Juan Fugl () (Horslunde, Dinamarca, 24 d'octubre de 1811 – Copenhaguen, Dinamarca, 25 de gener de 1900) va ser un dels primers immigrants de la ciutat argentina de Tandil i va ocupar el càrrec d'intendent d'aquesta ciutat.Larsen de Rabal, pág. 77Larsen de Rabal, pág.498
El seu pare era llaurador, per la qual cosa per ajudar a la seva família va haver de treballar des de nen exercint aquesta mateixa feina. Després de recuperar-se d'algunes malalties, va estudiar magisteri en un seminari. Amb idees colonitzadores va arribar a Argentina i es va instal·lar a Tandil, dedicant-se a la docència i a l'agricultura; allí va fundar la primera escola del poble i va construir la primera fleca. A Tandil encara es conserva el molí que ell mateix va fabricar. Va ser intendent i jutge de pau, a més d'ocupar altres càrrecs polítics.
En un viatge de visita a Dinamarca va contreure matrimoni amb una neboda. Va tenir vuit fills, un nen i set nenes, de les quals sis van morir a primerenca edat. El seu fill es va traslladar a Copenhaguen per rebre allí la seva educació secundària; aquesta ciutat va ser la triada per Fugl per acabar els seus dies.
Trajectòria Arribada a l'Argentina miniatura|L'escola que va fundar Fugl. Juan Fugl va arribar a l'Argentina a finals de 1844 al costat de tres persones: un metge amic de cognom Jacobsen, amb col·laborar a la revista Berlingske Tidende en un article sobre un marí que viatjava freqüentment a l'Argentina, i Christopher Holer, qui va ser recomanat a Fugl pels seus pares, que el coneixien del seu treball en una escola de l'illa de Falster. Saxild, un metge de Dinamarca resident a Buenos Aires, els va fer una carta de recomanació.Bernasconi, pág 47
Saxild va ser una font d'informació i econòmica per als nouvinguts tot i que el tracte no va ser del tot cordial. Es van allotjar en una pensió limítrofa al port. Allí van fer contactes amb uns marins connacionals seus i altres alemanys per assentar-se a la ciutat de Buenos Aires, governada llavors per Juan Manuel de Roses. Van aconseguir després de diversos intents una ocupació com a peons de camp en una granja de Beider, un immigrant alemany. Aquest senyor va prometre associar-los com a agricultors parcers, cosa que no va complir en el temps estipulat. Fugl es va associar llavors amb Gjersing, qui arrendava una granja lletera al nord de la ciutat, i va treballar com a lleter. Una anècdota que es recorda és que va confondre la paraula peso per petó i li va vendre a una dama un litre de llet a canvi d'un petó.
A principis de 1846 va deixar de costat la societat amb Gjersing i va tornar a trobar-se amb Jacobsen, amb qui va arrendar una granja agrícola a Maldonado; aquest fet va durar poc perquè Jacobsen va optar per exercir la seva professió com a metge rural a l'interior de la província de Buenos Aires. Fugl el va ajudar econòmicament perquè pogués instal·lar-se amb la seva família en la campanya del sud. L'amistat va continuar i, cada cert període, es trobaven a Buenos Aires, on Jacobsen es proveïa de medicines.
Arribada a Tandil Fugl va pensar que havia de fer el mateix que el seu amic si volia aconseguir camps agrícoles: mudar-se a les pampes. Primer es va establir en Barrancosa, on es va dedicar a la fusteria i va conèixer a la vídua de Mosqueira, qui s'atenia amb Jacobsen i vivia a Tandil. Aquesta senyora coneixia Felipe Vetlla, que tenia estades, i a qui Roses havia nomenat jutge de pau. En aquest llavors el govern estava fent campanya per colonitzar la zona de Tandil i oferia terres als colons a canvi de sembrar blat; Fugl va aprofitar l'oportunitat a la fi de 1847 i es va radicar al llavors poble, on va construir una casa de palla i fang i va treballar com a agricultor. Vela li va atorgar una estada de quatre-centes vares.
Fugl va tornar a Barrancosa i més tard a Buenos Aires, on es va allotjar a la casa de Gjersing. Va invertir els seus estalvis en béns no peribles per revendre'ls al poble. En companyia d'un forner cognomenat Jorgensen va iniciar el retorn a Tandil, on van arribar al març de 1849. El comandant Parelles li va assignar a Jorgensen una granja veïna a la de Fugl. Com els danesos van construir les seves cases de forma diferent al que es feia en el lloc, rebien visites de curiosos entre els quals es trobava l'amo d'una botiga de pops, Narcís Domínguez.Bernasconi, pág. 48 Els agricultors no eren molt comuns en aquesta zona, hi havia gautxos, bestiar i malons. Fugl va ser el primer agricultor danès de la zona i el primer a sembrar blat, va haver de construir solcs i filats, que no es coneixien en aquells dies en aquesta zona, i a més fer-li a enfront dels gautxos, als seus animals i als malons, perquè no arruïnessin els seus sembrats.
Trajectòria com a comerciant i agricultor esquerra|miniatura|Casa on va viure. Fugl i Jorgensen comercialitzaven els productes que portaven de Buenos Aires al camp a canvi de cuirs, plomes i truges, que al seu torn revenien en un restaurant de pops de Domínguez, qui els va contactar amb uns temporers dedicats a la sembra de blat. Aquests li venien faneques per a llavor, però Jorgensen es va fatigar d'aquesta vida i va tornar a Buenos Aires. Fugl exercia com a fuster o comprador de cuirs a Domínguez mentre esperava els resultats de la collita. El comandant Parelles li va aconseguir treball de fuster en l'estada de la família Gómez. Va ser rebut per Ignacio Gómez amb un advertiment:Bernasconi, pág. 49El 1856, el llavors president de la Nació, Domingo Faustino Sarmiento, aprofitant la seva professió docent li va encarregar que fundés una escola a la ciutat, tasca que va finalitzar el 1857. Va ser la primera escola de la ciutat i per aquest motiu la hi va denominar Escola Número. 1, actualment l'Escola Número. 1 «Manuel Belgrano». A la cantonada de Maipú, 9 de juliol de 1874 va establir, la primera fleca de la ciutat. La va construir ell mateix de forma contigua a casa seva. La part de davant mesurava vuitanta metres de llarg, les parets eren de color blanc, el sostre era d'estil colonial de teules vermelles i les finestres en forma d'ogiva de color verd. Allí va viure amb la seva esposa i una petita filla anomenada Valgerda.
Inici de la construcció del molí hidràulic i primera visita a Dinamarca miniatura|Vista del molí hidràulic. El 1850 va iniciar la construcció d'un molí que va accionar amb energia hidràulica, alimentat amb l'aigua d'un rierol que creua la ciutat. Encara avui es conserva un sector de l'edifici. També va construir amb pedres extretes a cops de martell dels turons propers al primer molíMolino de harina cuya rueda la mueve un caballo. tiratge amb mules, amb dos queixals amb les quals va realitzar la molta de cereal. Va viatjar a Dinamarca el 1858 per buscar eines i plànols per construir el futur molí. Allí va contreure matrimoni amb Dorothea, una neboda seva. Domínguez va quedar a càrrec de les propietats de Fugl durant la seva absència, que a aquesta altura ja incloïen diversos solars i granges.Bernasconi, pág. 50
El 1862 va construir un terraplè de terra i pedra amb l'objectiu que el corrent d'aigua posés en funcionament el molí. Va sorgir un inconvenient, una tempesta d'estiu va provocar una inundació i el desbordament del rierol va destrossar el treball de mesos, que va haver de ser iniciat novament. Una vegada en funcionament, es va satisfer la capacitat del molí. A la fi de 1862, el molí tenia una capacitat de molta de 1023 quilos de gra, però la ferreria va fallar, i va estar fos de servei fins a 1921, quan va ser reparat per la família Mustin.
Últim període a Tandil Va tornar el 1873 al costat de la seva esposa Dorothea i molts connacionals que van venir amb ell per intentar provar sort a la ciutat, per la qual cosa s'afirma que és el fundador de la primera colònia danesa en la localitat; actualment és una de les més grans del món. El matrimoni es va instal·lar en una casa contigua a la fleca. Diversos dels immigrants que van arribar amb ell es van radicar a Necochea i Tres Rierols, ciutats on diversos agricultors són danesos. Fugl els va ajudar al fet que es radiquin a la zona i que tinguessin la seva mateixa sort. Va ser criticat per brindar aquest tipus d'ajuda; en les seves memòries es pot llegir:Larsen de Rabal, pág. 271Amb Fugl i la seva senyora van entrar al país setze persones; un només amb la seva família, els restants eren solters. Alguns van treballar amb ell com a peons a les seves granges o construint el molí.Larsen de Rabal, pág. 430 esquerra|miniatura|Part davantera de l'Església danesa de Tandil. Amb el pas dels anys, els immigrants solters anaven a buscar a les seves núvies, les famílies i aquests als seus amics, la qual cosa va provocar un flux migratori entre els anys 1860 i 1870 entre els arxipèlags meridionals de Dinamarca i Tandil. Fugl els oferia algunes cases que posseïa en societat amb Filip Mackeprang (el rubre immobiliari va ser una altra font d'ingrés pels Fugl), els deixava diners o els donava recomanacions perquè aconseguissin una ocupació. Una de les persones que els brindava treball als immigrants que recomanava Fugl era Ramón Santamarina, futur company polític del danès.
Com els danesos que van arribar amb Fugl no consensuaven del tot amb la doctrina de l'Església Catòlica, van projectar la formació d'una Església Luterana en aquest país. Els primers oficis religiosos es van realitzar als domicilis particulars dels acabats d'arribar. Com no hi havia un pastor d'aquesta religió, era Fugl qui els presidia actuant com a ministre religiós en baptismes, casaments i sepelis. En 1870 li van sol·licitar al seu Rei que nom un pastor en aquest poble. La comanda es va complir amb l'arribada d'Oscar Meulengracht, qui va inaugurar en 1877 el temple d'aquesta religió al carrer Maipú 599, la seva ubicació actual.Forni, págs. 163 y 164
El 1873 li va guanyar per un vot (360 a 359) a Ramón Santamarina i va assumir la intendència de la ciutat, sent el primer intendent d'origen danès de l'Argentina. A més, fins que va tornar al seu país natal, va ser jutge de pau, regidor i president de la Comissió d'Educació.
El 1890 va tornar a Dinamarca i es va radicar a Copenhaguen, en una vila de Østerbro a la qual va cridar «Vila del Tandil». Allí, va redactar les seves memòries als 73 anys i va prestar ajuda a tot aquell que va voler emigrar a l'Argentina.
Trajectòria política i social Les bones relacions, i alguns conflictes amb els membres del poder i pròspers comerciants ho van introduir en la política local, ajudat a més pel seu creixement econòmic i educació. El 1850 es va formar la primera Comissió Municipal de Tandil, explicant entre els seus membres a Narcís Domínguez com comissionat d'obres públiques.
L'any 1854 ja era membre de la Corporació Municipal i, al costat de Narcís Domínguez, van establir un servei de transport mitjançant diligència entre Tandil i la ciutat de Dolores.
L'any 1855 els malones van atacar la ciutat, per la qual cosa Fugl i Domínguez es van dirigir cap a l'estada "El Carmen" del general Eustoquio Díaz Vélez, el cap de milícies, exigint major protecció per al poble. Els pocs habitants del poblat, espantats, van optar per fugir a Dolores, ja que en aquells dies, donat les grans distàncies, la falta de comunicació i de camins adequats, l'arribada de la guàrdia nacional es produïa una vegada que els indis havien efectuat el malón. Fugl va declarar en aquesta ocasió:Si bé el vell general va iniciar conversacions per recompondre l'afeblida línia fronterera, a causa de la seva defunció, l'1 ja abril de 1856, va continuar la seva tasca el també veterà general Manuel Escalada, designat cap de l'exèrcit de la frontera Sud, qui recentment, el 15 de març de 1857, va signar un acord de pau amb el cacic major Catriel, altres cacics com Cachul, les seves famílies i altres capitans, aconseguint portar una pau temporal a Tandil.