El Judici als líders del procés independentista català, legalment Causa Especial número: 20907/2017 del Tribunal Suprem d'Espanya, i popularment conegut com a la Causa del procés, va ser un judici oral que va començar el 12 de febrer de 2019 en el Tribunal Suprem d'Espanya i que va finalitzar el 14 d'octubre de 2019, vuit mesos després, amb una sentència en la qual el Tribunal va condemnar per unanimitat per sedició i malversació els acusats polítics i per sedició els líders de les entitats cíviques.

El jutge Pablo Llarena va coordinar una instrucció entre octubre de 2017 i juliol de 2018, arran de la qual s'haurien de jutjar 18 persones, incloent-hi la pràctica totalitat del govern de Carles Puigdemont, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Carme Forcadell i diversos membres de la Mesa del Parlament de Catalunya. Diversos processats es trobaven en situació de presó preventiva sense fiança, i s'hi van mantenir durant tot el judici. El tribunal fou presidit pel jutge Manuel Marchena.

Durant la vista prèvia, i a petició de les defenses dels acusats, el tribunal va decidir retornar la causa al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya pels casos dels acusats només de desobediència. Aquests acusats són Lluís Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó, Ramona Barrufet, Joan Josep Nuet i Mireia Boya.

En paral·lel, i en el sumari 7/2018 de l'Audiència Nacional, està imputada la cúpula del Cos de Mossos d'Esquadra.

La Fiscalia Provincial de Barcelona va presentar querella contra els cinc membres de la Sindicatura Electoral que havia d'auditar el referèndum de l'1 d'octubre. L'acusació va ésser pels delictes d'usurpació de funcions públiques, desobediència i malversació de fons públics.

La sentència va sortir oficialment el dia 14 d'octubre del 2019 si bé va ser coneguda per fonts no oficials el dia 11 d'octubre; fet que va ser molt criticat pel conjunt de la població, pel fet que hagués estat filtrada als mitjans de comunicació abans de fer-se pública pels mitjans oficials fins a arribar al punt que el mateix 14 d'octubre va arribar abans al públic que no pas als condemnats.

Context

Es coneix com a procés independentista català al conjunt d'esdeveniments i transformacions envers el dret d'autodeterminació i la independència de CatalunyaLluis Llach: “Podemos y los independentistas son dos respuestas distintas a un estado caótico de perversión de la democracia”, LaSexta, Salvados, 9/11/14 que han marcat el debat social i polític català com a mínim d'ençà del juny de 2010 i fins avui.

L'origen d'aquest procés cal cercar-lo en l'augment del pes del moviment independentista català sorgit com a reacció a la sentència 31/2010 del Tribunal Constitucional d'Espanya, en la qual aquest òrgan no judicial decidí retallar l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 sobre la base d'un recurs presentat pel Partit Popular. Posteriorment, el procés ha estat propulsat a través de diverses mobilitzacions independentistes, moltes d'elles coincidint anualment amb la Diada Nacional de Catalunya, les quals han posat la independència de Catalunya en el centre del debat sociopolític i, demés, han fet canviar el mapa electoral.

El 9 de novembre de 2014 es va celebrar una Consulta sobre la independència de Catalunya, el 2015 unes eleccions anomenades plebiscitàries per les forces independentistes que van permetre formar un govern independentista. Posteriorment, el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei del referèndum d'autodeterminació de Catalunya i la Llei de transitorietat jurídica i fundacional de la República el setembre del 2017 i l'1 d'octubre d'aquell any es va celebrar un Referèndum sobre la independència de Catalunya. El referèndum es convocà enmig d'un xoc de legalitats vigents. Més de dos milions de persones van votar i es van produir escenes de forta violència física per part dels cossos i forces de seguretat de l'Estat. Posteriorment, alguns dels seus impulsors van acabar en presó preventiva sense fiança acusats de delictes de rebel·lió, malversació i desobediència. D'altres van optar per l'exili.

Acusació L'acusació està formada per la Fiscalia de l'Estat, l'Advocacia de l'estat i, com a acusació popular, el partit d'ultradreta Vox. Segons el codi penal espanyol, acusen els processats de delictes de rebel·lió, malversació i desobediència.

Fiscal General de l'Estat. Els fiscals de la Sala Penal del Suprem que van redactar l'escrit d'acusació van ésser Javier Zaragoza, Fidel Cadena, Consuelo Madrigal i Jaime Moreno, tot mantenint la querella per rebel·lió presentada per José Manuel Maza, ex-fiscal general de l'estat, el 2017 i la instrucció del jutge Pablo Llarena. Segons el text argumental de la fiscalia, "el pla secessionista incloïa la utilització de tots els mitjans que calguessin per a aconseguir el seu objectiu, inclosa –amb la certesa que l'estat no acceptaria la situació– la violència necessària per a assegurar el resultat criminal pretès, valent-se de la força intimidatòria que representaven, per una banda, l'actuació tumultuària desplegada amb les grans mobilitzacions ciutadanes instigades i promogudes per ells, i, per una altra, l'ús dels Mossos d'Esquadra com a cos policíac armat i integrat per uns 17.000 efectius aproximadament, que acatarien exclusivament les seves instruccions –com va succeir– i que, arribat el cas, podien protegir coactivament els seus objectius criminals, sostraient així el compliment de la genuïna funció de guardar i preservar l'ordre constitucional". No es va tenir en compte que el delicte de rebel·lió fos descartat a Alemanya i Bèlgica amb relació a la petició d'extradició de Puigdemont i la resta d'exiliats. Tampoc va influir el canvi de color polític de La Moncloa.

Advocacia de l'Estat: L'advocacia de l'Estat es va presentar a la causa el març de 2018. Segons el seu text presentat, els consellers Junqueras, Forn, Turull, Romeva, Rull i Bassa han de rebre un càstig més greu pel seu estatus d‘autoritat, com a responsables d'haver induït, sostingut i dirigit la sedició des de la seva condició de membres del Govern. A la resta se'ls acusa d'haver executat el referèndum fent servir recursos públics i de desobediència per haver ignorat sistemàticament els acords del Tribunal Constitucional. Als popularment coneguts com a jordis se'ls acusa d'haver induït, sostingut i dirigit un delicte de sedició El desembre de 2018 la directora de servei jurídic de l'estat, Consuelo Castro, va substituir Edmundo Bal per Rosa Maria Seoane, que en aquell moment era secretària general d'Adif, com a representant per la causa del procés.

Vox: El partit polític d'ultradreta fou admès com a acusació popular el novembre de 2017 per la magistrada Maria Eugènia Alegret, amb la condició que paguessin una fiança de 20.000 euros i que complissin l'article 301 de la Llei d'enjudiciament criminal -que recull que 'les diligències del sumari seran reservades i no tindran caràcter públic fins que s'obri el judici oral'- "amb l'advertiment de desobediència a l'autoritat judicial". Segons Vox, es va promoure una consulta popular "vinculant" que suposava "un clar intent de subvertir l'ordre constitucional", per tal de "desintegrar la unitat territorial de l'Estat", pel que entenen els fets esdevinguts com un "atac subversiu contra l'ordre constitucional vigent", com a estratègia colpista per a celebrar un "referèndum il·legal" de l'1-O. La defensa de Jordi Cuixart va presentar un recurs al Suprem, en què demanava que s'expulsés el partit d'extrema dreta del procediment i no pogués participar en el judici. El Suprem, tot i criticar "el risc de traslladar al procés penal la disputa política", va acabar desestimant el recurs. Les cares de Vox a la causa del procés són Javier Ortega Smith, advocat i secretari general del partit, i Pedro Fernández, vicesecretari jurídic del partit.

Per altra banda, Carles Puigdemont, Toni Comín, Meritxell Serret, Clara Ponsatí, Lluís Puig, Marta Rovira i Anna Gabriel no seran jutjats en aquest judici, en trobar-se fora de territori espanyol. Aqueix fet va fer que Oriol Junqueras aparegués a l'escrit d'acusació dels fiscals com a ‘promotor’ i ‘cap principal' dels fets de l'1-O.

Acusats Hi ha un total de 18 persones processades que seran jutjades en el marc d'aquesta causa. Primerament es llisten ací els jutjats pel Tribunal Suprem per ordre alfabètic de cognom, tot indicant l'acusació i la pena demanada: + PolíticsNomFotoAcusació FiscaliaPena demanada FiscaliaAcusació AdvocaciaPena demanada advocaciaAcusació VoxPena demanada