Harriet Boyd Hawes (Boston, 11 d'octubre de 1871 – Washington DC, 31 de març de 1945) va ser una arqueòloga pionera nord-americana, la primera dona a dirigir una excavació a l'Egeu. És més coneguda com la responsable de la troballa i primera directora de Gurnià, una de les primeres excavacions arqueològiques que va donar a conèixer un assentament i palau minoic a l'Illa egea de Creta.
Joventut i educació Harriet Ann Boyd va néixer a Boston (estat de Massachusetts). La seva mare va morir quan encara era una nena, per la qual cosa Harriet va ser criada pel pare al costat dels seus quatre germans més grans. El germà Alex la va iniciar en els estudis clàssics. Després d'assistir a l'Escola Prospect Hill, a Greenfield, es va graduar al Smith College, a Northampton, el 1892, amb un títol en Estudis Clàssics, especialització en Grècia.
Carrera acadèmica Després de treballar com a professora durant quatre anys va continuar seguint la seva passió per Grècia i la seva cultura antiga, començant a treballar a l'Escola Americana d'Estudis Clàssics a Atenes. Durant la seua estada a Grècia també va treballar com a infermera voluntària a Tessàlia durant la Guerra greco-turca. Va sol·licitar als seus professors poder participar en els treballs de camp de la institució, però en lloc d'això la van instar a convertir-se en una bibliotecària acadèmica. Frustrada per la falta de suport, va prendre el que li quedava de la seva beca i va partir sola a la cerca de restes arqueològiques a la Illa de Creta. Aquesta va ser una decisió valenta, considerant que Creta en aquell moment es recuperava de la guerra i era bastant lluny de ser un lloc segur. En poc temps Hawes va arribar a ser ben coneguda per la seva experiència en el camp de l'arqueologia. Durant quatre mesos, a la primavera de 1900, va dirigir una excavació a Kavusi que li va permetre descobrir assentaments i cementiris corresponents al Minoic Tardà, l'Edat de Ferro Primerenca i l'Arcaic Primerenc (1200-600 a.C) específicament als llogarets de Vronda i Kastro. Durant aquella campanya també va excavar una trinxera a Azoria, el lloc de l'Antiga Grècia (és a dir post-minoic) més important de la regió, evidentment una ciutat primerenca (c. 700-500 a.C). Azoria ha estat excavada posteriorment com a part d'un projecte de llarga durada. miniatura|304x304px|Treballadors a les excavacions de Gournia, dirigides per Harriet Boyd Hawes, 1901–1904 Més tard aquest mateix any, Hawes va tornar als Estats Units. A la fi del 1900 va acceptar una posició al Smith College per ensenyar Arqueologia Grega i després, el 1901, hi va rebre el seu mestratge. Hi va ensenyar fins a 1905, intercalant la seua estada amb freqüents viatges a l'exterior per realitzar campanyes arqueològiques. miniatura|309x309px|Vista de l'excavació de Gournia al 2016 Entre 1901 i 1904, durant unes vacances, Harriet Boyd Hawes va tornar a Creta, on va descobrir i excavar la ciutat minoica de Gurnia. Hawes va ser la primera dona a dirigir un projecte important d'excavacions a Grècia, amb un equip format per més de cent treballadors. Va tenir com a assistent Edith Hall Dohan. El 1902, va presentar el seu descobriment durant una sèrie de conferències als Estats Units i va ser la primera dona a exposar davant de l'Institut Arqueològic d'Amèrica. L'informe de les seves troballes, titulat Vasiliki i Altres Llocs Prehistòrics en l'Istme de Hierapetra, va ser publicat el 1908 per la Societat d'Exploració Americana. Va excavar molts altres assentaments de l'Edat de Ferro i Bronze a l'Egeu, i va esdevenir una autoritat sobre el tema. El 1910 el Smith College li va atorgar un doctorat honorífic.
Infermera de guerra Boyd Hawes es va implicar com a infermera en temps de guerra després de la seva graduació al Smith College. Va atendre soldats ferits (i moribunds) en la Guerra greco-turca (1897), la Guerra hispano-nord-americana (1898) i la Primera Guerra Mundial. El seu treball durant la Primera Guerra Mundial va incloure el trasllat de subministraments a Corfú per als soldats ferits de l'exèrcit serbi (1915), l'ajuda dels ferits a França (1916), i la creació de la Unitat de Socors del Smith College a França (1917).«Smith College Relief Unit (SCRU) 1917-1920». [Consulta: 15 novembre 2016]. Boyd Hawes va exercir com a directora d'aquesta unitat durant tres anys, temps durant el qual també va treballar com a ajudant d'infermeria al YMCA. Després del seu retorn a casa, Boyd Hawes va continuar donant suport a la iniciativa mitjançant conferències per recaptar fons en nom de la Unitat de Socors del Smith College.
Vida personal Durant un dels seus viatges a Creta va conèixer Charles Henry Hawes, un antropòleg i arqueòleg anglès que més tard va esdevenir director-associat del Museu de Belles arts de Boston. Van contreure matrimoni el 3 de març de 1906, i nou mesos més tard naixia el seu primogènit, Alexander Boyd Hawes. Li va seguir una nena, Mary Nesbit Hawes, nascuda a l'agost de 1910. En aquells moment Charles ensenyava al Dartmouth College, i la família s'estava a Hanover (estat de Nou Hampshire). El 1920, els Hawes es van mudar a Cambridge (estat de Massachusetts), i Harriet es va unir al cos docent del Wellesley College. Malgrat el seu compromís amb la família, Hawes va continuar tenint una presència activa tant en les humanitats com en el camp de l'arqueologia.
Vida posterior i el llegat Harriet descansa en el Cementiri de Cedar Hill, a Suitland (estat de Maryland). La casa de la seva infantesa a Chester Square és esmentada en el Camí Patrimonial de les Dones de Boston.
El 1992, la seva filla, Mary Allsebrook, va publicar Born to Rebel: The Life of Harriet Boyd Hawes (‘Nascuda per Rebel·lar-se: la Vida de Harriet Boyd Hawes’). El llibre va ser editat per Annie Allsebrook, la neta de Harriet Boyd Hawes.
Referències
Categoria:Arqueòlegs estatunidencs Categoria:Alumnes del Smith College Categoria:Persones de Boston Categoria:Morts a Washington DC Categoria:Morts el 1945 Categoria:Nascuts el 1871