Els viatges del tresor de la dinastia Ming van ser set expedicions marítimes xineses de la flota del tresor Ming, realitzades entre 1405 i 1433. L'emperador Yongle va iniciar la construcció de la flota del tresor el 1403. El gran projecte va donar com a resultat set viatges oceànics de llarg abast als territoris costaners i a les illes al voltant del mar de la Xina, l'oceà Índic i més enllà. L'almirall Zheng He va ser l'encarregat de comandar la flota en les expedicions. Sis dels viatges van realitzar-se durant el regnat de Yongle (1402-1424), mentre que el setè viatge es realitzà durant el regnat de Xuande (1425-1435). Els primers tres viatges van arribar fins a Calicut, en la costa sud-oest de l'Índia; en el quart viatge va arribar fins a Hormuz en el golf Pèrsic. Posteriorment, la flota va fer viatges més llunyans, fins a la península Aràbiga i Àfrica oriental.
La flota de la Xina Després del descobriment del timó enorme en un jaciment al sud-est de la Xina, datat de prop de 100 anys després de l'època de Zheng He, certs especialistes afirmen que aquestes naus podien arribar a mesurar més de 138 metres de longitud i 55 metres d'ample i comptaven amb nou pals.
Un pergamí budista datat de l'època de Zheng He i representant naus a 4 pals sembla infirmar aquesta tesi en què aquests no haurien medit llavors més que seixanta metres de longitud. Així i tot continua sent tanmateix superior als 30 metres de longitud i 8 metres d'ample de la Santa María, la caravel·la de Cristòfor Colom, que foren construïdes aproximadament 70 anys més tard.
Els tipus de nau amb què comptaven eren:
Vaixell del tresor (Bau suchuan): Eren els vaixells més grans de la flota, amb nou pals. No se sap exactament quants vaixells del tresor es van construir ni quants n'anaven a cada flota. Durant el regnat de Yongle hi va haver uns 250 vaixells del tresor i 62 van ser de la mida més gran, encara que el novel·lista Lou Maotang va suggerir que només van ser quatre. La seva mida exacta és també objecte de debat, ja que no se n'ha conservat cap. Les dades amb què es compta són les següents: Les descripcions de l'època, com el Ming Shi, que parlen d'una mida de "44 zhang i 4 chi de longitud amb 18 zhang d'ample". No se sap a quin sistema mètric es referien, anteriorment s'interpretava que la longitud era d'uns 137–150 metres, actualment es pren com més probable que s'emprés el sistema mètric de Fujian, que dona una mida de 119-124 metres de llarg i 49-51 d'ample. El fet que en algunes descripcions s'utilitzessin caràcters complexos en comptes de simplificats porta a pensar que es tractava de vaixells excepcionalment grans. El descobriment d'un timó de l'època, a partir del qual se n'ha deduït una eslora de 164–183 metres. La mida de les drassanes. Generalment tenien entre 27 i 37 metres d'ample, però n'hi havia dos que assolien els 64 metres. Quant a la seva longitud, aquesta no seria problema, ja que superaven els 450 metres de llarg. Construcció de vaixells de mida similar (i fins i tot més grans) en altres èpoques de la Xina. La manejabilitat dels vaixells: molts autors recents posen en dubte les xifres anteriores, ja que consideren que amb aquesta mida no serien manejables; al contrari, afirmen que els "Bau suchuan" serien de mida i disseny similars als "Fuchuan". Vaixells cavall (马船, Machuan): De vuit pals, 102 metres de llarg i 41 metres d'ample. S'anomenaven així perquè transportaven cavalls (i altres béns) per a, segons la tradició xinesa, mantenir relacions diplomàtiques a través de l'intercanvi de regals o tributs. També portaven subministraments per a la flota. Vaixells de càrrega: De set pals, 77 metres de llarg i 35 d'ample. Transportaven les vitualles per a la flota, que es componien principalment de cereals, arròs, begudes fermentades, gossos especialment criats per ser aliment, i gran varietat de peixos. Vaixells-cisterna d'aigua Transports de tropes: De sis pals, 66 metres de llarg i 25 metres d'ample. Vaixell de guerra: (Fuchuan) De cinc pals i 50 metres de llarg. Patrullera: Vaixell de combat de vuit parells de rems i fins a 36 metres de llarg. Contrast amb les expedicions europees A més de la diferència de mida, quantitat i tecnologia entre els vaixells xinesos i els que van utilitzar temps després els europeus en les seves exploracions, existeixen importants diferències socials:
Al contrari que els europeus, els xinesos no estaven interessats a conquerir territori. Tampoc no van establir bases navals o van intentar imposar la seva religió. Al seu lloc van intentar establir relacions diplomàtiques favorables i només van actuar militarment quan es van enfrontar a governs hostils. Els mòbils europeus eren econòmics, no menyspreant cap tipus d'aprofitament (des del comerç d'espècies fins a la venda d'esclaus). En canvi el comerç xinès, de caràcter bàsicament estatal, va ser incapaç de produir beneficis econòmics sobre els quals sostenir semblant despesa.
Les expedicions xineses autentificades Zheng He va explorar, durant tots aquests llargs anys de viatge totes les costes de l'Àsia del Sud-Est (sobretot Java i Sumatra en l'actual Indonèsia); totes les illes de l'oceà Índic (sobretot l'actual Sri Lanka). Va ascendir la mar Roja fins a Egipte i va baixar per les costes africanes fins a Moçambic. Com a resultat d'una d'aquestes expedicions, el 1414 el sultà de Malindi (en l'actual Kenya) inaugura de les relacions diplomàtiques amb la Xina.
A diferència dels portuguesos, els viatges d'exploració intentats pels Xinesos no van continuar com una empresa d'expansió a ultramar. L'altra expedició xinesa llunyana fou durant el , El Viatge a Occident del monjo Xuanzang per obtenir texts búdics a l'Índia. Les cartes nàutiques xineses circulaven en el golf Pèrsic entre els marins àrabs, i també pels venecians.
La majoria dels relats van ser escrits per Ma Huan (馬歡), fidel company de viatge de l'almirall Zheng He. Durant els seus viatges, Ma Huan va anotar minuciosament dades relacionades amb la geografia, les lleis, la política, les condicions climàtiques, el medi ambient, l'economia, els costums locals. La compilació s'anomena "Meravelles dels oceans" (瀛涯勝覽).
Els relats, inicialment, foren destinats a l'emperador i relaten, sobretot, tres de les set expedicions realitzades als oceans occidentals. La primera compilació data aproximadament de 1416, després de la seva primera tornada, la versió final fou impresa el 1451. La traducció anglesa la va realitzar John V.G. Mills per la Hakluyt Society el 1970.
Motivacions miniatura|El mapa Kangnido (1402) és una mostra dels coneixements geogràfics xinesos de l'època. A la dreta de tot està Corea. La Xina ocupa gran part del mapa. L'Índia és al sud de la Xina. A l'esquerra apareixen l'Àfrica i la Península Aràbiga. Sobre l'Àfrica es troba Europa.
Sens dubte, el motiu pel qual és més conegut Zheng He és per haver comandat set grans expedicions navals a l'"Oceà Occidental". El maig de 1403 Yongle va ordenar la província de Fujian la construcció de 137 vaixells. Tres mesos després diverses províncies més van rebre l'ordre de produir uns altres 200 vaixells. L'octubre es va dictar que 188 vaixells havien de ser adaptats per a la navegació en alta mar. En total, entre 1403 i 1407 un total de 1.681 naus d'alta mar van ser construïdes o remodelades. Per a complir les ordres de l'emperador es van construir unes immenses drassanes en Longjiang, a prop de Nanjing.
Els motius que van impulsar Yongle a emprendre a realitzar aquestes expedicions són diversos i no estan del tot clars. Entre molts altres s'esmenten els següents: El principal motiu per emprendre aquestes expedicions, sobretot al principi, sembla haver estat la intenció de Yongle d'augmentar el comerç marítim. Yongle considerava que això era molt profitós, ja que era una font d'ingressos que no exercia pressió sobre els camperols. Segons les seves paraules: "Els beneficis del comerç marítim són molt grans. Adequadament gestionats poden produir milions. No és això millor que posar impostos a la gent?". A més, entre les conquestes de Tamerlà, la caiguda de l'Imperi Romà d'Orient i la subsegüent consolidació de l'Imperi Otomà havien bloquejat el comerç per via terrestre, l'anomenada Ruta de la Seda amb l'Àsia central, Àsia Menor, Europa i Àfrica i com també van fer els europeus van decidir trobar amb noves rutes marítimes amb la finalitat de mantenir el comerç i les relacions diplomàtiques. S'havia estès el rumor que l'emperador Jianwen no havia mort, sinó fugit (no es va poder identificar el seu cos a la presa de Nanjing), per la qual cosa aquestes expedicions podrien haver tingut per objectiu buscar-lo. A més, si Jianwen era viu i intentant aconseguir suport a l'estranger, enviar aquestes expedicions podia constituir una advertència a l'estranger de qui era el verdader amo de la Xina. Les expedicions tenien un caràcter marcadament diplomàtic, aspecte important per a Yongle, que també va enviar missions diplomàtiques a Tibet, Nepal, Chennai, la cort de Tamerlà, Japó, Siam, Aràbia, etc. Recerca d'animals i plantes exòtiques, especialment amb finalitats medicinals. Yongle podia haver estat oposant-se a l'elit confuciana, que predicava l'aïllacionisme. La construcció de grans flotes no era aliena a la història de la Xina. A tall d'exemple l'Imperi Song havia confiat més en la seva armada que en el seu exèrcit per la seva defensa i en la segona invasió del Japó per Khublai Khan havien participat uns 4.500 juncs. El caràcter megalomaniàtic de Yongle sembla haver estat crucial.
Primer viatge miniatura|Imatge del Wu Wei Zhi, de la darreria de la dinastia Ming i que va ser utilitzat com a carta de navegació. La primera expedició va salpar a la tardor de 1405 amb 317 vaixells. Van recalar a la desembocadura del riu Min, a Fujian, on van efectuar reparacions i van esperar vents favorables. La primera visita la van efectuar a Txampa, posteriorment es van dirigir a Palenbang (Sumatra), amb l'objectiu d'avaluar el risc que suposava l'abundant presència de pirates en l'estret de Malaca. Van visitar també Java i seguiren fins a Sri Lanka, on van ser rebuts -segons fonts xineses- de forma freda i arrogant. Finalment van arribar a la seva destinació: Calicut, ciutat estat de l'Índia el governant de la qual l'havia declarat port lliure i que va causar en els xinesos bona impressió. A Calicut els xinesos van escoltar per primera vegada l'existència de "Mouxia" (Moisès), que van ubicar erròniament a la ciutat i van creure formava part de la religió hinduista.
Després d'intercanviar mercaderies, la flota va iniciar la tornada a la Xina l'abril de 1407. A l'estret de Malaca es va enfrontar al pirata Chen Zuyi i el va capturar. Ja de nou al Mar de la Xina la flota es va veure al mig d'un tifó. La tripulació, espantada, va sol·licitar ajuda a la deessa Tianfei. Va aparèixer una "llanterna màgica" al pal (probablement un foc de Sant Elm) i, poc després, el mar es va calmar. Per a Zheng He el fenomen va ser un miracle de la deessa. Poc després van arribar a la Xina.
Segon viatge