El huaino o huaiño Claude Ferrier: El huayno con el arpa: Estilos globales en la nueva música popular andina. Instituto de etnomusicología de la Pontificia Universidad Católica del Perú y Institut français d'études andines, Lima 2015. és un important gènere de ball i música andina d'origen peruà prehispànic i actualment molt difós entre els pobles andins. Adopta diverses modalitats, segons les tradicions locals o regionals.
L'home oferix el braç dret per a invitar a ballar, o posa el seu mocador sobre el muscle de la dona; després, es fa el passeig de les parelles pel recinte; finalment el ball, que consisteix en un sabateo àgil i vigorós durant el qual assetja l'home a la dona, tocant-la al girar, i només ocasionalment enllaça el seu braç dret a l'esquerre de la seva parella mentre evolucionen al ritme de la música amb moviments alegres i picarescs.
En algunes variants del huayno intervenen bandes típiques formades per arpes, quenes, etc., i en altres situacions, s'utilitzen instruments europeus com les trompetes, el saxòfon, l'acordió, etc.
Origen Hi divergències al voltant de l'època i regió d'origen per alguns autors és considerat precolombí i que per motius desconeguts s'ha desenvolupat després de la conquesta (Montoya, 1996: 484), segons alguns estudiosos (Huamán, 2006: 87-88), el seu origen seria colonial, producte del mestissatge cultural, per arribar a ser al segle XX el mitjà de expressió musical principal de l'home andí.
Exemples famosos El Cóndor pasa de Daniel Alomía Robles (tema recreat i popularitzat el 1970 per Simon and Garfunkel amb Los Incas, després molts altres): el segon moviment ràpid.José Varallanos: El Cóndor Pasa – Vida y obra de Daniel Alomía Robles. Lima 1988, S. 62–71 Vírgenes del Sol de Jorge Bravo de Roda (tema popularitzat el 1951 per Yma Sumac, després per Los Calchakis, Los chacos, etc. .) Referències
Categoria:Danses Categoria:Música del Perú Categoria:Cultura popular Categoria:Gèneres musicals