editat per Peter Goodchild. El programa es va emetre el 6 d'agost de 1975. En una crítica del New York Times, John Leonard va escriure: «No volia veure'n una hora sencera. [...] Vaig pensar que les subtileses del llibre del Dr. Lifton estaven enfosquides per una acumulació d'imatges destinades, i garantides, a impactar».
Lifton va ser un dels primers organitzadors de grups de discussió terapèutica sobre aquest tema, en què professionals de la salut mental es reunien cara a cara amb veterans. Ell i el Dr. Neff van pressionar amb èxit per la inclusió del trastorn d'estrès posttraumàtic al Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals (DSM). El seu llibre sobre els supervivents d'Hiroshima va guanyar el Premi Nacional del Llibre de Ciència de 1969.
Teories del totalisme i del jo proteic Totalisme, una paraula que va utilitzar per primera vegada a Thought Reform, és el terme de Lifton per a les característiques dels moviments i organitzacions ideològiques que desitgen un control total sobre el comportament i el pensament humans. L'ús de Lifton difereix de les teories del totalitarisme, ja que es pot aplicar a la ideologia de grups que no exerceixen el poder governamental.
Segons Lifton, tot i que aquests intents sempre fracassen, segueixen un patró comú i causen tipus de danys psicològics previsibles en individus i societats. Troba dos motius comuns en els moviments totalistes: la por i la negació de la mort, canalitzades en violència contra grups de bocs expiatoris que es configuren per representar una amenaça metafòrica a la supervivència, i una por reaccionària al canvi social.
En la seva obra posterior, Lifton s'ha centrat en definir el tipus de canvi al qual s'oposa el totalisme, per al qual va encunyar el terme jo proteic. Al llibre del mateix títol, afirma que el desenvolupament d'una personalitat fluida i polifacètica és una tendència positiva en les societats modernes. Va dir que la salut mental ara requereix una exploració contínua i una experimentació personal, la qual cosa requereix el creixement d'una societat purament relativista que estigui disposada a descartar i disminuir les cultures i tradicions prèviament establertes.
Crítiques a la guerra moderna i al terrorisme Després del seu treball amb els supervivents d'Hiroshima, Lifton es va convertir en un opositor obert a les armes nuclears, argumentant que l'estratègia nuclear i la doctrina de la guerra feien que fins i tot el genocidi massiu fos banal i concebible. Tot i no ser un pacifista estricte, s'ha pronunciat en contra de les accions militars dels Estats Units al llarg de la seva vida, en particular la Guerra del Vietnam i la Guerra de l'Iraq, creient que van sorgir d'aspectes irracionals i agressius de la política americana motivats per la por.
El 1993, va dir:Lifton considera el terrorisme com una amenaça cada cop més greu a causa de la proliferació d'armes nuclears i químiques i d'ideologies totalistes. Tanmateix, ha criticat la Guerra contra el Terrorisme de l'administració Bush com un intent equivocat i perillós de destruir tota vulnerabilitat. El seu llibre de 1999, Destroying the World to Save It, descrivia la secta terrorista apocalíptica Aum Shinrikyo com una precursora del nou terrorisme global.
Aparicions