Ràdio Catalana va ser una emissora de propietat privada activa des del 1925 fins a la seva clausura el 1930, i va ser la segona que es va instal·lar a Barcelona, darrere de Ràdio Barcelona (EAJ-1). Es va instal·lar en un edifici a l'Eixample barceloní propietat de l'empresari alemany Eduard Heusch, el principal promotor.
Història Ca sorgir de l'interès que Heusch tenia sobre la comunicació per ràdio. Prèviament, aquest empresari inicià la implantació de la comunicació per ràdio entre la planta de producció de la seva empresa a Manacor (Indústria Española de Perlas Imitación S.A., posteriorment Perlas Majorica) i la seu a Barcelona. La construcció de l'equipament necessari es va encarregar a l'empresa Radio Ibèrica S.A. el vicepresident de la qual era el Sr. Rufino de Orbe. L'establiment per part de l'estat espanyol, ensems amb la dictadura del general Primo de Rivera (1923-1930), del monopoli en radiocomunicació en l'empresa Compañia Telefónica Nacional de España va fer que Heusch abandonés el seu projecte inicial i es va interessar a promocionar una emissora de ràdio comercial, aprofitant la relació que va establir amb els directors de Radio Ibérica i de Ibérica de Telecomunicación, ambdues amb seu a Madrid.
Heusch va establir l'empresa Sociedad Radio Catalana, presidida per Rufino de Orbe, aleshores vicepresident de Radio Ibérica S.A. de Madrid, constructor d'equipament de radiotelecomunicacions i emissora de ràdio comercial. Entre les emissores fàcilment audibles a Catalunya el 1924 ja hi havia Radio Ibérica. El maig de 1925 es va fer les primeres proves d'emissió i el 13 de juny es comprovà la correcta audició a l'establiment del senyor Aymerich (un dels fundadors de Radio Terrassa) a Terrassa.
Tancament El component comercial de les emissores que es varen instal·lar comportava la competència per adquirir audició i publicitat. La potència d'emissió que tenia Radio Catalana era superior a la Radio Barcelona com es pot llegir a la pàgina de la Ràdio Associació de Catalunya:
Les dues emissores acaben a les mans d'Unión Radio. El març de 1929 s'avisa d'una interrupció en les emissions per renovació de l'equipament. El 25 de maig de 1929 La Vanguardia anuncia l'augment de potència a 60kW.
L'octubre del 1929 ja s'anuncia la programació com Unión Radio Catalana. L'agost del 1930 ja es feien emissions conjuntes entre Radio Barcelona i Radio Catalana La Vanguardia publica el 24 d'agost de 1930 la suspensió de les emissions de Radio Catalana que es va fer el dia anterior, el 23 d'agost. L'indicatiu EAJ-13 va ser transferit a Ràdio València i posteriorment a Ràdio Mallorca.
Característiques tècniques Categoria 4: Estació de difusió particular segons Real Decreto 23/02/1923 Potència del transmissor: 4,5 kW Potència en antena: 1,5 kW Antena: longitud de 50 metres entre dos postes de 28 metres d'alçada. Modulació: Amplitud Modulada Longitud d'ona de la portadora: 423m, després 469m i finalment 286m Estudi: dos micròfons, instruments musicals i espai per 14 músics. Emissió inicial: 20 de juny de 1925
Altres característiques El finançament és per subscripció (adherents) en tres nivells i per publicitat Inicialment la programació va ser de tres hores al dia. Programació: audicions de música gravada i en directe, notícies, conferències, cursos d'idiomes i retransmissions esportives Proves de recepció als EUA Publicació de la revista setmanal Radio Catalana
Referències
Vegeu també Radiodifusió Ràdio Ràdio de galena
Categoria:Emissores de ràdio de Catalunya desaparegudes