Llorenç Prats Canals (Barcelona, 1950) és un antropòleg català, professor titular jubilat d'Antropologia Social a la Universitat de Barcelona i a la Universitat de Lleida.
Biografia Llicenciat i doctor en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona, va ser professor d'Antropologia Social a la Universitat de Lleida, on va iniciar una línia de recerca en patrimoni cultural, i en el Departament d'Antropologia Cultural i Història d'Amèrica i d'Àfrica a la Universitat de Barcelona. Les seva recerca tracta de la història del folklore i la cultura popular a Catalunya, el patrimoni cultural i l'antropologia del turisme.
Ha investigat sobre patrimoni, turisme i desenvolupament local (usos turístics del patrimoni, altres usos locals del patrimoni, viabilitat econòmica i social del patrimoni, definició de paràmetres transversals); la teoria i conceptualització del patrimoni (el patrimoni com a construcció social i com a sistema simbòlic, la dinàmica i efectes del patrimoni en la societat, els processos de patrimonialització, el paper de la homonímia en l'àmbit del patrimoni i la legitimació de discursos i actuacions), i la participació i protagonisme social en els projectes turístico-patrimonials (agents que intervenen en l'activació del patrimoni a nivell local, participació i protagonisme de la societat local, configuració de memòries locals compartides, la restitució del patrimoni al servei de la comunitat local, el patrimoni com a instrument de planificació).
Prats va presidir l'Associació Catalana del Patrimoni Etnològic de 1990 a 1993. És membre del Consell científic assessor de l'ecomuseu i centre de recerca asturià La Ponte. Després de la jubilació va escriure una obra de ficció: Eutopia, una novel·la optimista de ciència-ficció sobre el futur de la humanitat i els reptes que ha d'afrontar.
Llibres més destacats Eutopia (2023). Pagès Editors. Artificis culturals. Tradició, patrimoni, turisme (2020). Edicions de la Universitat de Barcelona. Turismo y patrimonio. Entramados narrativos (2011), conjuntament amb Agustín Santana. Colección PASOS Edita, 5. El encuentro del turismo con el patrimonio cultural: concepciones teóricas y modelos de aplicación (coordinador, amb Agustín Santana Talavera). Fundación El Monte Antropología y patrimonio (1997). Ariel. La Catalunya rància: les condicions de vida materials de les classes populars a la Catalunya de la Restauració segons les topografies mèdiques (1996). Barcelona, Alta Fulla. El Mite de la tradició popular: els orígens de l'interès per la cultura tradicional a la Catalunya del segle XIX (1988). Barcelona, Edicions 62. Premi Xarxa d'Assaig 1987. La bruixa catalana: aplec de casos de bruixeria, creences i supersticions recollits a Catalunya a l'entorn dels anys 1864 a 1915 (1987), amb Cels Gomis i Mestre i Cels Gomis i Serdañons. Barcelona, Alta Fulla. La cultura popular a Catalunya: estudiosos i institucions, 1853-1981 (1982), amb M. Dolors Llopart i Puigpelat i Joan Prat i Carós, Barcelona, Fundació Serveis de Cultura Popular.
Referències
Categoria:Professors de la Universitat de Barcelona Categoria:Docents barcelonins contemporanis Categoria:Antropòlegs barcelonins