Julián Ortiz Canelas y Mola (Cadis, 1767 - 1825) va ser un marí i astrònom espanyol, director de l'Observatori de San Fernando.
Fill del capità d'infanteria Tomás Ortiz-Canelas de la Torre i de Gertrudis Mola y Esteller, després de realitzar els seus estudis a l'Acadèmia de Guàrdies Marines del Castell de la Vila de Cadis, s'embarcà en la fragata Santa Perpetua i al navili Santa Isabel, participant en diverses escaramusses bèl·liques contra vaixells anglesos.
El 1783 va ser destinat a l'estudi de l'astronomia en el Reial Institut i Observatori de l'Armada, a les ordres de Vicente Tofiño de San Miguel. Mesos més tard, quan Tofiño s'encarregà dels treballs hidrogràfics per a l'aixecament de lAtles Marítim d'Espanya, va ser destinat a aquestes tasques. Va prendre part en les sis campanyes de mar que es van organitzar entre 1783 i 1788. Finalitzat el treball hidrogràfic va tornar a Cadis, on va començar a exercir tasques astronòmiques en el Reial Observatori mentre realitzava a l'Acadèmia de Guàrdies Marines, que ja havia estat traslladada a la Isla de León, els anomenats cursos d'estudis majors de matemàtiques (1789-1792).
El 1793, a conseqüència de la guerra contra França, s'embarcà novament, amb diverses destinacions al navili Purísima Concepción, a la plaça de Toló, en els navilis Santa Isabel, Glorioso i San Fulgencio, i a la fragata Paz. En 1797 va participar en el combat naval entre les esquadres britànica i espanyola al Cap de São Vicente. El 1798 és nomenat oficial fix del Reial Observatori, traslladant-se des de Cadis a la Isla de León. Poc temps després de dedicar-se a les tasques científiques, el 1801 li fou conferida la direcció en caràcter interí de l'Observatori. Després que el 2 de juliol de 1804 fos ascendit a capità de fragata, fou nomenat director propietari de l'Observatori Reial de la Isla de León. Des de llavors, i fins a la seva mort, va romandre al capdavant d'aquesta institució científica de l'Armada.
Durant el període de la seva direcció es va produir la consolidació de la independència de l'Observatori respecte a la Companyia de Guàrdies Marines, de la qual havia depès des de la seva fundació el 1753. Després d'un viatge a Londres, en el qual va tenir ocasió de visitar l'Observatori Reial de Greenwich, va proposar als seus superiors seguir el model britànic, encarregant per a això els instruments Astrometria amb què pretenia convertir l'Observatori de San Fernando a un observatori de primer meridià. Durant els primers anys del va realitzar nombroses observacions astronòmiques i va impulsar els treballs de l'Oficina d'Efemèrides de l'Observatori, dedicada al càlcul de l'Almanac Nàutic des de 1791. Com a conseqüència de la decisió oficial d'atorgar a l'Observatori de Madrid el privilegi de la publicació i venda de l'anomenat Almanaque Civil, va redactar una extensa memòria dirigida a les Corts en la qual va manifestar la seva oposició a l'esmentada decisió, proposant un profund pla de reformes per a l'Observatori. Gràcies a això, va aconseguir que l'esmentat privilegi tornés a l'Observatori de San Fernando a 1823.
Treballs publicats Diario de las campañas para levantar la carta hidrográfica de las costas españolas y de las de África desde el estrecho de Gibraltar hasta Burgía Extracto de las observaciones astronómicas hechas el Real Observatorio de la Isla de León por el teniente de navñio don Julián Ortiz-Canelas Redacción de una memoria sobre la ocultación de Antares por la Luna, observada el 20 de marzo de 1805 Memoria sobre el eclipse de Sol del dia 16 de junio de 1806. Observaciones en la Isla de León Mayores mareas de los años 1806, 1807, 1808 y 1809 Representación elevada al Congreso nacional sobre resolución dada en sesión extraordinaria de 5 de noviembre de 1820, relevando al Observatorio del encargo de publicar y vender el Almanaque Civil de la Península, Baleares y Canarias, y con cediendoselo al Obsevatorio de Madrid
Referències
Categoria:Navegants andalusos Categoria:Gaditans Categoria:Astrònoms andalusos Categoria:Nascuts el 1767