Joan Baptista Nolet

Jean-Baptiste Noulet, o Joan Baptista Nolet en occità, va ser un investigador i naturalista francès (1 de maig de 180211 Floreal de l'any X. - 24 de maig de 1890). És considerat un dels pioners de l'arqueologia aplicada en l'estudi de la prehistòria com a disciplina científica i un dels contribuidors en la demostració de l'existència de fòssils humans.

Vida Noulet va néixer a Vanèrca, al departament de l'Alta Garona.Colonel Frédéric Jaubart, Histoire de Venerque, document non publié, 1939. Es va doctorar en medicina per la Universitat de Montpeller el 1832. Es va interessar per la geologia i, sobretot, per la paleontologia i el 1841 va començar a exercir de professor d'història natural a l'escola preparatòria de medicina i farmàcia (la futura facultat de ciències de Tolosa). El 1872 el van nomenar director del Museu d'Història Natural de Tolosa.

El seu mèrit principal rau en haver confirmat el 1851 les descobertes sobre humans prehistòrics que havia fet Jacques Boucher de Perthes prop d'Abbeville,Jacques Boucher de Perthes, Antiquités celtiques et antédiluviennes, Treuttel et Wurtz, 1847. gràcies a les excavacions que va dur a terme a Clarmont en un jaciment del Paleolític.J.-B. Noulet, Sur un dépôt alluvien, renfermant des restes d'animaux éteints, mêlés à des cailloux façonnés de la main de l'homme, découvert à Clermont près de Toulouse (Haute-Garonne), Mémoires de l'académie impériale des sciences, Inscriptions et Belles lettres de Toulouse, 1860, Sèrie 5a, T. IV, p. 265 -284. Concretament va excavar al barranc de l'Infernet de Clarmont, on va poder relacionar la presència humana amb restes d'animals avui desapareguts com el mamut (hi va trobar dues defenses) i el rinoceront llanut, o amb diferents restes d'espècies de bòvids, cavalls i, fins i tot, el gat de les cavernes. Els útils humans que hi va trobar s'emmarquen avui dins la cultura châtelperroniana.

Un punt que distingeix a Jean-Baptiste Noulet dels seus predecessors és la seva manera de redactar, que era molt científica. La forma dels seus escrits no difereixen gaire dels articles que s'escriuen avui en dia. Sense anar més lluny, la primera part del seu article sobre la geologia del jaciment de l'Infernet és d'un rigor i d'una precisió que deixa en una dimensió inferior tot allò que s'havia escrit fins llavors.

Per altra banda Noulet va ser un lexicògraf i un crític de la llengua i de la literatura occitana. A nivell lingüístic es va interessar pel parlar de Tolosa (la lenga mondina en occità), del que en va publicar algun vocabulari. Va ser, a més, un gran defensor de la pervivència de la llengua occitana. També serà un dels autors que qüestionaran l'existència de Clamença Isaura.

També se li deu l'haver fixat definitivament l'edat dels Pirineus.Nécrologie - Revue des Pyrénées et de la France méridionale, 2, 681-682, 1890.

Espècies descrites Jean-Baptiste Noulet va ser el descobridor de nombroses espècies avui desaparegudes. Molt sovint no fa res més que descriure fòssils descoberts per altres, com Léonce Roux. Sobretot va desenvolupar aquesta activitat amb material aparegut a la conca de l'Agout, al departament del Tarn, pertanyent al període de l'Eocè superior.miniatura|Bifaç del barranc de l'Infernet (38 000 à 32 000 BP). Museu d'Història Natural de Tolosa. Vertebrats Mamífers Primats

Adapis rouxi (Noulet, 1863). Dedicat a Léonce Roux, el descobridor. Perissodàctils

Lophiodon lautricense (Noulet, 1851). Es tractat d'un paquiderm tapiroide de grans dimensions. Aquesta espècie va existir de l'eocè mitjà al superieor.J.-B. Noulet, Sur une nouvelle espèce de pachyderme fossile du genre lophodion (Lophiodion lautricense), Mém. Acad. Roy. Sc. Tolosa, v. 61, T.1, 1851, p. 245-250. Palaeotherium castrense (Noulet, 1863). Es tracta d'un paquiderm paleoterioide. Es distingeix d'altres tipus principalment per la forma del seu maxil·lair inferior. És una espècie de l'eocè superior.J.-B. Noulet, Etude sur les fossiles du terrain éocène supérieur du bassin de l'Agout (Tarn), Mém. Acad. Imp. Sc. Tolosa, 4a sèrie, T.1, 1863, p. 181-206. Aphelotherium Rouxi (Noulet, 1863). Es tracta d'un paquiderm anoploterioide de la mida d'un esquirol.

Artiodàctils

Choeropotamus lautricensis (Noulet, 1870).J.-B. Noulet, Du chéropotame de Lautrec, espèce nouvelle des grès à Palæotheriums du bassin de l'Agout (Tarn), Mém. Acad. Sc. Tolosa, sèrie 7a, T.2, 1870, p. 331-335.

Rèptils Carettochelyidae

Allaeochelys parayrei (Noulet, 1867).J.-B. Noulet, Nouveau genre de tortues fossiles proposé sous le nom d'allæochelys, Mém. Acad. Imp. Sc. Tolosa, sèrie 6a, T.4, 1866, p. 172-177.

Crocodylidae

Crocodylus rouxi (Noulet, 1859). Dedicat a Léonce Roux, el descobridor. Es tracta d'un petit cocodril.Noulet. — L. Roux, Crocodilus Rouxi, Géol. du bassin de l'Agout, 1859, p. 23.

Invertebrats Moluscs gasteròpodes

Helix intricata i Helix personnati. Bulimus Rouxi. 3 espècies de Planorbis. 4 espècies de Limnae. Melania albigensis. 2 espècies de Melanopsis. Cyclostoma castrense. Paludina soricinensis. Bithynia brugueriensis. Nerita lautricensis. Moluscs acefals

Unio Rouxi. 2 espècies de Sphaerium.

Honors Hi ha també una sèrie d'espècies que porten el seu nom:

miniatura|Exemplars de Cochlostoma nouleti.Malacologia

Cochlostoma nouleti (Dupuy, 1851): Un gasteròpode endèmic dels Pirineus.

Botànica

Rubus nouleti (Sudre): Una planta de la família de les rosàcies, endèmica de la Xina. Antilyssa nouleti: Un liquen :

Paleontologia

Leptolophus nouleti (Stelhin, 1904): Una espècie de mamífer (perissodactyla). Les mostres tipus (un maxil·lar esquerre amb M3-P2), sortides de la col·lecció de Noulet, són avui al Museu de Tolosa. Plagiolophus nouleti (Stehlin, 1904): Una espècie de mamífer (perissodactyla). Un maxil·lar esquerre, tipus de l'espècie, al Museu de Tolosa.H. G. Stehlin, Sur les mammifères des sables bartoniens du castrais, 1904, Bulletin de la société géologique de France, IV, sèrie 4a., p.445-475. Cadurcotherium nouleti (Roman): Una espècie de rinoceront. Hyaenodon nouleti (Depéret, 1917): Una espècie de mamífer carnívor. Es va descriure a partir de dos fragments de mandíbula presents a la col·lecció Noulet del Museu de Tolosa. Allaeochelys nouleti (Bergounioux): Una espècie de tortuga Carettochelyidae.

Obra Précis analytique de l'histoire naturelle des mollusques terrestres et fluviatiles qui vivent dans le bassin sous-pyrénéen, J.-B. Paya libraire-éditeur, Tolosa, 1834. Traité des champignons comestibles, suspects et vénéneux, J.-B. Paya, libraire-éditeur, Tolosa, 1838. Escrit amb Augustin Dassier. Flore analytique de Toulouse et de ses environs, Delboy libraire-éditeur, Tolosa, 1861. L'âge de la pierre polie au Cambodge : d'après les découvertes de M. Moura, Librairie Louis et Jean-Matthieu Douladoure, Toulouse, 1877. Étude de l'Ombrive ou grande caverne d'Ussat (Ariège) et de ses accessoires, Édouard Privat, Tolosa, 1882. Vie de Sainte Marguerite en vers romans, Librairie Louis et Jean-Matthieu Douladoure, Tolosa, 1875. Las "Ordenansas et coustumas del Libre blanc" publiées avec une introduction, des notes et un glossaire, Publications de la Société pour l'étude des langues romanes, Montpeller, 1878. Las Nonpareilhas receptas per far las femnas tindentas, risentas, plasentas... et mais per las far pla cantar et caminar honestamen et per compas, Publications de la Société pour l'étude des langues romanes, Montpeller, 1880. Œuvres de Pierre Goudelin, Édouard Pivat libraire-éditeur, Tolosa, 1887. Deux manuscrits provençaux du XIVe siècle : contenant des poésies de Raimon de Cornet, de Peire de Ladils et d'autres poètes de l'école toulousaine, Maisonneuve et Charles Leclerc, París, 1888. Escrita conjuntament amb Camille Chabaneau. Les joies du gai savoir. Recueil de poésies couronnées par le Consistoire de la gaie science (1324-1484), Imprimerie et librairie Édouard Privat, Tolosa, 1914.

Referències

Bibliografia À la mémoire de J.-B. Noulet qui prouva, dès 1851, l'existence de l'Homme fossile, Bulletin de la Société méridionale de spéléologie et de préhistoire, t. V, anys 1954-1955. Bilotte, M. et Duranthon, F., « Documents originaux inédits de Jean-Baptiste Noulet (1802-1890) relatifs au site archéologique de l'Infernet (commune de Clermont-le-Fort, Haute-Garonne, France) », Comptes rendus Palevol, 2006, vol. 5, no 5, p. 757 - 766.

Enllaços externs Biografia completa de Jean-Baptiste Noulat

Categoria:Lingüistes occitans Categoria:Paleontòlegs francesos Categoria:Persones de l'Alta Garona Categoria:Prehistoriadors francesos Categoria:Alumnes de la Universitat de Montpeller Categoria:Alumnes de la Universitat de Tolosa Categoria:Morts a l'Alta Garona Categoria:Professors de la Universitat de Tolosa Categoria:Botànics de la regió d'Occitània Categoria:Lingüistes francesos Categoria:Nascuts el 1802