LAragonès estadellà és la parla local aragonesa d'Estadella i d'Estada.

Forma part de l'Aragonès Baix-Ribagorçà que alhora forma part de l'Aragonès oriental.

Fonètica El grup -it- derivat dels llatins -CT-, -ULT- gosa trobar-se castellanitzat:

dicho, drecho, escuchá, mucho, pero encara se conserva fei, (varietat de "feito").

Hi ha casos d'evolució dels grups llatins -TY, -CE, -CI, -DE en posició final per -o com en català i caràcter que ans era més estès en aragonès i que podria ser genuí:

Peu (que també es documenta en zones de Sobrarb i Camp), nou (pel menys en l'obra de Bernabé Romeo), prou.

En l'obra de Bernabé Romeo hi ha tres casos de conservació de oclusiva ensordeix intervocàlica:

chemeco i chipón. També en podem llegir Llacuna però és com topònim Baronesa de Llacuna, vescomtessa de Illa

Morfologia Existeixen formes verbals irregulars que no tenen diftongo -ue- on seria lochico veure #ho per ser "verbs irregulars per diftongació" en aragonès general: almorzes, sonen, m'acordo Veiem formes peculiars en els presents de subchuntivo de verbs irregulars: esteigan, feiga, heiga, veiga Amb la tancada en i talment per analogia amb sigui. El cas de "estiguin" té relació amb formes verbals "velarizadas" comunes en català.

Curiositats És un dels pocs pobles de l'Alt Aragó en que podem veure un procés de castellanització tan bé documentat, perquè ha tingut literatura costumista feta per autors locals. Així tenim 3 períodes temporals per comparar:

I) Textos de Bernabé Romeo, (1861-1888) II) Poemes de Cleto Torrodellas (Primer tercio del S.XX) III) Parla dels anys 80 i actual

 I II  III  atra otra  otra  muito  mucho  mucho  fillo  fillo  hijo fuent /fuen/ fuent /fuen/ fuente  eba  eba  era  els els ellos puyá puya subí, (puya quasi no se diz) mai mai  nunca, (mai quasi no se usa) fllos fllos  flores, (fllos quasi no se usa llugá llugá  pueblo, llugá se diz menos chen chen gente, chent se diz menos ayere ayere o ayer ayer el o lo, (formas de implemento)  el o lo  el No obstant també vam veure el reculi de caràcters més catalans:  I II III forá forá forau ficá meté meté la-hi la-hi le'n, (la-hi s'emplega menos)

Bibliografia (els) Arnal Purroy, Mª Luisa i Naval López, Mª Ángeles: Lengua i literatura d'uns poemes en ribagorçà (1861-1888). Arxiu de Filología Aragonesa, nº XLII-XLIII. 1989. (els) Maria Luisa Arnal Purroy: Ell parla de la Baja Ribargorça Occidental, Institució Fernando ho Católico, 1998. (els) Maria Luisa Arnal Purroy: El segment (s) en el parla de la Baja Ribargorça occidental aspectes fonéticos i fonológicos Arxiu de filología aragonesa, ISSN 0210-5624, Vol. 46-47, 1991, p. 71-92

Estadellà