Laragonès de les Comarques Xurres fou una varietat de la llengua aragonesa que es parlà a les comarques xurres del País Valencià: l'Alt Millars, l'Alt Palància, el Racó d'Ademús, els Serrans, la Foia de Bunyol i la Canal de Navarrés. Semblantment a l'aragonès de les comunitats aragoneses, parlat al sud d'Aragó, es va castellanitzar i solament en resten diversos trets de substrat que caracteritzen l'actual castellà xurro, una varietat de castellà que, a més dels esmentats aragonesismes, té un adstrat valencià important.
La presència de l'aragonès a les comarques xurres es deu a repobladors aragonesos i navarresos d'aquestes comarques interiors a l'edat mitjana. La frontera entre l'aragonès i el català es pot explicar en la Serra d'Espadà per les fronteres de la Diòcesi d'Albarrasí-Sogorb i en Penyagolosa per la frontera entre Terol i el Regne de València. Les repoblacions amb aragonesos o amb valencians aragonesoparlants van continuar en el després de ser expulsats els moriscos.
Els textos medievals en romanç aragonès, dirigits a gent aragonesoparlant, són la prova que es parlava aragonès, però a la vegada s'escrivien a la ciutat de València per escrivans que no eren necessàriament aragonesoparlants i també escrivien textos adreçats als castellans de la Corona de Castella. Aquests textos combinen paraules de l'aragonès oriental comunes amb el català (bestiar), però sovint no presenten altra classe de lèxic o fonètica aragonesa i coincideixen amb el model castellà.
Una mostra de text adreçat a la població aragonesoparlant de les comarques xurres són les ordinacions del Tribunal del ligallo de pastors de Sogorb de 1312:I també un text de Segorb de 1429: miniatura|Evolució històrica del navarrès-aragonès
Lèxic Actualment hi ha paraules pròpies del castellà de les comarques xurres (que poden ser comunes amb el català valencià), i que pleguen aquest de la comarca terolana de Gúdar-Javalambre; és el cas de dacsa ("blat de moro"). No podem saber si eren usuals quan se'n parlava aragonès, però en el cas de azagador ("cabanyera", sentit amb la pronunciació /asagadó/ en benasquès(es) Ángel Ballarín Cornel: Diccionario del Benasqués. Institución Fernando el Católico, Zaragoza, segunda edición 1978. p 55) sí, perquè es troba en els textos romances de Terol
Referències
Bibliografia (els) Vicente García Edo: Sogorb en ell siglo XIII. Excmo. Ayuntamiento de Sogorb, 1987. (els) Rosa Gómez Casañ: Aproximació a la història lingüística de l'Alt Palancia entre els siglos XIII i XVI. Ayuntamiento de Sogorb, 1988. (els) Natividad Nebot Calp: Toponímia de l'Alt Mijares i de l'Alt Palancia: estudio etimológico. Diputació de Castelló, 1991. (els) Cayetano Torres Forneixes: Sobre veus aragoneses usades en Sogorb (1903). (els) Jose María Enguita Utrilla: Manifestaciones romances en els territoris medirionales de l'Aragó medieval. Aragó en la Edad Mitja XX (2008).
Comarques Xurres Categoria:País Valencià